WTF està passant?!

El creador holandès Jetse Batelaan aterra al Lliure amb 'The Story of the Story': un espectacle de gran format per a espectadors majors de 8 anys.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Cronista i crític teatral. Cap de L'Apuntador.

Dies divertits a Catalunya. Caminades al matí, paper de vàter a la tarda i foc a la nit. Aquest cap de setmana, el Teatre Lliure comença la seva programació 100% Martel. És a dir, la que ve un cop superats els compromisos amb el Grec (Falaise, Càsting Giulietta i Abans que es faci fosc). El creador holandès Jetse Batelaan aterra al Lliure de Montjuïc amb The Story of the Story: un espectacle de gran format per a espectadors majors de 8 anys. Titelles de sis metres, objectes variats i pintura, molta pintura. Converso per telèfon amb el director, guanyador del Lleó de Plata a la Biennal de Venècia 2019, que es troba ara mateix al Japó. Ell serà aquest cap de setmana a Barcelona, si tot va bé amb els avions. Desitja veure els aldarulls al carrer i banyar-se al mar. Ho veieu, com tot és possible?

“L’actitud punk d’un nen de set anys”. Jetse Batelaan (Leiden – Holanda, 1978) és actor i creador escènic. Amb la seva companyia Theater Artemis fa espectacles per a tots els públics. Per a tots? Sí, per a tots, xics i grans. Perquè, de moment, els nens petits no van sols al teatre. Temps al temps. “Els nens sempre estan confrontats amb l’autoritat, que decideix què és el millor per a ells”, diu al web de la seva companyia. Amb espectacles que tenen títols tan suggeridors com Els arbres no seran aplaudits fins que no es converteixin en serradures, L’espectacle en què esperem que no passi res o Un cowboy amb les mans enlaire segurament no està animant, Batelaan gira per tot el món amb el seu teatre familiar. Familiar, sí, ja ho han sentit. Com els catalans que més giren pel món, mai ens cansarem de repetir-ho: els creadors més contemporanis i els familiars. Ens truquem per Whatsapp (qualitat de so excel·lent) i em diu que està en ratxa: van haver de cancel·lar una actuació al Japó per culpa del tifó Hagibis, i ara veu a les notícies el que està passant a Barcelona i no sap amb què es trobarà. “Entenc que, ara mateix, en l’últim en què estan pensant els barcelonins sigui en anar a veure un espectacle de teatre holandès”, em diu.

No li vull fer la pregunta, però li faig: de què va The Story of the Story? “Farem una cosa”, em diu. “El millor és que jo t’expliqui exactament tot el que passa en escena. Llavors tu escrius el que vulguis”. No us explicaré fil per randa el que em va dir (veu de Sergi Pàmies cridant “Espòiler! Espòiler!”), però la cosa pinta la mar de bé. Teatre d’objectes, titelles gegants, pintura en directe i performers amb poca roba. Teatre de nens, vist el panorama al carrer. Escenari i platea són la mateixa cosa, els límits de l’escena són els límits de tot plegat. Una família moderna, on la mare s’assembla a Beyoncé, el pare a Donald Trump, i el fill a Cristiano Ronaldo. Li dic si és conscient com es llegirà això, a Barcelona: “Al meu fill li agrada el Ronaldo, jo soc més de Messi”. Li explico que el Cirque du Soleil acaba d’estrenar un espectacle sobre l’astre argentí, però em diu que només serà a Barcelona el cap de setmana, i que prefereix dedicar el temps lliure que tindrà en anar a la platja. Ben fet.

The Story of the Story conté com a mínim quatre capes de lectura (i de pintura), i la història de la història és que tu mateix t’has de pintar la teva història. L’espectacle introdueix la metateatralitat als més petits, amb una pregunta que hom es fa tant a l’escenari com a la platea: “What the fuck is going on?!”. Aquesta és la primera vegada que Jetse Batelaan actua a Barcelona, però no pas a Catalunya: el 2010 va representar el seu espectacle Broeders a FiraTàrrega. Més concretament, en una rotonda de Tàrrega. Quan li pregunto quins creadors coneix del teatre català, em diu que La Fura dels Baus. Next question. M’explica que la seva dissenyadora de vestuari va estudiar a Barcelona, i que quan ell es va graduar finalment a l’Escola de Direcció d’Amsterdam va venir a pujar muntanyes als Pirineus. Li pregunto si pronuncio bé el seu nom, Jetse, i li explico que a Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres hi ha el personatge del Getsè (el sofert pare de la Isabeló), tot i que crec que és un nom que no es posa massa, actualment. Amics embarassats: amb un nom bíblic deixareu tothom espaterrat.

Servidor de vostès anirà el dissabte a veure The Story of the Story. Ja se sap que, tant en futbol com en teatre, aquests holandesos la toquen molt bé. Ens hi veurem?

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació