Teatre per prescripció facultativa

El Teatre Lliure i la UOC continuen l’estudi sobre els beneficis de les arts escèniques en la salut amb un programa d’activitats per a persones amb malalties neurodegeneratives.

Naia Terra

Naia Terra

Estudis Literaris, bibliotecària, lindy-hopper i boletaire.

Partint de la premissa que les arts escèniques poden ser curatives perquè milloren el benestar de les persones, el Teatre Lliure i la Universitat Oberta de Catalunya (amb Ramón Gomis, director dels Estudis de Ciències de la Salut, i Teresa Fèrriz Roure, responsable de Nous Projectes i ideòloga de la iniciativa, al capdavant) continuen, enguany, la prova pilot que van iniciar la temporada passada en col·laboració amb l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Experiment que realitzen amb persones amb malaltia de Parkinson d’edats i nivells de trastorn del moviment i cognició diversos, i que reflexiona entorn de la possibilitat d’utilitzar les arts de manera terapèutica.

Clara Manyós durant una sessió del curs 'Teatre per prescripció facultativa'. © Silvia Poch
Clara Manyós durant una sessió del curs ‘Teatre per prescripció facultativa’. © Silvia Poch

Durant l’estudi, els i les integrants del programa Teatre per prescripció facultativa visiten el Teatre Lliure una dotzena de vegades, com a part del seu tractament, i s’avaluen les conseqüències, respectant el fet que les sessions són altament recomanables, però en cap cas obligatòries, i que, per tant, els i les participants poden assistir-hi acompanyats i acompanyades, si ho prefereixen. Perquè, així com la intenció és la d’intentar comprendre de manera científica quins efectes beneficiosos sobre la salut tenen les arts escèniques i indagar objectivament si les activitats artístiques han de ser prescrites als hospitals i sota quines circumstàncies, en el rerefons també hi rau la constatació que, si el que es pretén és augmentar el grau de benestar emocional i físic, s’ha de començar per assolir un nivell de comoditat i desinhibició per a tothom.

De resultes d’això, i amb aquestes cavil·lacions sobre si el teatre, el cinema, la literatura, i un llarg etcètera realment poden ajudar clínicament a persones amb malalties neurodegeneratives (o si la millora rau senzillament en l’acte de fer una activitat diferent a la rutinària), el que es pretén dur a terme és un sondeig aplicant tests i mesures cognitives validades a una població per veure si hi ha millores en un o altre estat. Conseqüentment, aquest estudi pioner a Catalunya compta amb un equip d’investigadors (d’entre els quals formen part Francesco Ciongoli i Marco Calabria, del grup de recerca Cognitive NeuroLab, i coordinat pel metge Salvador Macip, professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC), que té en compte la sistematització en tant que eina primordial per tal d’extreure’n conclusions objectives.

Amb tot, i malgrat encara s’és massa a les beceroles per poder extreure’n un veredicte definitiu, l’experiència prèvia destaca que el resultat és (sembla ser) positiu i que, per tant, instaurar una prescripció facultativa per anar al teatre podria ser beneficiós. És a dir, que, en un futur, podria ser adequat que els metges receptessin, també, visites a museus i espectacles, sobretot quan l’activitat escènica és proactiva i requereix de la participació dels usuaris.

L’eix vertebrador segueix sent el teatre, però ara vist des de dins, des de la feina de l’actor i l’actriu, i el que interessa és potenciar la capacitat creadora d’un discurs escènic i compartit.

És per això, que el Teatre per prescripció facultativa no només defensa la integració dels i les pacients en el teixit social (reivindicant que participar d’activitats artístiques pot ajudar a sentir-se millor en l’activitat diària i la salut de la persona, més enllà de voler curar cap malaltia) a través de visionats d’espectacles, sinó que també obre la possibilitat de prendre part en activitats organitzades. I és que, a més a més de les cinc obres que van a veure, el grup també és convocat a quatre jornades de formació en arts escèniques que es realitzen al mateix Espai Lliure a càrrec de l’actriu i creadora Clara Manyós (la qual aconsegueix fer confluir els dèficits cognitius i les alteracions emocionals de les persones amb malaltia de Parkinson amb una vessant cultural i màgica que agermana i enriqueix a parts iguals).

Durant aquestes sessions, es realitzen dinàmiques variades que orbiten al voltant de la improvisació i de la consciència del cos i de l’entorn a través de l’escolta i el moviment. L’eix vertebrador segueix sent el teatre, però ara vist des de dins, des de la feina de l’actor i l’actriu, i el que interessa és potenciar la capacitat creadora d’un discurs escènic i compartit. És així com Clara Manyós organitza aquestes trobades a partir d’una primera part de caire més teòric, on comenten la darrera obra que han anat a veure conjuntament (compartint reflexions, l’energia amb què n’han sortit, dubtes), per després passar a l’acció amb una sèrie d’exercicis físics i col·laboratius.

En la darrera formació, per exemple, es va comentar l’òpera performàtica Sun & Sea, composta per Lina Lapelyte amb llibret de Vaiva Grainte i dirigida per Rugile Barzdzjukaite, i en van sortir reflexions interessantíssimes sobre la manca d’emocions intencionada dels actors i actrius o la subordinació dels diàlegs a la part estètica i musical, entre d’altres. Tots els i les integrants van participar-hi activament, i quan la Clara Manyós va demanar-los que passessin a l’acció, de seguida es van alçar amb molta predisposició, animant-se els uns i les unes als altres i les altres.

Encara hi ha molta recerca per fer per tal de definir teràpies més completes i efectives en el futur, però també hi ha un interès creixent per conèixer la capacitat terapèutica de les arts i la cultura.

Tot seguit, a través de les paraules de Manyós, totes les persones que eren a l’Espai Lliure van començar a caminar per damunt del linòleum blanc fins a trobar un lloc on se sentissin còmodes per quedar-s’hi palplantades, amb els ulls tancats, i poder començar a “fer arrels”. I, a poc a poc, vam observar com tots i totes es convertien en arbres que entrellaçaven fulles i branques,  fent desaparèixer totes les diferències i impediments físics. La majoria somreia, sabent-se part d’aquest bosc heterogeni, content de poder-ne formar part.

El curs del Teatre Lliure i la UOC 'Teatre per prescripció facultativa' © Silvia Poch
El curs del Teatre Lliure i la UOC ‘Teatre per prescripció facultativa’ © Silvia Poch

Les reflexions emocionals que van seguir aquest primer exercici van ser positives, i van continuar-lo amb d’altres dinàmiques basades, també, en el joc, la observació i a reflexió, per acabar amb un berenar conjunt i més encaixades de mans i copets afectuosos a l’espatlla.

Amb tot, el que està clar és que, malgrat que encara hi ha molta recerca per fer per tal de definir teràpies més completes i efectives en el futur, també hi ha un interès creixent per conèixer la capacitat terapèutica de les arts i la cultura, i la predisposició és excel·lent. Si més no, tots i totes les i els qui érem al Lliure el passat 8 de novembre vam poder acabar de dissoldre el més petit dubte sobre si la màgia que havia tingut lloc era (ha de ser) necessària. Poques vegades havia vist dinàmiques d’escultures humanes que parlessin tan profundament sobre l’expansió i l’obrir-se a noves possibilitats que els passessin coses, ni una escolta i defensa de la llibertat de l’altre tan altruista, respectable i admirable.

I és que, com bé confessa Salvador Macip, “a nivell científic és molt complicat dissenyar un estudi amb tantes variables, però per algun lloc s’ha de començar”, i el del Teatre per prescripció facultativa és un inici excel·lent. A finals d’any ja podrem tenir alguns resultats concloents, i estic convençuda que en sentirem a parlar, i molt.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació