Traduir Mouawad

Cristina Genebat i Ramon Vila han participat en una trobada per parlar de la seva experiència de traduir les obres teatrals de Wajdi Mouawad.

Aquesta trobada celebrada en el marc del Festival Oui al DAU al Sec Arts Escèniques, va ser en motiu de la publicació del llibre editat per l’Institut del Teatre i l’editorial Comanegra, de dues obres de Wajdi Mouawad traduïdes al català: Assedegats i Un Obús al cor. Cristina Genebat i Ramon Vila, autors i traductors, van explicar les seves experiències a l’hora de traduir aquest autor i el seu to tan particular de tragèdia contemporània.

Wajdi Mouawad

En paraules d’Oriol Broggi, director de La Perla 29 i qui ha portat al teatre algunes de les seves obres com Incendis, Cels i Boscos: “Si he pogut arribar al teatre de Wajdi Mouawad, ha estat gràcies a les precioses i dificilíssimes traduccions de la Cristina i el Ramon. Sento la necessitat d’agrair profundament la seva feina per haver traduït aquestes valuoses pàgines, permetent així que puguin arribar amb llibertat i qualitat als lectors i als espectadors”. A més, va recordar que tot i que la feina del traductor no sempre és prou remarcada, si podem llegir en català les idees, la poètica i el teatre d’autors com aquest, és precisament gràcies a ells.

A l’hora de traduir, cada text té la seva norma, i per Cristina Genebat la norma dels textos de Mouawad és el seu to, que defineix com col·loquial i alhora elevat, de tragèdia contemporània, un to difícil de traspassar al català. De fet, explica que a Incendis no trobava el to en la primera escena, però com sovint passa en la traducció, quan va arribar al final va saber com havia de començar.

També considera que a l’hora de traduir teatre és imprescindible sentir el text en veu alta, i encara millor si saps per quins actors has de traduir, així ho pots imaginar amb les seves veus, tot i que ella té la sort de també dedicar-se a aquesta professió.

En la traducció d’Assedegats, Ramon Vila va haver d’enfrontar-se a un gran problema de vocabulari, i és que el jovent de l’obra feia servir un llenguatge adolescent en quebequès (està ambientat en el 1993 a Mont-Real), i per solucionar aquest repte de traducció va decidir preguntar a gent jove com ho diria avui en dia.

De fet, els joves, en les obres de Mouawad, tenen molta importància: adolescents que necessiten qüestionar-se el món, o nens que es miren a ells mateixos de grans i es pregunten si volen formar part d’aquest món o el volen canviar.

Per acabar la vetllada, Cristina Genebat va llegir un fragment d’una escena d’Incendis, entre una àvia i una neta, i va dir una frase que no s’ha pogut treure mai més del cap: “No odiar mai ningú i el cap sempre a les estrelles”. I Ramon Vila va llegir un fragment d’Assedegats titulat “Reforma de l’educació tipus destroy”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació