Remena, nena!

Aquest és un d’aquells petits four que no s’han de deixar escapar. Una llepolia saborosa, íntima i sorprenent, que la Sala Atrium ens va regalar, en diferents tandes, a les acaballes del 2021 i que ara torna, per a fer-hi una brevíssima temporada. Jordi Prat i Coll va idear Guillermotta com a un sentit homenatge a la cèlebre cantautora barcelonina Guillermina Motta, i va designar l’actor Jordi Vidal com a el seu alter ego escènic. Al duet de Jordis cal sumar-n’hi un tercer: el músic Jordi Cornudella que, al piano, acompanya tothora l’artista. Bé, tots ho són, d’artistes, la tríada sencera, les Tres Jotes, els Tres Jordis.

Guillermotta és un espectacle-concert concebut per a fans de l’actriu i cantant –retirada el 2002 i amb nul·les aparicions públiques, ni per a recollir guardons, i que ha beneït la proposta, per cert–  o per a nouvinguts que la vulguin descobrir. Una actuació de vuitanta minuts farcida no tant del millor del seu repertori, sinó com d’una acurada selecció dels seus gustos, que van des de la cançó francesa a musicar poetes catalans, passant per propostes més lleugeres, com els cuplets o el cabaret. Divuit peces en total, plenes de sensibilitat i de compromís. Però els moments emotius –que hi són (plorar és sa, diuen)– no estan renyits amb la ironia i el divertimento. Així ho concep Prat i Coll, i Vidal s’hi abraona, amb una enorme complicitat de Cornudella. Quin trio! Entre els tres aixequen un espectacle ple de plomes, lluentons, ungles postisses, sabates de taló (vermelles, és clar, com ha de ser), maquillatge i perruca. Un muntatge per a ser gaudit en bona companyia, com si estiguéssim al saló de casa.

Perquè Vidal, que ho broda (un espectador, entès en la matèria, xiuxiuejava, al meu costat, que fins i tot canta millor que la mateixa Motta), es transvesteix en l’artista, simulant que es pren una poció màgica, com la que ella ingeria al conegut programa de TVE Les Guillermines del rei  Salomó (en un arqueològic any 1981) per esdevenir terriblement atractiva i convertir-se en una “vedet menjamascles”. Lluny de la paròdia, tot al contrari, com un exercici de sublim respecte i adoració. I precisament, en aquest context, hi ha un moment deliciós, que no és altre que quan els efectes del beuratge desapareixen, i surt a escena el mateix Vidal, per a regalar a una audiència, a aquelles alçades totalment entregada, ara sí, una de les seves cèlebres cançons, el famós ‘Remena, nena”, com a traca final.

L’autor i director suma, així, un nou granet de sorra al seu reguitzell de tributs a artistes d’arreu, que va començar fa quinze anys amb un espectacle amb cançons i poemes de l’Ovidi Montllor i, més tard, un altre dedicat al belga Jacques Brel, titulat Mon Brel, del qual en van editar un CD. Tots dos, amb Toni Xuclà a la guitarra i repetint amb Vidal, que ja s’ha convertit en la seva musa.

Trobareu tota la informació sobre Guillermotta al web de la Sala Atrium.