Viggo Mortensen sedueix el Romea

El Teatre Romea ha programat un cicle de solos, on artistes de diversos racons del món es planten davant del públic i reciten, expliquen o canten una tria. Aquest mes ha estat el torn de Viggo Mortensen, sens dubte, una de les actuacions més esperades del cicle, que ens presenta la seva faceta més personal amb l’espectacle Canciones de invierno.

Viggo Mortensen es despulla davant del públic. “Per mi, la música i la poesia juntes signifiquen alguna cosa. Quan sento alguna cosa, escric. Quan escric, penso en una melodia”, confessa en un moment de l’espectacle. Aquesta és l’essència d’aquest cicle de solos que ha programat el Teatre Romea, fer que el protagonista de la vetllada s’enfronti al públic. Viggo Mortensen, acompanyat pel pianista Rafel Plana, ha hagut de seduir una sala plena de gom a gom, que l’espera impacientment.

Amb un posat segur, Viggo Mortensen es mou lliurement per l’escenari. Com un rapsode que entreté els seus oients, l’actor comença a recitar, tant en castellà, anglès com, fins i tot, en català. Assegut sobre una pedra, recita un primer poema seu. Parla sobre la llibertat. Després en ve un altre, sobre els seus records d’infantesa. I altres, sobre el camí vital, el destí i el pas del temps, que fuig. També en recita un, escrit fa temps i que es diu “Primera sesión”, que té a veure amb l’ofici d’actor i amb la impressió que Mentrestant Rafel Plana l’acompanya musicalment —per petició del mateix Mortensen, ens toca l’Opus 6 d’Aleksandr Skriabin. Ser a Barcelona li fa pensar en la primera vegada que hi va venir: era l’any 1995 i va ser pel rodatge de Gimlet, dirigida per José Luis Acosta. En aquell moment ell va escriure un poema, titulat “Otoño catalán”.

Durant la vetllada, Viggo Mortensen aprofita per recordar alguns dels seus poetes preferits. Recita, per exemple, poemes de Fabián Casas, com, per exemple, “Sin llaves y a oscuras”, del poeta bosni Izet Sarajilic, o “Elogi de la discreció”, de la poeta catalana Anna Rossell. El públic cau rendit amb aquest últim poema i aplaudeix efusivament l’actor.

Amb aquest solo, l’actor ens demostra que, amb un repertori senzill, un posat atrevit i segur, és capaç de captivar i entretenir un públic entusiasmat de poder-lo veure actuar en directe. Sic transit gloria mundi.

A la sortida de l’espectacle, es podien adquirir tant el llibre com el CD de Viggo Mortensen, Canciones de invierno, que encara es poden comprar a la Llibreria de la Filmoteca. Els diners que es recullin es destinaran a ajudar el Centre de Música i Escena per la Inclusió Social Xamfrà, al barri del Raval.