El Patetisme Il·lustrat de Carles Santos

Una percussionista sense instruments de percussió, una ballarina amb dificultats al peus i una actriu sense text. Són els ingredients de Patetisme il·lustrat, el nou espectacle de l’inclassificable Carles Santos.

Una percussionista sense instruments de percussió, una ballarina amb dificultats als peus i una actriu sense text. Són els ingredients de Patetisme il·lustrat, el nou espectacle de l’inclassificable Carles Santos que arribarà aquest divendres al Temporada Alta i el proper 19 de novembre a la Sala Tallers del Teatre Nacional.

Mònica López i Carles Santos a Patetisme il·lustrat © L. Pedragosa

Carles Santos,-o ‘Sant Santos’ segons Xavier Albertí, és una figura clau de l’aventura escènica. Un artista polifacètic, un antiheroi, un revolucionari, un provocador i un geni. Un creador que no deixa indiferent a ningú. “Tennessee Williams deia que l’única cosa que un artista no es pot permetre és la banalització, una cosa que mai podrem dir de Santos” explica el director del TNC i afegeix “espero que el país no sigui burro i ho sàpiga aprofitar, perquè de genis com el mestre n’hi ha pocs!”

Primera sorpresa: L’espectacle no començarà amb Santos destrossant un (altre) piano. “Ara resultaria avorrit i no tindria cap sentit trencar o cremar un piano. Ja ho vaig fer als anys 70 i no m’interessa” explica l’artista de Vinaròs. De fet, tampoc tocarà el piano ni cantarà, ni parlarà tot i que, com ell mateix ha admès “és difícil no fer res perquè no tens on agafar-te”. Tot i que, com ha explicat l’actriu Mònica López,-habitual dels muntatges de Santos-, “tot ho dirigeix com si fos una partitura”.

Santos s’ha imposat un repte: la precarietat conceptual. A més, és clar, de posar als intèrprets en llocs difícils, poc còmodes: Dory Sánchez haurà de moure’s o ballar sobre un terra gens pla, la percussionista Núria Andorrà no tindrà cap instrument de percussió i, Mònica López estarà físicament incòmode durant tot l’espectacle. “Busca situacions on no estiguis còmode i un cop ho has trobat ja no serveix” explica López. I, evidentment, també la marca de la casa, l’esforç físic, perquè “quan la gent està cansada no pensa tant i surten coses que no s’havia imaginat”.

El que sabem: Hi sonarà música,-un piano segur-, i predominarà el so brut de les cintes magnetofòniques. També sabem que, segons Salvador Sunyer, director del festival Temporada Alta, “serà un espectacle que te n’aniràs a casa i hi aniràs donant voltes, voltes, voltes”. Tot i que, com apunta  Santos, els primers deu minuts l’espectador anirà força perdut i a poc a poc s’anirà ubicant. “No hi ha referències socials ni argument. Sóc vell i de l’escola de Brossa. Però a nivell visual i musical hi ha moltes claus” afegeix. Ara bé, no patiu: No és un espectacle complicat, està a l’abast de tothom perquè ofereix múltiples lectures. I, com va dir el mateix Carles Santos a El Temps: “El públic no hauria de ser un públic per sorprendre, ja haurien d’estar sorpresos des de fa anys, és una feina liquidada”. Comença l’aventura.

Per a més informació cliqueu aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació