El ritual del Temporada Alta

Us presentem la programació del Temporada Alta de Girona de 2019.

Agus Izquierdo

Agus Izquierdo

Filosofia, cultura i periodisme

Després del FITAG arriba el Temporada Alta. Això aquí funciona així. I, d’aquesta manera, el teló de les arts escèniques no es tanca mai a Girona. Aquest dilluns s’ha presentat la programació d’un dels festivals de teatre més preuats de Catalunya, que tindrà lloc del 6 d’octubre al 9 de desembre. Es tracta d’un segell distintiu de qualitat cultural. Un galó que trenca amb el provincianisme artístic i que enorgulleix aquell desencantat que consideri que forma part de les comarques gironines. Però, per un gironí, què no és motiu d’orgull? D’acord, sense comptar el seu aeroport o el seu equip de futbol.

Les rodes de premsa del Temporada Alta són com les del Barça. Per una banda, la massa de periodistes per metre quadrat cada any és més generosa. Imagineu-vos si posessin piscolabis. Per l’altra, en aquest esdeveniment també figuren cracks. Parlem, és clar, d’estrelles del món de la cultura nacional, com ho és la consellera Mariàngela Vilallonga, que va voler valorar alguns dels eixos del festival. Entre aquests, la reivindicació de la llengua catalana i el suport a la creació jove.

Mostra d’això últim és la iniciativa que s’implanta en aquesta 28a edició: Artèria, un projecte que es compromet a apropar el teatre al públic més jove. Segons Salvador Sunyer, director del Temporada Alta: “Ens hem de preguntar per quin motiu el jovent va a fer cerveses i no al teatre. La culpa no és seva, sinó nostra, perquè pensem que són ximplets, quan no és així”. Jo, personalment, prefereixo teatre i cerveses. Tot junt.

I és que consultar la programació del festival és com visitar Roma: a cada 10 metres, un s’atura, contempla i profereix un “oh!” d’admiració. Gairebé 100 espectacles, més de 200 representacions i 27 muntatges internacionals amb les principals obres i directors europeus i de Sud-amèrica, com Alessandro SerraOskaras Korsunovas, Tiago Rodrigues o Thomas Ostermeier. Enguany, l’esdeveniment també reforçarà l’aposta per les produccions i coproduccions (fins a 25), obrint-se al món amb dramaturgs d’arreu com Christiane Jatahy o Angélica Liddell. Hi ha teca per triar: dansa, tragèdies, comèdies, musicals, cinema. Que no t’agradi un format, no és mai excusa al Temporada Alta.

Shakespeare, Lorca. Immigrants i feminisme

Una altra de les grans estrelles d’aquest ritual de presentació va ser Salvador Sunyer. El director d’orquestra ja ens té acostumats als seus speechs, que presumeixen d’una èpica pròpia. Una transcendència gairebé poètica, que fa que ens caigui la saliva a alguns dels periodistes culturals que hi ha a la sala (reconec que soc dels més impressionables). Sunyer va reflexionar sobre el paper actual del teatre i de l’art a occident: “El teatre ens ha d’aportar noves mirades, estimular reflexions en aquest món que va a la deriva i obrir portes a través d’històries ficcionals”. Així, la temàtica serà variada, però a la vegada també contundent: feminisme, poder, justícia, burocràcia, capitalisme, democràcia, la realitat dels immigrants; mort, amor, malaltia, solitud. “Hi ha qui pensarà que més que un festival sembla un enterrament”, reconeix el director, però “el teatre ha de parlar sobre la crueltat i els fets més durs. És la seva obligació”. El meu enterrament l’ha d’organitzar Bitó (empresa organitzadora del Festival), això ho tinc clar.

Per aquest motiu, el Temporada Alta recupera en aquesta edició una bateria de clàssics: Harold Pinter (que arriba amb els belgues TG Stan), Zweig, Homer, Walser o Shakespeare. Aquest darrer serà present per partida doble: per una banda, amb la Royal Shakespeare Company i la seva estrena a l’Estat espanyol de Measure for Measure. També amb Macbettu, d’Alessandro Serra, que porta Macbeth a la cultura sarda. I parlant de reescriure clàssics: Antonio C. Guijosa reescriurà un mite amb Iphigenia en Vallecas.

El teatre i la cultura del país també seran presents, per exemple, amb El Romancero Gitano de Lorca vist des de la perspectiva de Lluís Pasqual i Núria Espert, o amb la presència de textos de Verdaguer, Bertrana o Rodoreda.

Pel que fa a la creació contemporània, destaquen l’atrevida Porn is on, de Marina Rodríguez, o la provocativa i extrema KULTUR, d’El Conde de Torrefiel, com també Angélica Liddell, que enguany arriba amb Una costilla sobre la mesa. Madre. Thomas Ostermeier, un director majúscul, torna a visitar el festival plantejant novament el tema del ressorgiment de la ultradreta, tot basant-se en Retour à Reims, del sociòleg Didier Eribon.

Dèiem que la presentació del Temporada Alta no és una roda de premsa, sinó més aviat un ritual magnífic. Una cerimònia que arrenca tradicionalment amb l’estrena de l’espot publicitari, que enguany simbolitza el caràcter tens, dur, violent, però alhora fantasiós, impostor i fictici del teatre.

Teatre en català

Subscrivint les paraules de la consellera, en aquesta edició el Temporada Alta torna a cuidar la programació d’obres amb textos en català. És el cas de Marc Rosich, amb Plomes i reclams, Clàudia Cedó i l’aclamada Una gossa en un descampat o El Petit Príncep d’Àngel Llàcer i Manu Guix.

Como no podia ser d’una altra manera, continuen vius els productes marca-de-la-casa com el Llibràlegs (que arriba a la quarta edició) o la vuitena entrega del Torneig de Dramatúrgia Catalana, que, en boca del director: “Ja és impossible de matar” (aquí a can Núvol ens confessem fans absoluts d’aquesta original proposta).

El Temporada Alta és ja un monstre ambiciós que tot ho devora, i per això també dedicarà part del seu espai a la música. D’aquesta manera, senyores i senyors, Manel presentarà el seu nou disc. A més, hi seran Joan Dausà, El Petit de Cal Eril i Judith Neddermann. Del panorama nacional, paraules majors: Amaia, protagonista del curt del Temporada Alta de l’edició passada. No és Rosalia però, què cony, és Amaia.

 

 

La polèmica s’arrossega: Fabre i Pasqual

Arribava el torn de preguntes i els estómacs començaven a rugir. Però l’interrogant d’un company d’ofici va tensar l’ambient, com en un western, i va interrompre l’anestèsia provocada per una programació tàntrica. Com és que el cartell torna a incloure el nom de Pasqual després de la controvèrsia generada fa un temps? No va aprendre la lliçó, l’any passat, quan el TA va programar Fabre després que sortís a la llum l’escàndol de males pràctiques i abusos? Sunyer desenfunda i dispara. El seu revòlver és ràpid: “Els programadors ens hem de plantejar si està bé decidir què pot veure o no la gent. Volem cops de puny a l’espectador”.

Les entrades es posaran a la venda aquesta setmana. Consulteu tota la programació i accediu a tota la informació del Temporada Alta en aquest enllaç.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació