El que es diu i el que passa

Ferran Toutain ens proposa una lectura d’alguns poemes de Mallarmé, Riba, Góngora o Josep M. Fulquet. La reflexió que guia el comentari de Toutain es podria resumir amb aquella frase que sempre ens repetia Dolors Oller, professora de teoria literària: ‘No heu de jutjar els poetes pel que diuen, sinó pel que fan’. I nosaltres ens la creiem perquè era dona de poeta i segurament sabia de què parlava. Toutain sosté que “el tipus de curiositat (o d’emoció) que desperta una obra d’art és únic —si no l’art no faria cap falta—, però posseeix una naturalesa molt pròxima al que desperta la contemplació de les coses que passen davant dels nostres ulls sense que ningú hi hagi posat una intenció i a les quals no demanem un significat com sí que el demanem, en canvi, a les coses que diem amb la voluntat de comunicar. Es tendeix, doncs, a exigir a l’art els atributs d’un acte de comunicació en comptes d’acceptar-lo com una cosa que passa.”