Jan Lauwers & Needcompany: entre l’amor, l’art i la guerra

Lauwers indaga al voltant de la deshumanització de l’ésser humà i l’horror que és capaç de generar en circumstàncies brutals.

36è Festival d’Almada. Espais interiors, exteriors. Lisboa, Almada. Un festival de teatre és un signe recorrent dels nostres temps. Però un bon festival de teatre, per popular que sigui, és alguna cosa més, sempre ha d’anar una mica a la contra del seu públic, expulsar alguns individus de la sala, sempre que no es buidi del tot per avorriment, és clar. Penso en la Needcompany de Jan Lauwers i Grace Ellen Barkey amb el seu darrer espectacle Guerra i trementina, una posada en escena molt potent basada en el llibre homònim de Stefan Hertmans.

La novel·la és la història singular d’un pintor, fill d’un pintor d’esglésies, ferit repetides vegades durant la Primera Guerra Mundial en la defensa de Bèlgica contra la invasió alemanya. Davant el sofriment provocat per la barbàrie de la guerra i la vida en la trinxera, és el dibuix i l’amor per la música el refugi i consol enfront de la frustració de l’amor perdut i la violència. En realitat és la recreació figurada de la vida de l’avi de Hertmans, Urbain, a partir d’uns diaris personals que va deixar en morir.

Però a diferència de Hertmans Jan Lauwers, en un gir summament interessant -diria que feminista-, dóna un gran protagonisme a la figura iconogràfica de l’àngel, Angelus novus de Paul Klee, que aquí és una narradora i també una víctima més de la història. L’angelical criatura vesteix d’infermera, amb l’uniforme de la Primera Guerra Mundial, és coixa i rep els patacs violents com un ésser sacrificat. Aquesta figura estranya no és altra que l’actriu i coreògrafa Grace Ellen Barkey.

L’estètica escenogràfica ens fa pensar en Joseph Beuys o Jannis Kounellis, i tal com ens té acostumats Lauwers hi ha una fusió singular entre dansa, perfomance i música -que té un enorme relleu, fonamental, amb una gran i complexa partitura-, a banda del text, és clar, que brolla meravellós en la veu magnètica i profunda de la gran Viviane de Muynck.

Lauwers indaga al voltant de la deshumanització de l’ésser humà i l’horror que és capaç de generar en circumstàncies brutals, com són les de la guerra; però també sobre la pèrdua prematura d’un gran amor purificador, els valors humans o l’evolució de l’art contemporani. Onze intèrprets que desballesten fins a l’extenuació l’escenari, que colpegen l’espectador intensament, risc i bellesa pictòrica en paral·lel i en viu, escenes que són quadres, música en directe sobre rodes que esgarrinxa la pell a càrrec del compositor de música contemporània Rombout Willems, que és l’ànima d’un trio clàssic: piano, violoncel i violí. En fi, art teatral impactant, profund i de gran nivell, inoblidable.

Trailer – War and Turpentine – Jan Lauwers & Needcompany (2017) from Needcompany on Vimeo.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació