Sasha Marianna Salzmann i el teatre polític

L'autora impartirà el curs 'Cada moment de la vida quotidiana és polític' a l'Obrador d'Estiu de la Sala Beckett. Recuperem l'entrevista que li va fer Oriol Puig Taulé la temporada passada.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Crític i cronista d'arts escèniques. Cap de L'Apuntador.

El proper Obrador d’Estiu de la Sala Beckett ofereix el curs Cada moment de la vida quotidiana és polític, impartit per la dramaturga Sasha Marianna Salzmann. L’autora va visitar-nos la temporada passada, i el seu text Llengua materna Mameloschn es va poder veure en forma de “semimuntatge” amb direcció de Thomas Sauerteig i interpretat per Marta Angelat, Míriam Iscla i Alba Pujol. Recuperem la conversa entre Oriol Puig Taulé i l’autora sobre la seva obra, la qüestió jueva, el teatre alemany contemporani i les llengües maternes.

Sasha Marianna Salzmann Sasha Marianna Salzmann

Sasha Marianna Salzmann va néixer a Volgograd (Rússia) el 1985, i es defineix com una escriptora freelance que viu entre Berlín i Istanbul. Ha passat uns dies per Barcelona, amb el programa Fabulamundi. Plawrighting Europe, que la portarà després a Roma i Bucarest. Ha guanyat, entre d’altres el Premi Kleist a Joves Dramaturgs i el Premi Mülheimer per Llengua Materna Mameloschn, i tant l’autora com la seva obra van ser nominades per la prestigiosa revista alemanya Theater heute. No està pas malament.

Oriol Puig Taulé: Ens pots explicar a quins projectes estàs treballant a l’actualitat?

Sasha Marianna Salzmann: A Berlín sóc el que a Alemanya s’anomena “autora de la casa” (Hausautorin) al Maxim Gorki Theater. Això significa que un cop per temporada es posa en escena una de les meves obres, i també escric dramatúrgies per a altres espectacles, organitzo festivals i estic allà per a tot el que el teatre necessiti, que és molt. Per exemple, la setmana vinent tindrà lloc un gran congrés que he organitzat juntament amb Max Czollek sobre identitat jueva, anomenat Desintegration. Vaig ser la directora artística de la sala petita del Gorki durant un parell de temporades, en un espai molt semblant a la Sala Beckett. Però vaig deixar aquella feina per posar-me a escriure la meva primera novel·la, que sortirà publicada aviat. Jo em considero dramaturga, això és el que faig i el que em dóna de menjar. També vaig ser responsable de la secció de teatre d’una revista de cultura, potser semblant a la vostra, anomenada Freitext. Ara mateix dono classes de dramatúrgia al Neues Institut für Dramatisches Schreiben (NIDS), on ensenyo teatre polític juntament amb la meva companya Maxi Obexer. Estem treballant el tema dels refugiats i la migració. Que jo em consideri una autora freelance vol dir que les meves obres són publicades o representades a diferents ciutats, no només a Berlín.

Ets a Barcelona gràcies a Fabulamundi. Playwrighting Europe, projecte de cooperació entre teatres, festivals i organitzacions de 5 països europeus (Alemanya, Espanya, França, Itàlia i Romania), en el qual la Sala Beckett hi participa com a representant d’Espanya. Com estàs visquent aquesta experiència?

És la meva primera vegada en aquest festival, i Barcelona és la meva primera parada, perquè després aniré a Roma i a Bucarest. Aquí vaig impartir una master class amb alumnes de l’Obrador, que va ser una experiència fantàstica, perquè tothom estava molt interessat en com fer teatre polític avui en dia, i de quina manera som responsables de la nostra escriptura. També he fet una Hausbesuch (visita a una casa), una activitat organitzada per l’Institut Goethe, que consisteix en visitar un domicili particular o local d’una comunitat, i en aquest cas em vaig trobar amb una família jueva. Va ser molt interessant i inspirador, perquè també van assistir-hi molts jueus argentins i vam poder debatre molt sobre la qüestió jueva. Vam llegir una escena de Llengua materna Mameloschn i després vam conversar sobre la meva obra i la meva escriptura en general, sobre perquè escric sobre el que escric… El millor de tot va ser poder aprendre què significa ser jueu a la Barcelona del 2016, i parlar de temes de migració i adaptació amb els argentins.

De què tracta Llengua materna Mameloschn, que podem veure aquest cap de setmana a la Sala Beckett, i que també es representarà al proper Obrador d’Estiu?

L’obra mostra tres generacions d’una família jueva resident a Alemanya: l’àvia (Marta Angelat), la filla (Míriam Iscla) i la néta (Alba Pujol), i tracta sobre els temes familiars que tenim tots en comú, és a dir que són tres dones que s’estimen i s’odien a parts iguals, es discuteixen molt i tot això. El tema principal és que la néta vol anar a Nova York a estudiar, deixant enrere Alemanya, Europa i la seva família, i que la seva mare s’hi oposa, perquè ja va perdre un fill que va marxar a viure a un quibbuts a Israel. Tracto el tema de la comunitat jueva, on avui en dia és molt comú emigrar als Estats Units o a Israel. El tema principal de l’obra és què significa viure actualment a Europa com a jueu.

Alba Pujol, Míriam Iscla i Marta Angelat, protagonistes de ‘Llengua materna Mameloschn’.

El personatge de l’àvia és una excantant famosa durant el temps de la República Democràtica Alemanya, fet que aprofites per tractar el tema de l’antisemitisme durant la RDA, i la relació entre el socialisme i el fet jueu. Com vas arribar fins aquí?

El punt de partida va ser la RDA, i com que no sóc originària d’Alemanya vaig haver de llegir molt sobre història i cultura alemanya, i vaig descobrir que en aquells anys hi havia molt antisemitisme, un fet sobre el qual la gent jove a Alemanya no n’és massa conscient. Suposo perquè es tracta de quelcom força recent, no se’n parla a les escoles i sembla com si a la RDA no hi haguessin jueus. I em vaig adonar que hi havia semblances amb la situació a Rússia, on jo vaig créixer, i el que va passar amb la mort de Stalin, el 1953, on es va matar tantíssima gent i la població jueva també estava amenaçada. I cal dir que els països socialistes tractaven les minories jueves de determinada forma. Normalment no escric sobre fets històrics sinó sobre persones, i em va fascinar conèixer la figura de Lynn Yaldati, una cantant de cabaret comunista, que va sobreviure l’Holocaust, originària d’Holanda però que va retornar a la RDA perquè creia en la construcció de “l’Home Nou”. Hi havia molts rumors sobre la seva figura: es va dir que era una espia de la STASI, que va ser una traidora per als jueus perquè va anar a viure a la RDA. També hi ha qui afirmava que era una heroïna. Sobre totes aquestes hipòtesis vaig construir el personatge de l’àvia, ja que a Alemanya passa una cosa curiosa. Diem que hi ha tres generacions, dins la cultura jueva: la primera, que va ser silenciada i executada (els nostres avis); la segona, que va viure l’Holocaust de tant a prop que tenen por de fer preguntes, i no volen tenir res a veure amb el fet jueu; i la tercera generació (nosaltres, els que rondem la trentena), que ja tenim la distància suficient com per fer-nos preguntes de forma radical. Com per exemple “Què significa viure com a jueu avui en dia?”. A la Hausbesuch em van explicar que aquí la situació és exactament la mateixa. I avui en dia la cultura jueva està de moda, almenys a Berlín i Alemanya, per tant m’interessa molt el tema de l’autorepresentació de la identitat jueva.

La paraula Mameloschn és ídix i significa “llengua materna”. Per tant la teva obra es titula, en realitat, Llengua materna llengua materna. Tu has nascut a Rússia, i actualment vius entre Alemanya i Turquia. Quina importància tenen per a tu les llengües i quines utilitzes per escriure?

La meva llengua materna és el rus, és la llengua de la meva família. Llavors vam anar a viure a Alemanya quan jo tenia deu anys, però anava i venia molt, per tant podem dir que em vaig sociabilitzar entre la cultura russa i la germànica. Escric en tres llengües: rus, alemany i anglès, però no les tradueixo. Crec que no en seria capaç.

Com descriuries la situació de la dramatúrgia contemporània alemanya? El teatre postdramàtic és, des de fa anys, el segell distintiu de la manera germànica de fer teatre, però suposem que a Berlín hi ha molta varietat de maneres de fer i entendre el teatre.

La situació és molt diversa, a Alemanya. Per una banda les beques i les ajudes permeten que hi hagi una situació molt creativa, i la gent escriu sobre els temes més inversemblants i amb les formes més variades. A Alemanya “la cosa” és, naturalment, el teatre postdramàtic, el que es pot veure a la gran majoria dels escenaris en llengua germànica, corrent en el qual sento que no pertanyo, però evidentment hi ha lloc per a tothom. Hi ha aquest clixé que diu que a Alemanya cada poble té el seu teatre, que és veritat, però això no significa que el teatre que s’hi fa sigui bo. A Berlín, on visc llargues temporades, són meravelloses les oportunitats que tens de veure tant teatre i de tants tipus diferents: des de les produccions més petites i alternatives fins als grans muntatges sobre Txèkhov o Brecht… Si t’interessa el teatre, Alemanya és el lloc on has d’estar.

Marta Angelat, Míriam Iscla i Alba Pujol a ‘Llengua materna Mameloschn’. © Nani Pujol

El teu text es representa en un teatre que té molt a veure amb l’auge de la dramatúrgia catalana contemporània. Tens algun coneixement o contactes dins la dramatúrgia contemporània catalana i espanyola?

En sé força poca cosa, conec alguns noms de Madrid i alguns de Barcelona. Entenc que el fet d’escriure i treballar en teatre aquí comporta una gran lluita, degut al tema de la crisi i altres aspectes, però m’agrada molt veure com la gent tira endavant, amb projectes tan inspiradors com la Sala Beckett de Barcelona.

I després de la teva estada a Barcelona, quins plans tens? Tornaràs cap a Berlín?

De fet visc a Istanbul, ja que escric on vull, i continuaré ensenyant dramatúrgia. El meu darrer espectacle es va estrenar la setmana passada, el meu llibre està a punt de publicar-se i treballaré en el meu proper projecte per al Maxim Gorki, que és sobre terrorisme i s’estrenarà la temporada vinent.

 

 

 

 

Sasha Marianna Salzmann a l’Obrador d’Estiu 2017

“Què vull escriure, jo? Què vol aquest jo i qui és realment aquest jo en relació amb el conjunt de la societat?”, es pregunta en veu alta l’autora. En aquest intercanvi d’impressions sobre l’escriptura com a procés polític i ancoratge artístic, Sasha Marianna Salzmann parlarà amb els i les participants sobre estratègies, ofici i inspiració en la vida quotidiana. “Com tradueixo situacions polítiques en relacions personals dalt d’un escenari i com les històries privades entre persones són un microcosmos que reprodueix el macrocosmos?”. Al curs es treballarà sobre preguntes concretes; en el millor dels casos, amb textos que s’estiguin treballant en aquell moment. El curs s’impartirà en alemany i disposarà de traducció consecutiva, i l’escriptura sempre es podrà fer en la llengua materna dels participants.

Aquí podeu veure l’entrevista que li va fer Víctor Muñoz i Calafell (responsable de Formació i relació amb els autors de la Sala Beckett) quan l’autora va visitar-nos l’any passat:

Per a més informació sobre aquest i altres cursos de l’Obrador d’Estiu podeu consultar aquest enllaç.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació