Dominaré somnis de vent

Lia Sampai i Coloma Bertran han publicat recentment nous àlbums, Delta fràgil i ANIMA’L respectivament, però a Litterarum han vingut a presentar un nou projecte compartit que porta per títol Desolació. I han aconseguit que a la Plaça de Dalt, un espai normalment molt concorregut, es fes un silenci màgic durant una hora.

Totes dues han fet una tria personal de poemes de Miquel Martí i Pol i els han posat en diàleg amb altres poemes, com ara ‘Orfeu’ de Joan Vinyoli o ‘Desolació’ de Joan Fuster, en una versió de Coloma Bertran que va guanyar el premi a la millor composició musical del certamen Sentir Fuster. Bertran va demanar la col·laboració de Lia Sampai per fer-ne el videoclip, que podeu veure aquí. De resultes d’aquesta experiència, van anar més enllà i gràcies a una beca i una residència que van fer juntes a Can Grau (Osona), han emprès aquest projecte que parteix d’una visió molt lliure i gens tòpica del poeta de Roda de Ter. La vida de les dones a la fàbrica, la força transformadora de la paraula o la mort són alguns dels temes que aborden en aquest espectacle. La veu cristal·lina de Lia Sampai sura sobre les atmosferes que Bertran crea aplicant tecnologia moderna al violí o pessigant-ne les cordes com si fos un banjo. Un exemple sublim d’aquesta simbiosi és la fusió que fan del poema ‘Salveu-me els ulls’ de Martí i Pol i la melodia d’un dels temes d’ANIMA’L, titulat “Invisibles”. L’espectacle també fa una incursió en la poesia de Vinyoli a través del poema ‘Orfeu’, que Miquel Martí i Pol comentava en una carta al seu amic dient que havia assolit “aquell punt dolç de l’expressió que permet convertir-ho tot en matèria poètica”. “Dominaré somnis de vent”, diu Vinyoli en aquest poema òrfic, on celebra que gràcies a la poesia “tot es fa símbol transparent”.

El beat silvestre de Saüc en flor ha acompanyat un sopar multitudinari al Castell de Móra d’Ebre, una ruïna imponent que s’alça majestuosa sobre el riu. Aquest grup, que va començar amb el trio format per Genís Poch, Carles Camps i Gerard Avellaneda, tres amics que toquen des de l’adolescència, s’ha ampliat amb un nou membre, el baterista Jamil Mateos. “Més que musicar poemes, agafem poemes i ens els fem nostres”, explicava Poch als comensals del maridatge de dissabte a la nit. Saüc en flor tenen Quimi Portet i Adrià Puntí com a referents, però geogràficament se senten molt a prop d’un poeta del Montnegre com Perejaume i festegen la poesia de grans poetes, com Jacint Verdaguer, Josep Carner o  J.V. Foix, de qui van interpretar una versió deliciosa d’un sonet de Sol i de dol. Fa flor la fonda arrel és el títol de l’espectacle que han presentat a Litterarum, però és també tota una declaració de principis que explica qui són. Aquest cap de setmana han alternat cançons dels primers discos (Solei i D’obaga), però s’han foguejat també amb temes del seu tercer disc, titulat Albor, un EP de sis cançons que es tanca amb el tema ‘Dimonis’, que evoca el Jacint Verdaguer exorcista amb textos triats i recitats per Enric Casasses: “Lo sol l’home sempre el veu lleganyós. La lleganya té moltes pretensions”. Albor marca la transició d’un projecte acústic cap a una sonoritat més electrònica. Va ser una delícia escoltar-los en un castell esventat i sense sostre del segle XI. Contracteu-los. Han de girar.

Una altra descoberta d’aquest Litterarum ha estat Dones de paraula, el quartet femení format per Anna Ivori, Marta Jacobs, Txell Mas i Nerea Bassart, quatre artistes amb projectes musicals propis que s’han aplegat per cantar tant versions pròpies com d’altri de poemes de poetes catalanes. Canten versos de Maria Mercè Marçal (‘8 de març’ o ‘Cançó de fer camí’ en la versió de Borja Penalba), Joana Raspall (‘Podries’, en versió de Roba estesa), Blanca Llum Vidal (‘Flor de dins’),  Rodoreda (‘Cant a la lluna’) o Tònia Passola (És a l’abril, al maig, en versió justament de Lia Sampai, ja veieu que tot lliga). Dones de paraula tenen un so compacte i molt ben conjuntat, i sumant els seus temes de grup amb els propis de cadascuna, aixequen un bon bolo. Txell Mas va cantar ‘Women’, una oda a la dona; Nerea Bassart, bateria i líder de Nerea Bassart Trio, va aportar la seva versió del poema ‘Rererebesàvia’ d’Anna Gual. Maria Jacobs va cantar ‘Caminar ràpid’ i Anna Ivori des dels teclats va interpretar ‘La lluna’. Són quatre artistes que plegades multipliquen el seu talent. Un espectacle tan acústic com elèctric ple de vitalitat i bones vibracions. Esperem que se’ls giri feina.

A qui ja se li ha girat feina i molta, és Pau Alabajos. Un dels espectacles més oportuns d’aquest Litterarum ha estat sense dubte ‘La paraula viva i amarga’, que recull en concert els poemes que el cantautor de Torrent ha musicat de Vicent Andrés Estellés. Surfejant sobre el veto de Vox a Estellés, Alabajos viu un any pletòric, entre la publicació de La veu d’un poble (Sembra Llibres), la seva biografia del poeta de Burjassot, i l’espectacle Arbres en pols, una adaptació teatral d’uns versos narratius d’Estellés que interpreten Àngel Fígols i Mireia Pérez. Tot plegat se suma als tallers escolars i bolos que fa per pobles i entitats d’arreu dels Països Catalans coincidint amb el centenari del poeta. L’espectacle d’Alabajos és una bona introducció a l’obra poètica d’Estellés. A banda d’interpretar poemes que ja s’han convertit en himnes, com ‘Assumiràs la veu d’un poble’ o ‘Els amants’, recita ‘Sonata d’Isabel’ d’una manera que fa posar la pell de gallina, o ens descobreix que ‘Cançó de bressol’ no és una elegia per la mort de la seva filla, com havíem cregut fins fa poc, que s’ha descobert que és un poema de data anterior.      

La paraula a escena

En l’àmbit teatral, hem viscut dos moments de gran interès. Dissabte Clàudia Pallisé va reunir el poeta Albert Roig i la dramaturga Clàudia Cedó, que per si no ho sabíeu té arrels familiars fondes a Tivissa i es pot considerar també una autora ebrenca. Roig i Cedó venen de mons molt diferents, però els uneix un gran respecte per la paraula. Especialment per la paraula gossa. Roig ha recollit tota la seva poesia al volum Els ulls de la gossa (Edicions 62) i Cedó va fer eclosió amb Una gossa en un descampat, una obra que va fulminar un tabú com la mort perinatal. Tots dos van coincidir a dir que quan la paraula pren vida pròpia ja és impossible de controlar-ne els efectes en els altres. Un bon exemple d’això ha estat la representació de l’obra de Cedó a Polònia, on la seva estrena va suscitar un debat encès sobre l’avortament, quan aquí havia tingut un efecte catàrtic compartit entre moltes persones que havien passat un mateix dol i per fi podien sortir de l’armari. Albert Roig va parlar de l’experiència de fer la lectura dramatitzada de Mata’m psicosi de Dolors Miquel, amb l’actriu Catalina Florit, una obra que ara portarà a l’escena la directora Lucía del Greco. “Adaptar és com treballar amb un fang que et dona un altre”, va dir Roig, que va confessar que busca un actor per muntar un monòleg a partir de la poesia d’Ausiàs March. Se l’imagina recitant els versos d’amor del poeta, ‘enfastitjat de viure’ i a punt de suïcidar-se amb una pistola a la mà.

L’altre perla teatral ha estat l’espectacle Maria Rosa, una adaptació del clàssic de Guimerà per a tres actors, que permet resseguir els moments més dramàtics de l’obra en una posada en escena austera i alhora intensa. L’hem vista a la plaça de la Vila, al millor escenari de la fira, amb el riu de fons i el silenci que demana un espectacle teatral. Aquesta proposta d’Amelie Produccions presenta aquest drama social i amorós de Guimerà amb només tres personatges: Maria Rosa, el seu germà Quirze i la seva cunyada Tomasa. Anna Fortuny desplega amb força la paleta d’emocions que travessen els monòlegs de Maria Rosa, dibuixant molt bé la vida trastornada d’una dona que no pot viure el seu dol sense ser titllada d’histèrica. Roser Martínez sap donar el contrapunt còmic de marmanyera que aporta la Tomasa, un personatge que encarna el sentit comú i la veu del poble. I Josep Maria Piñol és un Quirze creïble que ha de nedar i guardar la roba constantment. En un Any Guimerà en què haurem d’esperar a la temporada vinent per veure obres del nostre gran dramaturg, aquesta Maria Rosa és una dosi concentrada de bon teatre que salvarà els mobles del centenari. Vet aquí espectacle molt digne, d’una durada de 45 minuts, que ha de girar per biblioteques i instituts de secundària.

La Fira del Llibre Ebrenc

La Fira del Llibre Ebrenc ha batut un nou rècord de vendes. Llibreria de carpa compartida entre tres llibreries de les Terres de l’Ebre, sempre hi descobreixo títols que a Barcelona se’ns escapen.

Hem descobert la revista literària Solstici, editada des de Tortosa per Plater Edicions, que dirigeix Quim Melchor Lleixà, un editor que també ha publicat en un volum tots els pròlegs de Gerard Vergés dins la col·lecció Quaderns de l’equinocci. Com veieu, la cosa va d’astronomia. Melchor també ha repicat i revisat el volum Tretze biografies imperfectes, una altra recuperació de Vergés que s’ha publicat a Comanegra amb un epíleg de Joan Todó. L’autor de la Sènia ha explicat a Litterarum que ha escrit aquest epíleg seguint la manera i l’estil dels retrats literaris del mateix Vergés. Aquest colofó vindria a ser la catorzena biografia (també imperfecta) del volum. Todó, que ja ens va enlluernar amb la biografia de Quim Soler (La verda és porta, publicada a Godall) estaria molt capacitat per escriure un tríptic que agermanés Vergés amb el mallorquí Bernat Vidal i Tomàs i Guillem Viladot. Vet aquí tres apotecaris de Tortosa, Santanyí i Agramunt respectivament que han irradiat i influït més enllà de l’àmbit geogràfic local.

En l’àmbit de l’assaig ens ha sorprès també l’estudi que la joveníssima Maria Perolada Martín, que ens descobreix la figura i la vida de la Cinteta Rodríguez Tomàs, una dona nascuda a La Galera, al Montsià, que va lluitar per la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial i va ser deportada després al camp de concentració de Ravensbrück. Perolada va dedicar el seu treball de final de batxillerat a aquesta lluitadora extraordinària, que ningú havia identificat abans, perquè apareixia amb un nom diferent (Maria Roques) en els inventaris de supervivents dels camps nazis. Cinteta Rodríguez Tomàs, una ebrenca heroica (Garsineu) és un material fabulós, de gran valor històric, que demana ser exportat a altres llenguatges, sigui la novel·la gràfica o el documental. Sigui qui sigui que vulgui reivindicar el llegat de la Cinteta, haurà de parlar amb Maria Perolada.

En l’àmbit de la literatura infantil, hem de destacar dos nou títols de Cinta Arasa, El conte brodat (Bellaterra) i El dia que les onades del mar em van entrar a la planxa (Animallibres), un conte nominat al premi Llibreter d’enguany. El primer, il·lustrat per Carles Arbat, explora la relació d’una nena amb una àvia que broda la seva història sobre un cobrellit. Vet aquí una tasca infinita que no s’acaba mai perquè la memòria és estantissa i flaqueja. El segon títol, il·lustrat per Joan Turu, ens parla de l’aprenentatge emocional d’un nen que després d’unes vacances en una illa començarà a entendre un sentiment tan vague com la nostàlgia.

Finalment Litterarum ens ha permès descobrir noves veus de narrativa. Miquel Esteve hi ha presentat Amor sense món (Navona), una novel·la que ressegueix la complexa relació entre Heidegger i Hannah Arendt. També cal destacar el debut de Marta Sans (Alcanar, 1988), que ha publicat la novel·la Isòsceles (Onada Edicions), una nouvelle absorbent narrada en primera persona per una jove científica de les Terres de l’Ebre que es trasllada a Hamburg per investigar partícules en un laboratori. Com l’Èlia de Primavera, estiu etc, de Marta Rojals, la Llúcia de Geosmina, de Cinta Farnós, o les germanes de A casa teníem un himne de Maria Climent, la protagonista de Isòsceles construeix la seva identitat com a dona sobre el buit d’una mare absent. Un malestar que dispara la diàspora ebrenca. Aquí el viatge a un altre país nord enllà és una oportunitat per fugir d’un entorn familiar opressiu. La narradora d’Isòsceles busca en una gran ciutat l’anonimat anhelat que l’allibera de les pressions del clan i la hipervigilància dels pobles petits, però hi troba un purgatori. Sans ha escrit una història sobre els triangles que es generen en les relacions humanes, i que fàcilment es poden superposar o fins i tot convertir en una presó. Isòsceles ha estat un dels llibre revelació de la fira, fins al punt d’exhaurir tots els exemplars. Aquest dimecres 29 de maig Sans presenta la seva opera prima a Barcelona acompanyada de Roser Sebastià a les 18.30h a la llibreria La Carbonera del Poble Sec. Teniu l’oportunitat de conèixer una nova veu de la literatura catalana.

La Fira del Llibre Ebrenc tanca amb bones vendes, i la Fira Litterarum d’espectacles literaris amb un bon balanç de la direcció de Gemma Sastre, que després de quatre voluntariosos anys de servei ha decidit renunciar al càrrec i demanar el relleu a l’alcalde de Móra d’Ebre, Rubén Biarnés. El futur de Litterarum depèn ara sobretot del suport institucional i del compromís polític. Enguany he vist la gent del poble més interessada per les activitats i espectacles de públic familiar i s’ha consolidat el públic al sopar de maridatge al castell. Anys a venir, si volem que el Litterarum torni a ser una eina d’activació d’espectacles literaris, el repte serà convocar més programadors d’arreu del país. Móra d’Ebre ha de tornar a dominar somnis de vent.

Si voleu demanar més informació o preus dels espectacles que s’han presentat a la Fira Litterarum, podeu escriure a [email protected]