Teatre per als cinc sentits

La companyia Teatro de los Sentidos sap crear atmosferes de conte. Ara celebren el desè aniversari del seu espectacle ‘Oráculos’, que es pot veure fins diumenge al Polvorí de Montjuïc. Entrar a “Oráculos” és com obrir la porteta que condueix Alícia directament al País de les Meravelles. Maria Espada ha assistit a una funció i ha parlat amb el director de la companyia, Enrique Vargas.

Teatro de los Sentidos no fa teatre convencional. La companyia dirigida per Enrique Vargas, dramaturg colombià, treballa i investiga els llenguatges sensorials. Ara, per celebrar els deu anys de vida del que és el seu espectacle més exitós, “Oráculos”, han decidit reposar-lo al Polvorí, la seva seu a Montjuïc.

La companyia Teatro de los Sentidos és un nucli estable d’artistes i investigadors que entén el teatre com una experiència completa, on tots i cada un dels sentits ha de jugar un paper fonamental. Per aconseguir-ho, transformen els rols teatrals i capgiren les rutines adoptades; l’espectador abandona la butaca i es converteix, com li agrada dir a la companyia, en un “viatjant”.

Amb el Tarot com a fil conductor, “Oráculos” fa un recorregut per la figura dels diferents arcans majors, aquelles cartes considerades posseïdores de poders especials. L’obra es planteja com un itinerari laberíntic on cada espectador esdevé protagonista.

Per accedir-hi et fan descalçar. S’hi entra d’un en un i et demanen que et pensis una pregunta personal. La cerca de la resposta actuarà d’eix durant tota l’acció teatral. Descalç i sol davant la porta, encara sense saber ben bé en què consistirà aquest viatge, la companyia aconsegueix crear en l’espectador certa situació de desconcert, d’estímul, de predisposició al joc.

El camí pràcticament a la penombra fa el seu efecte de seguida i posa tots els sentits en alerta. Teatro de los Sentidos juga bé les seves cartes per trencar amb el domini de l’oïda i la vista que hi sol haver al teatre i aviat entren en joc el tacte, el gust i l’olfacte. Avançant a les palpentes, el “viatjant” se n’adona ben aviat que no està sol. El laberint és habitat.

L’espectador recorre passadissos i túnels -a vegades de quatre grapes- i desemboca a diferents espais i habitacions. Cada sala representa un dels arcans i l’escenografia basada en l’estètica medieval pròpia del Tarot, les flaires, el soroll de rierol constant i la llum tènue, ajuden a crear un ambient irreal. Moltes de les cambres són habitades pels personatges arquetípics de la baralla -el boig, el diable, l’ermità…-, altres, convenientment atrezzades, simbolitzen el món, la justícia, el carro o la fortuna.

Els diferents encontres amb aquests personatges serveixen a la companyia per simbolitzar un viatge interior. Cal recordar que l’objectiu és trobar resposta a la pregunta que demanen que et facis a l’inci. En la interacció, els habitants del laberint entrecreuen poques paraules amb l’espectador. El predomini del silenci reforça el poder del llenguatge corporal com a via d’una entesa senzilla i universal.

Una década després de l’estrena, Enrique Vargas assegura que l’espectacle és el mateix però que l’experiència l’ha fet evolucionar inevitablement. “Es como la cita de Heráclito”, explica. “Ningun hombre puede cruzar dos veces el mismo río, porque ni el hombre ni el agua seran los mismos”. Aquest llenguatge poètic i filosòfic que fa servir a l’hora de fer qualsevol explicació, és el mateix que després impregna totes les seves creacions.

Oráculos estarà en cartellera fins el proper 14 d’octubre. De dijous a diumenge i amb múltiples passis entre les 18:00h i les 22:00. No us despisteu. Pel seu format l’obra només és capaç d’absorbir 54 espectadors diaris, i la propera oportunitat potser serà d’aquí deu anys.

@MerySword