Rosa Vilanova: “Víctor Català va ser la primera dona dramaturga moderna”

Vilanova dirigeix ‘La infanticida’, un homenatge a Caterina Albert protagonitzat per les poetes Maria Callís Cabrera i Blanca Llum Vidal

Loreley Bertran

Loreley Bertran

Tècnica de Memòria Històrica i Acció Cultural a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Directora teatral i coneixedora de l’obra de Víctor Català, Rosa Vilanova dirigeix el monòleg interior La Infanticida, donant veu a la Nela, el personatge creat per Caterina Albert el 1898. Som al 2021, han passat cent vint-i-tres anys i Olot per fi podrà gaudir d’aquesta obra de teatre el 18 i 19 de setembre. La directora olotina es capbussa de ple en el drama que va escandalitzar la ciutat d’Olot, fins al punt que va desencadenar l’adopció per part de l’autora del pesudònim Víctor Català.

Rosa Vilanova
Rosa Vilanova | Foto: Helena Aguilar Mayans

Per què decideixes fer front a la direcció i dramatúrgia de La Infanticida?

Tot neix d’una convicció vital que fa anys que em porta a treballar per apropar l’obra de Víctor Català a la gent. També em captiva la sensualitat i la sexualitat que desprenen tant el text com els anhels d’una dona enamorada. La llum de l’amor en l’opressiu món que viu la Nela. L’amor mitiga, d’alguna manera, la família a qui està sotmesa i el seu drama particular. Per això la Nela és una dona que brilla enmig de la foscor. A més, els darrers temps han dut un seguit de confluències. D’una banda, la publicació de Tots els Contes a càrrec del Club Editor. D’altra, les sinergies que hem establert amb l’equip del Teatre Principal d’Olot, que participa del programa Paisatge Víctor Català. També aquest setembre la publicació del llibre Mosaic (amb una Víctor Català inèdita), sobre el qual conversaré amb Maria Bohigas a la Biblioteca Marià Vayreda el proper 23 de setembre.

Què significa la presentació de La infanticida a Olot?

Caterina Albert es presenta a dues convocatòries dels Jocs Florals d’Olot del 1898, la convocatòria de teatre i la de poesia. Els poemes porten per títol El llibre nou, i el seu monòleg teatral és La Infanticida. Guanya totes dues convocatòries. La Infanticida és un text dur, molt potent, que escandalitza el jurat en obrir les pliques i veure que està escrit per una dona. És per això que aquest premi i la reacció que desencadena fan replantejar a l’autora la seva identitat com a escriptora, i a partir d’aquell moment signa la seva obra com a Víctor Català. Caterina Albert no anirà mai a Olot a recollir el premi i la seva obra (desgraciadament) mai serà presentada a la ciutat. 

De l’assaig de La Infanticida que esteu preparant es desprèn quelcom més que una lectura dramatitzada. Com has concebut aquest espectacle?

És cert, el monòleg teatral que presentem s’engloba en el que s’entén per lectura dramatitzada, però la proposta va més enllà. Es tracta del monòleg íntegre i tot està molt elaborat: l’espai on té lloc, les actrius que encarnen la Nela i la seva història, l’hora en què es representarà, la il·luminació, el so que ens acompanya… Penso que tots aquests elements acaben conformant un espectacle poètic.

Les poetes Maria Callís Cabrera i Blanca Llum Vidal | Foto: Helena Aguilar Mayans

La teva Infanticida incorpora dues Neles i dues poetes a escena.

Un dels aspectes importants d’aquesta proposta teatral és que tinc l’oportunitat de treballar amb les poetes Maria Callís Cabrera Blanca Llum Vidal. A l’hora d’imaginar la posada en escena vaig tenir clar que volia treballar amb poetes, ja que podien captar millor la musicalitat del text teatral del decasíl·lab amb què està escrit el monòleg. Vaig contactar amb elles i feliçment es van engrescar amb la proposta. És tot un luxe comptar amb elles per representar la Nela i la seva complexitat. Cada una d’elles és una Nela, i és fantàstic perquè són dues actrius que a més d’oferir una bona lectura i interpretació del text tenen veus i expressions corporals molt diferents… i poden abastar aquesta multiplicitat que el personatge ens mostra dins el text. La Nela és un personatge amb les seves contradiccions, enamorada i valenta per sortir d’amagat, però també esporuguida constantment pel seu pare i la imatge de la falç que la persegueix durant tot el monòleg.

Quan he vist l’espai de la representació, he pensat en el gènere teatral found space o espai trobat. L’Espai Barberí recorda aquells edificis que originàriament eren magatzems o esglésies i es van convertir en espais per a representacions teatrals alternatives a la ciutat de Nova York. Què t’ha portat a escollir-lo per representar-hi La Infanticida?

L’Espai Barberí és l’actual estudi dels arquitectes RCR d’Olot, a qui agraeixo molt la cessió per aquestes representacions. Es tracta d’un lloc carregat de significat perquè l’espai físic en si mateix reflecteix l’espai psicològic de la Nela.  Per mi, els colors, la llum, la geometria i disposició, els contrastos… tot ens porta a capbussar-nos en un ambient físic i psicològic que funciona molt més que en una sala de teatre convencional.

Per últim, m’agradaria que donis als espectadors algunes claus per una bona lectura de l’espectacle.

M’agradaria destacar que Víctor Català va ser la primera dona dramaturga moderna. La Infanticida és la primera obra que va escriure, fins i tot abans de ser novel·lista, escriure poesia, prosa o els seus dietaris. La va escriure als 29 anys, quan l’escriptura és allò que preval per sobre la pintura o la música, que també eren els seus interessos. El seu teatre és atrevit i arriscat alhora que innovador per l’època: Caterina Albert no presenta la Nela com una víctima, sinó que deixa que sigui la pròpia Nela que s’expliqui. Així, mitjançant el seu monòleg interior, fa una denúncia sense fer-la directament. Albert no feia política, ni mai es va declarar feminista. Escrivia, i és a partir dels seus textos que visibilitza els maltractaments, l’opressió, la submissió de la dona, les maternitats no volgudes, els abusos… Així, dona veu a una Nela que des de la follia parla a una societat que la rebutja. El món no vol un ésser com ella. Per això, el seu món serà el de la follia, l’única sortida cap al seu alliberament personal. Des d’aquesta llibertat podrà parlar del seu enamorament, i també explicar la por que té al seu pare. Però en cap moment Nela és una dona que ha perdut la capacitat de raonar i discernir. Al contrari, sap molt bé què va fer i quines eren les seves pors. La societat li permet ser boja. No pot ser mare, no pot tenir la vida que desitja, no pot ser la filla que el pare voldria… però pot ser la Nela enamorada i instintiva, la Nela capaç de deixar de banda la vulgaritat i integrar dins el seu món altres maneres de mirar la vida.

Maria Callís Cabrera, Rosa Vilanova, Blanca Llum Vidal
Maria Callís Cabrera, Rosa Vilanova i Blanca Llum Vidal | Foto: Helena Aguilar Mayans

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació