‘NOM’, una road movie sensorial

'NOM' és un diàleg multipolar i sense jerarquies, una peça mutant i líquida que canviarà cada dia.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Cronista i crític teatral. Cap de L'Apuntador.

Aquest dijous el TNC estrena NOM, el darrer espectacle de la companyia Gelabert Azzopardi, inclòs dins la Quinzena Metropolitana. La peça neix d’un procés col·lectiu on tots els membres de l’equip tècnic i artístic han treballat establint les normes del que, en escena, serà un treball basat en la improvisació. Però ja se sap que, per poder improvisar, en la tècnica que sigui, abans s’ha d’assajar molt. NOM es podrà veure a la Sala Petita del TNC durant nou dies, i Cesc Gelabert assegura que cap funció serà igual.

Cesc Gelabert té una mirada riallera i entremaliada, quan explica el seu darrer projecte. Acompanyat del seu equip habitual, amb Borja Ramos en la música original, Conchita Pons en el disseny d’il·luminació i Lydia Azzopardi i Paulette San Martin en el disseny de vestuari, Gelabert concep aquesta peça com una road movie sensorial i tecnològica. Sensorial perquè entren en joc els cinc sentits, en una peça que no vol ser intel·lectual, i tecnològica perquè l’espai sonor en 3D ha estat desenvolupat per Sfear, amb una aplicació puntera que encara es troba en fase beta. “Aquest és un projecte agosarat”, afirma Gelabert, ja que de fet se n’han fet nou assajos i se’n faran nou funcions. Això no significa que abans d’iniciar els assajos no es treballés: les reunions i el treball de taula van ser bàsics per posar-se d’acord i establir les bases del que ha de ser NOM.

El coreògraf compara la dansa amb el futbol o el jazz, disciplines on abans d’improvisar (o jugar) cal tenir molt clares les normes del joc. La dansa és estructura, llum i espai, i Gelabert ha deixat molta llibertat a cada membre de l’equip per tal que la creació sorgís del treball col·lectiu. De la mateixa manera, els ballarins també són coautors de la coreografia: Robert Gómez i Samuel Delvaux, que ja havien treballat amb Gelabert, i María Andrés i Junyi Sun, que s’estrenen amb aquesta peça. L’espai ha sigut el punt de partida d’un muntatge que no neix amb la intenció de girar, sinó que s’ha creat per a ser representat específicament a la Sala Petita del TNC. Cesc Gelabert agraeix a Xavier Albertí que hagin pogut disposar de la sala per assajar, i reconeix que segurament és “una mica absurd” que se la jugui amb aquest espectacle, per l’element de risc que comporta. “No hem partit d’una idea de contingut, aquesta peça és un procés”, afirma.

La coreografia, així com la il·luminació i l’espai sonor, anirà evolucionant a cada funció, seguint les normes i els patrons establerts per tot l’equip artístic i tècnic. “És més difícil trobar un pacte que fixar un moviment”, diu Gelabert, afegint que quan s’aconsegueix acordar un paràmetre és quelcom molt satisfactori. NOM és un diàleg multipolar i sense jerarquies, una peça mutant i líquida que canviarà cada dia. Podríem afirmar, d’alguna manera, que cada espectador trobarà el nom més adient a la peça.

NOM es representarà a la Sala Petita del TNC del 7 al 17 de març.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació