Aquesta trobada celebrada en el marc del Festival Oui al DAU al Sec Arts Escèniques, va ser en motiu de la publicació del llibre editat per l’Institut del Teatre i l’editorial Comanegra, de dues obres de Wajdi Mouawad traduïdes al català: Assedegats i Un Obús al cor. Cristina Genebat i Ramon Vila, autors i traductors, van explicar les seves experiències a l’hora de traduir aquest autor i el seu to tan particular de tragèdia contemporània.
En paraules d’Oriol Broggi, director de La Perla 29 i qui ha portat al teatre algunes de les seves obres com Incendis, Cels i Boscos: “Si he pogut arribar al teatre de Wajdi Mouawad, ha estat gràcies a les precioses i dificilíssimes traduccions de la Cristina i el Ramon. Sento la necessitat d’agrair profundament la seva feina per haver traduït aquestes valuoses pàgines, permetent així que puguin arribar amb llibertat i qualitat als lectors i als espectadors”. A més, va recordar que tot i que la feina del traductor no sempre és prou remarcada, si podem llegir en català les idees, la poètica i el teatre d’autors com aquest, és precisament gràcies a ells.
A l’hora de traduir, cada text té la seva norma, i per Cristina Genebat la norma dels textos de Mouawad és el seu to, que defineix com col·loquial i alhora elevat, de tragèdia contemporània, un to difícil de traspassar al català. De fet, explica que a Incendis no trobava el to en la primera escena, però com sovint passa en la traducció, quan va arribar al final va saber com havia de començar.
També considera que a l’hora de traduir teatre és imprescindible sentir el text en veu alta, i encara millor si saps per quins actors has de traduir, així ho pots imaginar amb les seves veus, tot i que ella té la sort de també dedicar-se a aquesta professió.
En la traducció d’Assedegats, Ramon Vila va haver d’enfrontar-se a un gran problema de vocabulari, i és que el jovent de l’obra feia servir un llenguatge adolescent en quebequès (està ambientat en el 1993 a Mont-Real), i per solucionar aquest repte de traducció va decidir preguntar a gent jove com ho diria avui en dia.
De fet, els joves, en les obres de Mouawad, tenen molta importància: adolescents que necessiten qüestionar-se el món, o nens que es miren a ells mateixos de grans i es pregunten si volen formar part d’aquest món o el volen canviar.
Per acabar la vetllada, Cristina Genebat va llegir un fragment d’una escena d’Incendis, entre una àvia i una neta, i va dir una frase que no s’ha pogut treure mai més del cap: “No odiar mai ningú i el cap sempre a les estrelles”. I Ramon Vila va llegir un fragment d’Assedegats titulat “Reforma de l’educació tipus destroy”.