Vides creuades i castanyoles

José Udaeta i Emma Maleras es troben a 'Vides paral·leles', una exposició al vestíbul de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

«Ella ho devia tot a la música i a la dansa. Ell a l’escenari i al públic. Va ser després de participar en els Ballets Russos de Montecarlo en el Gran Teatre del Liceu l’any 1933 quan, ella, va sentir que la dansa havia de guiar el seu camí. El mateix any, la passió per la dansa i els escenaris d’ell va aparèixer després de veure els Ballets Russos del Coronel del Brazil en el Gran Teatre el Liceu». Aquestes són algunes de les coincidències de José de Udaeta i Emma Maleras que trobareu a Vides paral·leles, una exposició al vestíbul de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona que va inaugurar-se el passat 9 d’abril.

Sota la coordinació de Laura Ars, membre de l’equip del Museu d’Arts Escèniques hi descansa l’homenatge a dues vides paral·leles: José Udaeta i Emma Maleras. Una exposició que recull fotografies, documents, memòries, programes i alguns dels exemplars de castanyoles de sengles artistes.

Com si es tractés d’una pel·lícula romàntica on les vides dels dos personatges s’entrellacen fins que es troben, Udaeta i Maleras van compartir escenaris, ídols, professors i alumnes fins que el destí els va ajuntar. Tanmateix, el seu amor no es traduïa en el que sentien un per l’altre sinó més aviat per la música, la dansa i les castanyoles.

Nascuda a Ripollet, Emma Maleras, va demostrar des de ben petita com la música i la dansa eren les seves passions fins al punt de convertir-se en escapatòria davant d’un matrimoni fraudulent. Iniciar els estudis de dansa va ser més complicat que començar música, ja que la percepció per aquest art estava carregada de prejudicis. Tanmateix, igual que Udaeta, la persistència i la convicció de seguir amb allò que els omplia va fer que, ambdós, es convertissin en referents dins del sector. Udaeta, nascut entre la burgesia catalana, va convertir-se en militar degut a les pressions familiars, tot i que, sota pseudònims i d’amagat, va començar la seva trajectòria artística.

Ambdós van ser alumnes de Maria de Ávila durant la seva etapa a l’Institut del Teatre i van iniciar els seus primers coneixements de dansa espanyola amb La Quica. Tots dos van fer la seva carrera artística. Maleras va continuar amb els estudis de dansa, va introduir-se en la dansa espanyola i l’any 1963 va entrar en el Conservatori del Liceu i el 1973 a l’Institut del Teatre per fer de professora de castanyoles. Va ser aquell any quan va començar a escriure el seu mètode d’estudi de les castanyoles, que consistia a aplicar el sistema d’estudi del piano, convertint-les, així, en un instrument d’orquestra simfònica. Malgrat els inconvenients resolts amb esforç i persistència, vivien de la dansa. L’any 1971 un amic va convèncer Maleras perquè participés com a concertista de castanyoles al Conservatori de Música on, entre el públic, hi havia Udaeta, que es convertí, des d’aleshores, en amic, company d’escenari i deixeble d’Emma Maleras i el seu mètode.

El repic de Maleras i la posada en escena d’Udaeta són, encara avui, utilitzades a les escoles. Tant és així que, un cop finalitzada la presentació de l’exposoció, l’acte inaugural va traslladar-se a l’espai Scànner on els alumnes de dansa de l’IEA Oriol Martorell i de dansa espanyola del CDP van interpretar algunes de les peces amb castanyoles, seguint les partitures d’Emma Maleras i acompanyats dels instrumentistes de l’Institut del Teatre, Juli Rodríguez, Juanjo Barreda i Eugeni Manils; davant d’un públic entregat que va aplaudir amb emoció.

Entre les actuacions s’hi van poder veure danses espanyoles i l’acompanyament de la castanyola a la música clàssica de Belén Cabanes i Consol Grau, totes dues deixebles d’Udaeta i Maleras, i actualment professores de l’Institut del Teatre i de l’Institut Escola Artístic Oriol Martorell. Ambdues van destacar el magnetisme i la generositat artística i humana d’Udaeta, així com la grandesa del mètode de castanyoles de Maleras. Totes dues van acompanyar Marina Rodríguez amb les castanyoles . Per la seva banda, la directora de l’Institut del Teatre, Magda Puyo, va destacar la dedicació «aferrissada d’Udaeta i Maleras a l’art i la creació en la dansa», alhora que va subratllar que la trajectòria dels dos artistes evidencia que «ni la dansa espanyola admet fronteres, ni les castanyoles tenen obstacles».

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació