Sergi López s’instal·la a la Rambla

Paradoxes de la vida: 'Non solum' és un elogi al diàleg en forma de monòleg, i '30/40 Livingstone' és un elogi al monòleg interpretat per dos actors.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Crític i cronista d'arts escèniques. Cap de L'Apuntador.

“Heu picat”, deia un cofoi Joan Lluís Bozzo al dinar de premsa que es va convocar per presentar el retorn de Sergi López a Barcelona. I és que ja se sap que convocar els periodistes a un dinar gratuït sempre és una garantia que aquests hi assistiran i que almenys escriuran alguna cosa sobre allò que se’ls explica. I no n’hi ha per menys, perquè durant nou setmanes podrem veure dos espectacles protagonitzats per Sergi López, Non solum i 30/40 Livingstone, al Teatre Poliorama.

Joan Lluís Bozzo va presentar l’acte, com a soci de Tres x 3 que és, afirmant que els dos espectacles que han programat al Poliorama són l’exemple perfecte d’allò que pretén fer el grup: un teatre d’abast majoritari sense renunciar a la qualitat i l’exigència. La connexió del talent amb el gran públic és quelcom que Sergi López exemplifica a la perfecció, i el director de Dagoll Dagom no va estalviar elogis cap a l’intèrpret, afirmant que si Josep Pla encara fos viu li dedicaria un Homenot, perquè és un artista en tots els sentits.

Non solum es va estrenar al Temporada Alta del 2005 i porta més de 280 representacions fetes pel món, principalment per França, però també a Bèlgica, Suïssa o la Polinèsia francesa, i el 2009 es va traduir al castellà i va fer una gira llatinoamericana, passant per Argentina, Uruguai o Perú. Va passar pel TNC (etapa Belbel) al 2008 i al 2009, i al 2010 també al Teatre Poliorama, on ara torna. 30/40 Livingstone es va estrenar al Temporada Alta del 2011, i ja porta més de 200 funcions a nivell internacional, que s’han representat en català, castellà, francès i fins i tot versió subtitulada en portuguès a Rio de Janeiro. El 2014 el diari francès Le monde va incloure 30/40 Livingstone entre els deu millors espectacles del Festival d’Avinyó, tant del programa oficial com de l’Off. Des de l’octubre de l’any passat l’actor cordero David Climent s’ha incorporat a la gira, interpretant el paper del cérvol.

Però superades les xifres, de què van aquests dos espectacles? Tant Sergi López com Jorge Picó coincideixen en afirmar que es tracta de dos espectacles de creació. No cal oblidar que els dos actors es van conèixer a l’Escola Internacional de Teatre de Jacques Lecoq, a París, per tant és obvi que l’element físic i gestual té tant o més importància que el verbal en aquestes dues peces, tot i que López reconeix, enriolat, que ara té molta més panxa. Paradoxes de la vida: Non solum és un elogi al diàleg en forma de monòleg, i 30/40 Livingstone és un elogi al monòleg interpretat per dos actors. L’humor també és una eina imprescindible per López i Picó a l’hora d’afrontar la creació, i creuen que tot teatre és polític, i més si es parla de l’ara i l’aquí. “Els nostres espectacles són difícils d’explicar”, reconeix Jorge Picó, i Sergi López declara orgullós que són una companyia, amb tot allò que implica aquest terme: ells creen, produeixen i distribueixen els seus espectacles (amb Xochitl de León fent les tasques de producció, premsa i management), per tant un muntatge els dura diversos anys. “Tenim la sort que ens segueixen trucant”, diu López, “com al Toni Albà, que encara li demanen que faci Brams o la kumèdia dels herrors!” (espectacle estrenat el 1986, creat conjuntament amb Sergi López).

Sense voler fer acudits apareix l’humor, de la mateixa manera que parlant de l’actualitat apareix la política, i la formació en teatre físic i el propi gust dels dos creadors fa que no necessitin grans escenografies pels seus espectacles, on “un plat i una cullera ho pot ser tot”. En aquest sentit, és molt significativa la gran aportació que va fer el músic que van contactar per fer la banda sonora de Non solum: quan el van citar per mostrar-li la peça, que ja estava feta, el músic els va dir que no calia afegir-hi música, ja que la peça funcionava per si mateixa. “Menys és més” és una màxima que agrada molt tant a López com Picó, que defensen un teatre on tanta importància té l’espai o el moviment com el text (“No fem teatre radiofònic”) i que mira més cap a Itàlia que cap a Alemanya. Jorge Picó, nascut a València el 1968, reconeix que li fa especial il·lusió actuar al Poliorama, perquè en les escapades a Barcelona que feia de jove per veure teatre anava principalment al Teatre Lliure i al Poliorama.

Preguntats per si tenen entre mans algun projecte nou, la seva productora ens va avançar que la propera peça parlarà del diàleg com a ciment de la democràcia, i els dos intèrprets van citar Johan Cruyff, Éric Cantona i Jürgen Habermas. La cosa promet. Però coneixent a López i Picó, potser encara trigarem a veure-la. Encara els queda molt món per recórrer amb les dues peces que ara podrem veure al Poliorama.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació