Shakespeare a ritme de blues

És evident que modernitzar Shakespeare no és res nou, però, a diferència d’altres muntatges, aquí els anacronismes no molesten; ben el contrari, aporten frescor i milloren l’obra.

Nit de reis no és el més brillant dels textos shakespearians, però té l’encant de les trames embolicades, els amors impossibles i els finals innocents. Un encant que Pau Carrió intensifica amb Nit de Reis (o el que vulguis), l’últim muntatge de la Kompanyia Lliure. L’obra ja es va estrenar al Festival Grec amb força èxit i ara es podrà gaudir al Teatre Lliure de Gràcia fins al 8 d’octubre.

El primer encert de la proposta de Carrió és la posada en escena. El director opta per traslladar una trama ambientada al segle XVII a la contemporaneïtat, amb uns vestits que semblen evocar el glamur i la sensualitat dels feliços anys vint i uns breaks musicals a ritme de rock, pop i blues. És evident que modernitzar Shakespeare no és res nou, però, a diferència d’altres muntatges, aquí els anacronismes no molesten; ben el contrari, aporten frescor i milloren l’obra. El més destacat d’aquesta aposta és el decorat i la il·luminació a base de leds, que en molts moments recreen una espècie de cabaret ombrívol. Aquí, diversos actors canten i ballen, tot oferint un espectacle que va més enllà de la poesia i l’enginy de l’autor anglès.

Malgrat que es combinen diverses peces musicals molt heterogènies, algunes estan fetes per l’ocasió i són obra d’Arnau Vallvé. Hi destaca especialment el blues, que esdevé metàfora de la barreja d’emocions de la societat d’entreguerres: tristesa, però alhora moltes ganes d’esprémer la vida. Així com l’època triada,  el blues no és un element del tot aliens al text de Shakespeare. Nit de reis narra la història de Viola, que després de creure que el seu germà Sebastià ha mort, es fa passar per un home per tal de poder treballar a la cort del duc d’Orsino. La resta de personatges també han perdut éssers estimats o tenen amors impossibles i, per tant, l’època d’entreguerres esdevé un moment idoni per parlar de la pèrdua, el dol i les festes amb regust amarg tan presents a l’obra original.

Malgrat tots aquests encerts, el Nit de reis de Pau Carrió no seria el mateix sense els actors, que amb una vis còmica més que destacable són la salsa de l’obra. Clàudia Benito és la Viola perfecta: encertadament expressiva i amb gran habilitat per combinar la comèdia i el drama, aconsegueix semblar un vailet (i no una dona) en molts moments del muntatge. Destaca també el meravellós torrent d’energia que és Júlia Truyol en el paper de Maria i les grans habilitats vocals de Quim Àvila, un dels actors que més cançons interpreta. No es pot obviar, però, un superb Joan Amargós, que amb la seva interpretació de l’estrambòtic Malvolio es guanya la complicitat del públic des del minut u.

L’únic defecte que podria tenir Nit de reis (o el que vulguis) és la seva durada, un pèl excessiva. Val la pena, però, mantenir l’atenció durant les dues hores de muntatge per tal de no perdre’s cap acudit i escoltar amb deteniment les sempre sàvies i universals paraules de Shakespeare. La música és l’aliment de l’amor, resa el text; i la Kompanyia Lliure aconsegueix que l’un no s’entengui sense l’altre.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació