Un profeta al Tantarantana

El text tacta sobre la fe, que acompanyada del dubte i la negació formen una relació triangular.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Cronista i crític teatral. Cap de L'Apuntador.

El cicle de companyies independents de Barcelona, El Cicló, ha tornat a bufar al Tantarantana amb El profeta, la darrera creació de La Calòrica. Aparicions, transplantaments i curacions miraculoses amb uns calòrics de petit format. Fins al 26 de juny.

La mort és molt present a 'El profeta'. © Alba Lajarín

La història de El profeta en realitat en són tres, i tres són els actors que es multipliquen en diversos personatges. La primera impressió que hem tingut és que La Calòrica s’ha encongit, ja que aquesta producció és la primera en la qual Joan Yago no ha escrit el text (al programa de mà ens expliquen que és de la companyia) i on no hi veiem ni Xavi Francés ni Marc Rius, engrescats en altres històries (L’avar, el primer, i Hamlet i Maria Estuard el segon). Tots els altres elements són 100% calòrics: el cuidat vestuari, l’escenografia resolutiva i la correcta il·luminació d’Albert Pascual i la direcció d’Israel Solà. En aquest cas, els actors que veurem són Aitor Galisteo-Rocher, en un dels papers més ambiciosos que li hem vist, Esther López (que queda un xic desaprofitada) i Júlia Truyol, que a partir de la temporada que ve entrarà a la Kompanyia Lliure.

I de què tracta El profeta? El text tacta sobre la fe, que acompanyada del dubte i la negació formen una relació triangular. El tres sembla és el número predominant de l’espectacle, com tres són les portes de l’escenografia. Tres moments històrics diferents on algú té algun tipus de revelació (ja sigui divina, mèdica o farmacèutica) i que els personatges del seu entorn no acaben d’assimilar o entendre. L’ambició de la proposta calòrica és gran i evident: pel tema tractat, pel format i per la durada de l’espectacle. La direcció d’Israel Solà és, com ja li hem vist en muntatges calòrics o d’altres companyies, acurada i detallista, i tots tres intèrprets estan, tots tres, molt bé. Aitor Galisteo-Rocher brilla en el seu paper de cirurgià obsessionat en fer el primer transplantament de cor entre humans (el seu personatge contemporani el trobem més pla). Júlia Truyol broda els seus tres papers: la investigadora insatisfeta amb el seu projecte i el seu marit, l’infermera amb ulleres grans i la dona catalana de principis de segle. I Esther López fa estremir amb els seus crits de possessa, canta i ens encanta amb The beat goes on i fa una molt creïble germana hippy (que amb vestit blanc i espardenyes sembla que acabi d’arribar d’Eivissa).

Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Júlia Truyol a 'El profeta'. © Alba Lajarín

Però tot i així, hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar en l’espectacle. Però què és? La direcció i la interpretació funcionen, però la pota que ens falla és la del text. Resulten molt interessants tots els temes plantejats, però sortim del teatre pensant que cap d’ells no s’han acabat de desenvolupar: esperàvem revelacions i exorcismes en la història de principis de segle, girs i sorpreses en la del cirurgià i en la de la germana curada miraculosament de càncer esperàvem una explicació.

Potser és precisament aquesta, la voluntat de La Calòrica, deixar temes oberts i preguntes sense resoldre, però llavors potser no calia un espectacle tan llarg. Els muntatges calòrics sempre tenen un punt clàssic, de fons i forma, i El profeta en alguns moments ens va recordar a La nau dels bojos, per l’ambició del tema triat i el tractament. Però, com aquell espectacle, creiem que el muntatge no s’acaba d’enlairar o, si ho fa, no ho fa a l’altura que ens havíem imaginat. És com si durant tot l’espectacle ens preparessin, als espectadors, per un gran final que no arriba, i quan arriba ens quedem una mica perplexos.

Tot i així, La Calòrica presenta, un cop més, un espectacle de factura impecable, amb una gran direcció de Solà, un càlid espai de Pascual i una bona interpretació dels tres actors. Un espectacle que, per la seva ambició i durada, podria haver-se fet dins el T6, projecte liquidat per Sergi Belbel en el seu mandat al TNC. Qui encara no conegui els calòrics, que vagi al Tantarantana a veure El profeta. De vegades les preguntes no resoltes són les més interessants.

La història del Dr. Barnard i la seva infermera, a Ciutat del Cap. © Alba Lajarín

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació