Pau Vallvé, un creador incontinent

"de bosc" és una col·lecció de missatges d’insurgència onírica per combatre aquests temps de foscor.

Avui dediquem l’speaker’s corner a Pau Vallvé, que acaba de treure un nou disc, de bosc, a Amniòtic Records. A banda d’aquest article d’Oriol Rodríguez, publiquem també escrits de Xevi Pujol i Bernat Puigtobella.

Músic que ha hagut de viure sempre amb l’etiqueta de cantautor atípic, Vallvé és una de les ments més privilegiades del nostre panorama musical, ja siga en la seva trajectòria en solitari, com participant de projectes com ü_ma (l’aventura que comparteix amb Maria Coma), o Estanislau Verdet (alter ego que va sacrificar en adonar-se que la broma havia anat massa lluny); o fent de productor de projectes afins com Inspira, Senyors Tranquil o la mateixa Maria Coma. Un creador incontinent que, tot just sobrepassada la trentena, acaba de publicar el seu tretzè llarga durada (detallista i meticulós com és, no m’estranyaria que aquest fos el motiu pel qual el disc té justament tretze talls).

Sincerament, jo mai l’havia escoltada, però explica Pau Vallvé que “de bosc” és una expressió que, si més no a casa seva, es fa servir per descriure aquell que tendeix a escapar de les multituds. Una frase feta que a ell, artista donat a fer sempre la seva (als seus treballs, per optimització de recursos però també com a filosofia vital, ell toca tots els instruments, ell fa de productor, i, tenint el seu propi segell, ell s’autoedita), li escau del tot adient. Potser aquest ha estat el motiu pel que ha fet servir aquest “de bosc”, així, en minúscules, com a títol de la seva nova referència discogràfica. Per això i, tal vegada, per l’atmosfera pastoral que embolcalla les seves noves composicions. Un àlbum que sense ser conceptual, és en el seu conjunt que pren tot el sentit. Una obra en què ha comptat amb la col·laboració d’amics com Maria Coma, Joan Colomo, Ramón Rodríguez (The New Raemon), Ricky Lavado (Standstill), Nico Roig, Jordi Lanuza (Inspira), Valen Nieto i Pep Rius (Raydibaum)…i que, sense ser política, és una col·lecció de missatges d’insurgència onírica per combatre aquests temps de foscor. I és que evidenciant un creixement com a lletrista, Pau Vallvé ha filat versos d’aparença utòpica, d’una innocència gairebé infantil però d’una força aclaparadora, com aquella suma de paraules amb què s’arriba al silenci: “Tot va molt millor si estem contents, tots estem contents si ens va millor”.

Després d’assolir la seva maduresa com a compositor amb el notable “2010”, certifica Vallvé que “de bosc” és un renaixement. Una nova etapa en el seu esdevenir. Menteix, o millor dit no diu tota la veritat. Cert és que ara ens trobem amb un Vallvé més bucòlic, decidint-se per un folk selvàtic que l’apropa a les propostes de noms com Bon Iver o José González. Tanmateix, continua sent aquell seguidor gairebé malaltís de Radiohead, influència fonamental en la seva obra, que aquí es torna a filtrar, especialment a peces com “Adéu siau”, potser el seu particular “Karma Police”. Tampoc no ens enganya quan ens garanteix que aquesta és una obra més senzilla, quelcom, però, que no hauríem d’entendre com que “de bosc” és un disc simple. Perquè si aquesta vegada Vallvé ha buscat la bellesa en les formes i estructures bàsiques, obsessiu orfebre de l’estudi, posteriorment les ha vernissat amb una paleta d’arranjaments carregats d’imaginació. Tot va molt millor si estem contents, tots estem contents si canta en Pau Vallvé.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació