Papagueno a la discoteca

La vida sona diferent sota el paraigües de Cor de Teatre. El vincle que traça aquesta companyia entre la música clàssica i l'humor quotidià transforma la mirada sobre el dia a dia i abaixa les fronteres entre el públic i els grans compositors.

Núria Juanico

Núria Juanico

Cap de la secció Punt de Llibre

La vida sona diferent sota el paraigües de Cor de Teatre. El vincle que traça aquesta companyia entre la música clàssica i l’humor quotidià transforma la mirada sobre el dia a dia i abaixa les fronteres entre el públic i els grans compositors. La innegable qualitat vocal de la formació, que ja va deixar ben clara amb Operetta, es fusiona a Allegro amb els gags de Paco Mir en un nou espectacle carregat d’energia, divertimentos i excel·lents interpretacions. El muntatge es va estrenar divendres al Teatre Municipal de Girona emmarcat en la programació del Festival Temporada Alta.

Cor de Teatre Foto David Ruano

Despertar-se amb El matí de Peer Gynt. Combatre les emprenyadores mosques de l’estiu al ritme d’El vol del borinot de Rimski-Kórsakov. Lligar a la discoteca amb el ball seductor del Duet Papagueno i Papaguena de Mozart. Qualsevol situació del dia a dia té banda sonora i no cal pas que sigui actual. Precisament, Allegro treu la pols de les obres clàssiques i les trasllada a un escenari on, si bé no és l’habitual, guanyen un altre valor. Les peces més arrelades a la memòria musical col·lectiva juguen un paper diferent al nou muntatge de Cor de Teatre, que les utilitza per arrencar les rialles del públic sense que perdin qualitat ni protagonisme. De fet, la impecable direcció musical de David Costa no deixa espai per a imprecisions: els cants a cappella de Cor de Teatre van deixar amb la boca oberta més d’un espectador.

L’empremta del Tricicle no s’amaga rere les bambolines, sinó que treu el cap una vegada i una altra al llarg de la representació. Onomatopeies i sons vesteixen uns gags sense converses ni llargues dil•lacions, en què les rialles esclaten per la senzillesa de les bromes i la capacitat de riure’s del fet més rutinari. En aquesta línia, l’escenografia es guia per una simplicitat austera però eficient: una paret metàl•lica i els accessoris suficients queden potenciats per un adequat joc de llums.

Allegro manté la marca característica de Cor de Teatre alhora que entra en contacte amb un altre tipus d’humor, més intuïtiu i directe. Tot plegat configura una altra manera d’entendre la música clàssica que sorprendrà, sobretot, els que encara no coneguin la companyia.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació