Una mare ie-ie

Paco Mir firma i dirigeix 'De mares i filles', un duel entre Mont Plans i Annabel Totusaus.

“No s’ha d’enganyar mai ningú! Apunta-t’ho, nena”, li etziba Mont Plans a Annabel Totusaus, la seva filla en la ficció. Aquesta és la premissa de De mares i filles: una mare (Plans) convida la seva filla a visitar-la a l’hospital per passar comptes abans del traspàs. Un traspàs que ni s’ensuma (aquesta mare té corda per estona!) però, per si de cas, és millor mudar-se de barri amb els deures fets.

Annabel Totusaus i Mont Plans protagonitzen ‘De mares i filles’ al Poliorama.

El triciclero Paco Mir firma i dirigeix aquesta comèdia, versió de I deien que plouria, el text que va quedar finalista als combats teatrals del Temporada Alta del 2013. Com ha passat en altres ocasions, d’aquella obra curta el mateix autor o autora s’encarrega d’allargar-la fins que tingui una durada comercial, tot mantenint els personatges i la trama original. Mir la va adaptar fins a una funció de poc més d’una hora, que es va estrenar a la Sala Eòlia el 2018. Ara, el teatre Poliorama l’ha repescada (ja s’hi va programar l’any passat), on s’estarà fins al pròxim 25 d’octubre.

El quid d’aquesta relació maternofilial és que totes dues dones feia cinc anys que ni es veien ni es parlaven. Ja se sap: una d’aquelles discussions ximples que crea malentesos i que cap de les dues parts implicades vol baixar del burro. Ara, amb l’ase a l’estable i cara a cara, mare i filla s’han de posar al dia i conversaran a bastament, la qual cosa es tradueix en un text que serveix a dues actrius solvents perquè es llueixin. En el cas de Plans, excepte en una fugaç escena, tota l’estona estirada al llit.

En un savi equilibri entre drama i comèdia, la proposta permet que Totusaus descobreixi aspectes insòlits de la seva  mare i, de retruc, de la família. Resulta que té una progenitora ie-ie, que ni la Concha Velasco, tu! És impossible enumerar totes les proeses d’aquesta septuagenària sense desvetllar els secrets de l’obra. Només direm, per ser cauts, que va conèixer Miles Davis i Mick Jagger, i que va participar en una expedició de protesta a l’Antàrtida contra la caça de balenes i una altra a l’Himàlaia contra “l’afició dels pijos a col·leccionar vuitmils” (si Mir fos visionari hagués pronosticat la massificació d’aquest estiu a la Pica d’Estats).

“El dia de demà ja és avui”, deixa anar Mont Plans en un altre moment del diàleg. I aquest seria el colofó de De mares i filles, deixar palès un missatge clar: la vida són dos dies, i cal aprofitar-los. Carpe diem, vaja. Res d’escatimar mostres d’efecte per orgull i vergonya, cal dir cada dia “estimo” a la gent que estimes, i no perdre el temps en bajanades ni en polèmiques estèrils.

I per acabar, una anècdota que la companyia ha facilitat del muntatge: la preestrena d’Eòlia es va assajar en una habitació d’hospital de debò, ja que Plans s’estava recuperant d’una lesió al genoll. La companya d’habitació es va convertir en la primera fan del projecte.  Ben segur que no n’és l’única.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació