Italo Svevo i la història del bon vell

La història del bon vell i la bonica joveneta, d’Italo Svevo (Trieste, 1861 – Motta di Livenza, 1928), publicada per primera vegada en català per Adesiara amb traducció de Marina Laboreo Roig, va ser publicada l’any 1926, quan l’autor tenia 64 anys, dos anys abans de la seva mort l’any 1928 a causa de les greus ferides rebudes en un atropellament. La dada no és menor, ja que el protagonista d’aquesta novel·la curta és un vell de poc més de seixanta anys, així el conceptua el seu autor.

En la lectura d’aquesta novel·la d’Italo Svevo, pseudònim d’Aron Ettore Schmitz, en la qual s’exposa la història del bon vell, s’adverteix la influència de la psicoanàlisi en l’escriptor triestí. El seu interès i estudi d’aquesta ciència psicològica havia començat aviat, quan el seu cunyat Bruno Veneziani es va sotmetre a sessions de psicoanàlisi amb el doctor Sigmund Freud! La novel·la més famosa d’Italo Svevo, La consciència de Zeno, és absolutament deutora dels seus coneixements psicoanalítics.

El lector, la lectora en aquest cas de La història del bon vell i la bonica joveneta, assisteix a estones divertida a la llista dels càrrecs de consciència que va manifestant el «bon vell», que de la manera més clàssica, cal dir, sedueix la «bonica joveneta». És a dir: amb un bon sopar a casa seva en època de guerra i, per tant, sense gaires alegries, i mitjançant diners oferts en mà després de fer l’amor, si bé amb el protocol acostumat: «La joveneta protestava i deia que només tenia un amor: el que sentia per ell». Naturalment tot forma part de la representació. No obstant això, després d’haver gaudit d’aquella estona de platxèria, «el bon vell» s’entesta a voler retornar, una i una altra vegada, la joveneta a la virtut: «Si no ens haguéssim de veure més perquè poguessis tornar a la virtut, jo seria feliç». No sé si més recargolament mental és possible, encara que es pot entendre aquest tobogan de sentiments i actituds contraposades com a conseqüència d’una moral molt estricta.

Un bon dia el vell emmalalteix a causa d’una gran angina. Les visites queden interrompudes. Després d’un temps el vell es recupera una mica, però el desig ha passat avall, per la qual cosa al vell li retorna l’obsessió de voler dur la noia a la virtut, tot i que es veu ben clar que això no serà possible. Un cop passa comptes amb la jove adornant-la amb una quantitat de diners prou significativa amb l’objectiu de fer callar la seva consciència, ja que creu que se n’ha servit, l’obsessió per retornar-se a ell mateix la pròpia virtut i bondat creix de manera exponencial fins a empènyer el «bon vell» a escriure el que ha de ser un tractat de les relacions entre un home vell i una noia jove. Hi perd dies i nits, i salut, en l’escriptura d’aquest llibre en el qual l’home fa preguntes com aquesta: «Què deu la joventut a la vellesa?», donant a entenent que els joves estan en deute amb els vells, tot i que el sentit comú apunta que no sempre és així.

 A ulls dels lectors del temps d’Italo Svevo potser algú (ell mateix?) es devia sentir identificat amb el vaivé moral del protagonista, ara sedueixo ara me’n penedeixo, i que, està clar, produeix una dualitat psíquica que no ajuda ni a la salut física ni a la mental. Als ulls del nostre temps no és fàcil que puguem trobar cap bondat en el «bon vell», perquè ni aleshores ni ara no n’hi ha en el que d’ell s’explica a La història del bon vell i la bonica joveneta, com tampoc no hi ha amor en la jove cap al vell. Un lector d’avui aprecia la narració esplèndida, això sí, d’un envitricollat joc d’interessos fisiològics i crematístics per part del «bon vell» i la «bonica joveneta».

Res a dir si tot és consentit. Però al pobre seixantí imaginat per Italo Svevo l’any 1926 en una Trieste suposem que encotillada pels bons costums tradicionals, li va caldre molta disfressa de bondat per tranquil·litzar la consciència alterada per les seves accions, així com l’escriptura de moltes pàgines retòriques d’un llibre inacabat per justificar ideològicament i moralment el que era una relació de simple comerç. Això posa de manifest que amb la ment i a través de la paraula, ni que sigui forçant-la o embolcallant-la d’oripells, ens ho podem explicar tot, ho podem justificar tot. Una altra cosa és la realitat, la veritat. Aquesta és la reflexió de fons que en aquesta petita novel·la proposa un escriptor del nivell literari i humanístic  d’Italo Svevo.

Podeu comprar aquest llibre en paper i en format ePUB al portal llibreter Libelista. Si sou subscriptors de Núvol podeu comprar a Libelista amb un 5% de descompte. Ens podeu escriure a [email protected] i us facilitarem el codi. Si encara no sou subscriptors de Núvol, us en podeu fer aquí.