Una absència total d’afectació, una prosa «sense floritures ni noses», un savi maneig de la ironia, sovint en precari equilibri sobre la fragilitat.

Michela Murgia, autora de 'L'acabadora', torna amb 'Una relació perillosa'

'Xaval gras es menja el món' va d’explotar la mentida fins a convertir-la en veritat, o d’explorar la mentida fins a adonar-se que era veritat.

Guardonar algú que no ha buscat mai la fama sinó viure dignament de la feina que li agrada és un gest contrari al signe dels temps.

¿Com és que un país que fonamenta de forma tan principal la seva identitat en la llengua es permet aquest mal tracte envers la llengua?

La novel·la que ressenyem busca aquest mateix efecte, però no pas per traslladar uns fets truculents sinó per crear una mena de happy world a la italiana (que tampoc no amaga, però, un succés tràgic, tan necessari per fer avançar tot relat).

Quan el poeta Francesc Parcerisas entrava al bar de l’escola de negocis EADA, diumenge a les cinc de la tarda, ho feia enganyat. Es pensava que hi anava a netejar (el dia abans ell i el seu germà bessó havien utilitzat el local familiar per organitzar-hi una festa pel seu setantè aniversari), però...

Patrick Modiano ha guanyat el Nobel. Edicions Proa li ha publicat quatre novel·les en català: En el cafè de la joventut perduda, Carrer de les Botigues Fosques, L'horitzó i més recentment, el passat mes de maig, L'herba de les nits, amb traducció de Mercè Ubach, que ens fa aquí el seu particular elogi de Modiano.

El poeta Vicenç Llorca publica a la valenciana Tres i Quatre el seu últim poemari: Calendari d’instints (2014), precedit per un pròleg de Francesc Parcerisas i clos per un postfaci de Jordi Pàmies, dos textos excel·lents. Però deixem el pa i interessem-nos pel formatge.

Dissabte 17 de maig l'escriptora Flàvia Company serà la protagonista del cicle "Un dia amb..." dins del programa "Lletres al Santa Mònica", organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i Santa Mònica. La trobada, d'11 a 14h a la sala d'actes del Santa Mònica, serà moderada per Isabel Olesti.

I mentre t’ho mires embadalit et preguntes: a què s’assembla aquest espectacle multimèdia? Per què penso en Joan Brossa? Com és que no m’havia fixat mai que la poesia viu a la frontera on la narrativa deixa de ser-ho per esdevenir abstracta. Què ho fa, que la bellesa sempre sigui tan químicament inestable?