Una història de cors trencats i gats

A la Sala Atrium s'ha estrenat Broken Heart Story, un conte per adults sobre l'art i l'amor.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Cronista i crític teatral. Cap de L'Apuntador.

A la Sala Atrium s’ha estrenat Broken Heart Story, un conte per adults sobre l’art i l’amor, escrit i dirigit per la dramaturga finlandesa Saara Turunen. Produït per La Peleona, el muntatge és una petita joia escènica amb un repartiment en estat de gràcia. Totes elles i tots ells.

Broken Heart Story, de Saara Turunen

L’escenografia d’Anna Tantull converteix l’Atrium en un piset de reminiscències nòrdiques (moqueta, paper pintat i una reproducció de la Magdalena penitent de El Greco) on ens rep una escriptora amb bigoti (Carla Torres) i ens explica que la seva ànima, Alma (Patrícia Mendoza) l’ha abandonat. El text té el to narratiu d’un conte, d’un conte ple de contes, i la direcció de la pròpia Turunen juga molt a favor del seu material, amb la utilització de la música (Cesc X Mor), la llum (Raimon Rius) i el vestuari (Mireia Farré Canela) com a elements bàsics per fer avançar l’acció. L’escriptora, brillantment interpretada per una subtil i delicada Carla Torres, està obsessionada en escriure sobre “temes importants” (bàsicament, el capitalisme i la mort), mentre Alma només pensa en tenyir-se el cabell i mirar Pretty woman. Carmela Poch, actriu que ens agradaria veure molt més sovint als nostres escenaris, es converteix en narradora, veïna fumadora o gateta Daisy, amb una versatilitat i una seducció envejables i sempre amb un to volgudament distanciat. És aquest to fred, alienat, podríem dir que nòrdic, el que predomina durant tot l’espectacle, amb una banda sonora gairebé omnipresent i múltiples canvis de llum, vestuari i atrezzo (menció especial mereix el tècnic de l’Atrium) que situa Broken Heart Story a mig camí entre un conte infantil i una pel·lícula indie, entre un programa televisiu i el teatre d’objectes.

Ens ha agradat molt descobrir la faceta com a intèrpret de Vero Cendoya, ballarina i coreògrafa (guanyadora del Premi de la Crítica Arts de Carrer amb el seu espectacle La partida, que es podrà veure al Grec) que amb una mirada es posa el públic a la butxaca, amb un magnetisme i una gràcia innata que ens fa augurar-li un gran futur com a actriu. Pepo Blasco, igualment, compon tots els seus personatges amb la mateixa precisió i ofici, ja sigui el pare de l’escriptora, un assassí en sèrie o un capellà, i quan parla tota la sala vibra amb la seva veu greu i avellutada. David Menéndez (que ens va encantar a Fuenteovejuna, de la companyia Obskené) té menys paper però no el desaprofita gens, ja sigui fent d’amant italià o de cèrvol de mirada penetrant. Menéndez té una aire i una planta a mig camí entre un galant de Hollywood dels anys cinquanta i un home de comarques, fet que el dota d’una gran versatilitat. No ens oblidem pas de Patrícia Mendoza, que agafa les regnes de l’espectacle a la segona part i protagonitza una transició “de niña a mujer” deliciosa.

L'escriptora i els seus pares (Pepo Blasco, Carla Torres i Vero Cendoya)

Broken Heart Story és un d’aquells espectacles rodonets, on tots els elements que hi intervenen van en la mateixa direcció, i on es nota el treball minuciós i exigent realitzat per la directora/dramaturga. Com a únics peròs a trobar-li a la peça (ja em perdonaran l’atreviment), només dir que en alguns moments aniria bé que la música no subratllés tant l’acció i deixar que les paraules respiressin sense crosses sonores, i que l’espectacle es fa un pèl llarg cap al final, amb dos o tres d’aquells falsos finals que desconcerten l’espectador.

Vagin a veure Broken Heart Story per descobrir (aquells que no van veure Pupupyttö (la chica conejita) a la Sala Beckett el 2010) una autora que ve de nord enllà i que representa les seves obres per mig món. Vagin a veure Broken Heart Story tots aquells que encara no hagin estat mai a la Sala Atrium, que aquest any celebra el seu cinquè aniversari. I vagin a veure Broken Heart Story si volen passar una vetllada amb uns actors en estat de gràcia. Bàsicament seria això.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació