Sant Magí, entre la història i la llegenda

Sant Magí de la Brufaganya, copatró de Tarragona, té una significació molt especial pels tarragonins, més enllà de l’estricta devoció. Des de temps immemorials, els tarragonins reparteixen la seva devoció entre Sant Magí i Santa Tecla.

Per Santa Tecla, el 23 de setembre, es celebra la Festa Major i la ciutat bull durant quinze dies amb tota mena d’actes de caràcter festiu, lúdic i també religiós, quan el seguici popular acompanya la relíquia del braç de la Santa.

Per Sant Magí, el 19 d’agost, es celebra la Festa Major “petita” i tot i que és més modesta que la grossa, està carregada d’actes simbòlics i tradicionals, com l’arribada de l’aigua de la Brufaganya que els portants de l’aigua van a buscar i que reparteixen en ampolletes i cantirets de fang cuit, davant mateix de l’ermita del sant, a la part alta de la ciutat.

La llegenda

Sant Magí va ser un ermità nascut a Tarragona al segle III.  Es va retirar a una cova de la Brufaganya (al terme de Pontils), on va practicar una vida dedicada a l’oració i la contemplació per espai de trenta anys, fins que l’emperador Dacià va iniciar la persecució dels cristians, d’acord amb l’edicte de l’emperador Maximià.  Dacià, però, va veure que les prèdiques de Magí convertien molta gent al cristianisme i per tant, el feu agafar i empresonar, amb la idea de fer-lo abjurar de la seva religió però en no aconseguir-ho, el va tancar a la presó.  Llavors la tradició explica que uns àngels li van obrir les portes de la presó i li trencaren les cadenes i quan Magí es va veure lliure, s’escapà de Tarragona, sortint pel portal de la muralla anomenat del Carro, i tornà a cuita corrent a la seva cova de la Brufaganya.  Quan l’emperador ho va saber, donà ordre als seus soldats d’empaitar-lo i quan el trobessin, degollar-lo allà on fos, però els que sortien pel mateix portal que el sant, o bé es tornaven cecs o morien i per tant, no podien arribar a la cova.  Però alguns soldats passaren per altres portals de la ciutat, de manera que arribaren fins a la Brufaganya on trobaren a Magí i allí mateix, davant la cova, l’apallissaren amb tanta força que els seus flagel·ladors acabaren cansats i assedegats, de manera que demanaren a  Magí que si els donava aigua el deixarien anar.  Llavors, Sant Magí, sense ni gota de rancúnia, donà tres cops amb el seu gaiato sobre la roca viva i en féu sortir tres fonts de les que rajava aigua fresca i bona, però tot i així, els soldats, després d’haver sadollat la seva set, el van matar allà mateix.  La seva mort es situa entre els anys 296 i el 306 i al lloc on fou degollat, encara avui, hi ha una capella molt notable que recorda el sant i l’honora.

Es diu que l’aigua d’aquella font, que encara raja avui dia, és miraculosa i qui en beu, es guareix de malalties si a més, en fer-ho, invoca la protecció del sant màrtir de la  Brufaganya. És de fet, aquesta l’aigua que els portants de l’aigua de Sant Magí de Tarragona, porten a la ciutat per la festivitat del sant.

La història

Sant Magí i la seva diada tenen un enllaç directe amb la història recent de la ciutat de Tarragona.  El dia 19 d’agost de l’any 1813, les tropes napoleòniques es retiraren de la ciutat de Tarragona, a la qual havien presentat setge del 3 de maig de 1811, convençuts que les seves (a simple vista) poderoses muralles, feien de Tarragona una ciutat inexpugnable.  A l’hora de la veritat , aquesta muralla no era tan invencible com es podia creure perquè les defenses de Tarragona es van limitar a un insuficient conjunt de baluards i fortins, que van ser incapaços de contenir i rebutjar el gruix de les tropes de soldats francesos, que finalment, van penetrar i fer-se forts a la ciutat, el 28 de juny de 1811, després d’un setge de 56 dies, pràcticament de manual.

Durant més de dos anys els francesos van mantenir la ciutat sota el seu poder i finalment, amb una ciutat retuda i desfigurada i una població exhaurida i esgotada, van retirar-se el 19 d’agost de l’any 1813, no sense abans…

Entre la història i la llegenda

La coincidència va fer que els francesos es retiressin de Tarragona la matinada del el 19 d’agost, justament el dia de Sant Magí.

Abans de marxar, però, van col·locar 23 mines, en distints edificis de la ciutat, de les quals en van explotar 22.  La que feia 23 estava situada al fortí de Sant Magí, contigu a la capella que la ciutat de Tarragona tenia dedicada al sant.

Si aquesta darrera hagués esclatat, hauria esborrat del mapa urbà, la capella de Sant Magí, igual com va passar amb altres edificis històrics com el Castell del Patriarca, el Castell de Pilats i molts baluards.  La Catedral, que també havia de ser minada, es va salvar en virtut d’un acord entre el capità francès i el canonge Huyá.  Precisament, sabem a través d’un document que va deixar escrit, les característiques de la mina que els francesos havien adossat a Sant Magí: “En el primer ordre o línia contigua a les parets de la muralla i la paret de Sant Magí hi havia de divuit a vint barrils de pólvora, de mitja càrrega cadascun.  En la segona línia hi havia vuit barrils de pólvora amb vuit granades de mà, una en cadascun i en el buit d’una a altra hi havia saquets plens de pólvora.  Un altre saquet d’uns quinze pams de llarg per tres d’ample formava la tercera línia, i en un dels extrems hi havia ficat el cap de la metxa”.

Aquesta mina, però, no va arribar a esclatar mai, sortosament.

200 anys després

Enguany es commemora el 200 aniversari d’aquests fets i per tant, aquests dies, coincidint amb la Festa Major de Sant Magí, s’han organitzat a Tarragona diverses activitats i actes que en fan referència, el principal dels quals és l’exposició “Sant Magí i la fi de la Guerra del Francès a Tarragona.  La marxa dels francesos i la voladura de les fortificacions. 1813-2013”, que es pot visitar fins el dia 1 de setembre al Palau de la Diputació de Tarragona, i que ha estat fruit de la col·laboració de diverses entitats: la pròpia Diputació de Tarragona,  la Confraria de Sant Magí Màrtir de Tarragona, l’Associació Setge de Tarragona 1811 i l’Associació Projecte Tarragona 1800.

Aquesta exposició ofereix una equilibrada barreja entre la visió mítica i la històrica de Sant Magí.

Pel que fa a l’aspecte mític i tradicional, es poden veure distintes representacions del Sant, diverses edicions dels seus Goigs i també imatges del Sant, no només de Tarragona sinó també provinents d’altres punts del país, que també li reten veneració.

Precisament, un dels quadres més importants, d’autor anònim i que també es pot veure a l’exposició, explica de forma gràfica aquesta barreja entre la història i la llegenda, coincidint plenament amb la narració que fa dels fets el canonge Huyà, en l’escrit datat el 1817.  Això fa pensar que, el més probable és que ambdós, el pintor i el canonge, fossin testimonis oculars dels fets històrics.  En aquest quadre es pot veure la marxa dels francesos, el retorn dels tarragonins que havien marxat després del setge i com un d’aquests tarragonins, té a la seva mà la famosa metxa que no va arribar a prendre, mentre des del cel, Sant Magí envia aigua dins les muralles per evitar l’esclat final de la mina número vint-i-tres.  Aquesta pintura habitualment està penjada a ran del sostre de la capella de Sant Magí però en aquesta ocasió, el públic que visiti l’exposició la podrà veure a ran de vista, és a dir, des del mateix angle i perspectiva com el seu autor la van pintar.

En aquest sentit, el president de la Confraria de Sant Magí Màrtir, Adolf Quetcuti, destacava que “Sant Magí és important per la ciutat de Tarragona, no només pel patronatge sinó també per la creença popular de la seva intervenció miraculosa en la Guerra del Francès, ja que la tradició diu que va ser Sant Magí qui no va permetre que la metxa francesa prengués, tot i que els soldats la van encendre fins a tres vegades”.  De fet, aquesta metxa, està emmarcada i es conserva juntament amb una breu explicació, a l’interior de la capella i ara, es pot veure a l’exposició.  “Si no m’equivoco, aquesta deu ser la primera vegada que la metxa surt del temple, almenys en 200 anys d’història”.  Quetcuti també comentava la intenció de la confraria d’obrir-se a la ciutadania, ara que disposen d’un nou local, dotat també d’una petita sala d’actes.

Per la seva banda, el president de l’Associació Setge de Tarragona 1811, Joan  Ribas, destacava l’aspecte històric de l’exposició, en la que es poden veure junts per primera vegada, una sèrie de dibuixos de Vicenç Roig “Vicentó”, encarregats al dibuixant molt poc temps després de les voladures franceses, i en els que es poden veure amb fidelitat fotogràfica, les destroces que havia patit la ciutat.  L’objectiu d’aquests dibuixos era ensenyar al govern de Madrid l’estat en el que havia quedat Tarragona i demanar ajuda per tal que la ciutat pogués recuperar-se dels desperfectes materials que havia patit. “Es va fer un inventari de desperfectes, carrer per carrer i al final de tot, va resultar una xifra que passava dels 36 milions de lliures catalanes, que traduïdes a la moneda castellana, van resultar 18 milions i escaig de reales de vellón.  Tot i que els tarragonins ho van demanar per dues vegades, des de Madrid no es va donar ni un cèntim, ni un, i només es va eximir a la ciutat de pagar impostos al rei espanyol, per espai de deu anys. Per tant, la ciutat es va haver de reconstruir amb l’esforç dels propis, com sempre”.  Bé, es veu que la tradició de demanar a Madrid i que no arribi ni la pols del camí, continua encara avui dia.

Així mateix també, a l’exposició es poden veure una sèrie de llibres en el quals, els autors cronifiquen i expliquen amb detall, totes les circumstàncies del setge, l’estada dels francesos a Tarragona, les destrosses que van fer quan van marxar i també, un document singular en el qual, el canonge de la catedral de Tarragona, Sr. Dr. D. Pedro Huyá, explica com a testimoni ocular, per tant, en primera persona, tot el que va passar el dia 19 d’agost de 1813, quan els francesos van aplanar la ciutat amb les 22 mines que hi havien col·locat i com la 23, pel favor de Sant Magí, no va esclatar.  De fet, amb la pólvora francesa que no va arribar a petar, la ciutat va celebrar amb una sèrie de focs artificials, la retirada, a la fi, de l’exèrcit francès.

Si voleu més informació sobre aquesta exposició, la trobareu a la pàgina www.dipta.cat/exposicions.