Quan despertem d’entre els morts

Ha d’haver-hi trols en el que escric.
Henrik Ibsen

Quan despertem d’entre els morts és l’obra mestra del pare de la dramatúrgia contemporània. El seu llegat. El resum de la seva obra, de les seves angoixes, de la singular manera de viure la vida i de veure el fet creatiu la lluita de l’home contra la societat, la mirada trencadora de la dona com a subjecte i no com a objecte…

El resum destil·lat de tots els temes de les obres de Henrik Ibsen es troba en aquest fascinant text, així com totes les reflexions més profundes sobre la seva vida i la seva obra. Al final de la vida, Ibsen ens regala aquesta reflexió sobre el sacrifici de l’artista per la creació, sobre la renúncia a viure la vida d’un mateix per tal de crear emocions a aquell qui contempli l’obra d’art acabada.

Ibsen s’endinsa, mitjançant el personatge de Rubek, en el dolor de la creació, en el buidat anímic de l’ésser humà que s’ha encomanat (fins i tot, podríem dir, autoimposat) la tasca de crear bellesa per al gaudi de la humanitat. Ibsen ens descriu el recorregut emocional del sacrifici de l’artista, com avui Giorgio Agamben ens explica a El hombre sin contenido: com l’artista és fagocitat, devorat per la seva obra, que finalment acaba pervivint per sobre del seu progenitor.

Quan despertem d’entre els morts parla, entre moltes altres coses, del dilema entre vida i art. I Rubek, el protagonista de l’obra, es debat en aquest dilema, i el fet de no tenir-lo resolt el paralitza. No pot crear, no pot realitzar la tasca que una força superior li ha encarregat i a qui ell s’ha lliurat en cos i, sobre tot, en ànima.

Ibsen tenia certes preocupacions socials, però el que realment l’obsessionava de manera compulsiva era el caràcter i la personalitat, el que constituïa el que es podia anomenar la seva «trolitat». Els trols encarnen versions ferotges dels impulsos eròtics i destructius, i, encara que són dimonis o fades, poden adoptar formes humanes. Citant al mateix Ibsen: «Tot el nostre ésser no és més que una lluita contra les forces fosques dintre de nosaltres mateixos.»

No és d’estranyar, així doncs, el viatge ferotge, ple de pietat i de terror, que ens mostra Ibsen a Quan despertem d’entre els morts, ni la intensitat emocional que destil·len els personatges sorgits de la mà d’un autor que en el seu escriptori tenia un escorpí dins d’una ampolla de vidre i s’entretenia alimentant-lo amb trossets de meló.

 

Foto de Ferran Madico: Isaïas Fanlo/TNC