El meu besavi no va anar a Cuba

'Fuga' agafa el relleu de 'Màtria' a l’Escenari Joan Brossa, dos espectacles encadenats sobre la guerra civil i la memòria històrica.

Fuga agafa el relleu de Màtria a l’Escenari Joan Brossa, dos espectacles encadenats sobre la guerra civil i la memòria històrica. La proposta de la companyia La Klandestina –un lluït i complex monòleg a càrrec d’Arnau Casanovas– ens parla d’un jove enamorat del seu avi, i la descoberta reveladora de qui fou el seu besavi. Després d’estrenar-se i fer gira per Osona, aterra a Barcelona i el teatre del Born la programa fins al 14 de juliol.

Fuga és una història d’amor. D’un amor commovedor i incondicional entre els membres d’una mateixa família, però, sobretot, entre l’Eduard, l’últim de la nissaga, i el seu avi. I, de retruc, el seu besavi, que morí al front. Diuen que fins a la tercera generació no és possible parlar amb distància i serenor de la guerra civil, quan les ferides ja han cicatritzat i es pot analitzar el que va passar amb perspectiva i sense traves.

La companyia La Klandestina ha fet un intens i treballat exercici en aquest sentit. Partint de la idea que en volien parlar, i gràcies a les cartes que l’actor Arnau Casanovas conservava del seu besavi, van anar teixint una dramatúrgia col·lectiva que, finalment,  Montse Albàs va embastar fins al resultat final, que la mateixa manresana s’ha encarregat de dirigir i el besnet, d’interpretar. El tàndem s’ha completat amb Furti Coromina i Montse Garolera, responsables de l’espai escènic i de la producció artística, respectivament, fins a sumar un equip de quatre persones que ha donat forma a aquesta meravella.

Fuga és un monòleg de setanta minuts que Casanovas interpreta amb talent i convicció. Comença el 14 d’octubre de 1938, amb una carta escrita des del front en què un soldat enganya la seva família dient-los que està bé i que tot va bé per tal que no es preocupin (“les mentides poden ser un bàlsam per a la gent que estimes”, diu el protagonista). Tot seguit, una trucada alerta un jove per comunicar-li que el seu avi, que pateix un Alzheimer principiant, s’ha escapat de la residència i l’estan buscant. A partir d’aquí, la trama esclata en diferents direccions i es multiplica en espais físics i temporals diversos per confluir amb un únic objectiu: parlar dels silencis, l’absència i la pèrdua que deixa el trauma d’una guerra, no només en els que la viuen, sinó també en els seus descendents.

Tres generacions d’homes d’una mateixa família interpretades pel mateix actor que, a més, posa la veu en off a les cartes que es van llegint durant l’espectacle. Un estrès non stop amb moments tendres, com quan l’avi s’emporta d’amagatotis el seu net de 7 anys a les golfes de casa per a obrir la caixa dels tresors, on no només hi ha monedes antigues, sinó cartes valuosíssimes del besavi Joan, que expliquen que no els va abandonar -la versió que s’ha transmès dins la llar, on impera la llei del mutisme-, sinó que va el van matar al front. Aquella criatura es planteja, inevitablement, quina mena de superheroi era el seu besavi.

Amb ecos de La Internacional i la Bella Ciao, el jove Eduard transmutarà cap a la maduresa, estrenyerà encara més els lligams que té amb els seus i afrontarà el futur des d’una nova perspectiva. “Una societat sana ha de poder viure sense por i en llibertat”, afirma Albàs. Fuga planta cara a aquells que, en ares de la democràcia, pretenen negar la història i passar de puntetes, quan no directament passar pàgina, a la llei de la memòria i el respecte a les seves víctimes, i mantenir un mausoleu dedicat a un dictador.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació