Els mestres del mestre Xavier López

Vivim en un món canviant i més ara que amb la pandèmia ens ho hem de replantejar tot. L’educació, entesa com el lloc de formació dels futurs ciutadans, s’ha d’adaptar a aquests canvis, s’ha de qüestionar a sí mateixa i ha de reformular-se constantment. Per això la docència requereix compromís, curiositat, autosuperació i aprenentatge constant. Així ho creu Xavier López que ara publica de la mà de Columna el llibre Mestres d’un mestre, una obra que vol ser un recull de les vivències i de la trajectòria de l’autor com a mestre però també com a alumne en la seva etapa de creixement. López és l’actual director de l’escola pública Octavio Paz de Barcelona, un centre que ha guanyat premis i reconeixements importants per la seva tasca educativa i que rep visites d’arreu de Catalunya i d’Espanya pel seu model d’ensenyament.

Xavier López (Vimbodí i Poblet, 1980) és un apassionat de l’educació i veu la tasca del mestre com una eina fonamental de transformació individual i social. Abans d’arribar a ser director a l’escola Octavio Paz va ser cap d’estudis durant cinc anys a l’escola Miquel Bleach de Barcelona. López és graduat en Educació Primària, té un màster oficial en Recerca en Didàctica, Formació i Avaluació Educativa i un postgrau en Direccions de Centres Educatius. Ara amb l’obra Mestres d’un mestre l’autor ha tingut l’oportunitat de fer un exercici de tornar enrere i recuperar la memòria del seu itinerari personal d’aprenentatge i de la seva trajectòria professional com a docent al llarg de 40 anys.

López és un mestre i director per vocació i en aquesta obra ens ofereix una mirada honesta, humil però alhora entusiasta de les seves vivències i ambicions. El projecte Mestres d’un mestre se sosté per quatre pilars principals: la família, el punt de suport clau al llarg de tota la seva vida; l’entorn (López ha tingut la sort d’haver combinat l’entorn rural i l’urbà: el seu poble natal i Tarragona); les amistats i vincles que ha anat construint des de la infantesa, a la facultat i al present; i una mirada educativa transversal i global. Tot això explicat a partir de la combinació de l’experiència pròpia, del retrat dels mestres que més l’han marcat i amb els quals s’ha emmirallat i de l’aproximació a la figura del bon docent.

Com el propi autor ha explicat en la presentació del llibre, l’obra no pretén ser una recepta del mestre ideal sinó que vol fer plantejar interrogants entorn el rol del docent i de la tasca educativa, amb l’ambició de ser una obra d’ajuda o d’inspiració a futurs mestres, a famílies i a companys de professió i d’aportar noves mirades al món educatiu. López defensa fermament una educació personal, que posi l’alumne al centre i que acompanyi cada infant en la construcció del camí que serà la seva vida, que li desperti la curiositat i la passió per aprendre i per descobrir. Cada alumne és diferent i per això la feina de mestre és complicada i requereix una gran responsabilitat. López, com a director d’un centre educatiu, treballa per garantir la cohesió i el treball en equip paral·lelament en els grups dels alumnes i en el seu equip docent per tal de potenciar el millor de tots ells. El bon docent no ha de ser un reproductor de matèria i contingut sinó que ha de ser algú compromès amb la seva tasca, amb passió pel que fa i capaç de donar resposta a la diversitat de necessitats que se li presenten a l’aula.

Mestres d’un mestre està construït a partir d’experiències pròpies i personals i, com és evident, també n’hi ha de doloroses. La manca de confiança que una tutora va tenir en López en un punt clau de la seva formació acadèmica gairebé porten a l’autor al fracàs escolar i a abandonar els estudis. Ara, analitzant-ho des de la distància, veu que aquella frustració era el resultat d’un sistema educatiu que tractava a tothom per igual seguint un mateix patró sense atendre les necessitats individuals de cada alumne. En el llibre, l’autor ha volgut ser transparent i parlar des del cor, tot apostant per una educació que va molt més enllà de la memorització i dels exàmens tradicionals. L’escola que defensa López és una escola per a tots i de tots, un lloc que no es pot permetre deixar a ningú enrere. I per això en el mestre són claus dues habilitats: l’acompanyament i l’escolta. La combinació d’ambdues facultats permet que l’alumne se senti escoltat i que sigui més que un número i aconsegueix incloure en el procés de creixement i d’aprenentatge de l’infant la mirada de la família, del mestre i del propi estudiant.

El llibre es subdivideix en una vintena llarga de capítols i cadascun d’ells està dedicat a persones que han marcat la trajectòria de l’autor, així com a temàtiques molt diverses: des de la defensa dels valors humanístics i dels llenguatges artístics (sobretot les arts escèniques) en el procés d’aprenentatge, com el tema de l’homofòbia i la diversitat dins les escoles, l’educació en el lleure, el pas encara massa brusc de l’escola a l’institut, la necessitat de conjugar millor el món universitari amb els centres educatius i un llarg etcètera. És un llibre que ofereix una mirada transversal i alhora molt personal del món de la docència d’avui dia i de casa nostra, amb una perspectiva molt optimista i esperançadora d’un mestre inquiet i apassionat per la seva feina.