“No parlis amb estranys”

Mireia Gubianas, integrant de l’equip teatral del 2013, presenta una lectura dramatitzada de 'No parlis amb estranys' d'Helena Tornero a l’escola Eòlia, Escola Superior d’Art Dramàtic aquest divendres 19 de juny a les 22 h.

Què en sabeu, de la Guerra Civil? Vull dir, què en sabeu, de la vostra família durant la Guerra Civil? I després de la Guerra Civil? Com van viure el franquisme els vostres pares, avis, besavis o rebesavis? Que potser a casa se senten incòmodes, no se’n parla gaire, s’eviten aquestes converses o no els agrada gaire fer memòria?

Helena Tornero | Foto de David Ruano/TNC

L’any 2013 Helena Tornero ens va convidar a fer un exercici de memòria, de memòria col·lectiva, al Teatre Nacional de Catalunya. Concretament, a la sala petita del TNC s’hi va representar No parlis amb estranys (fragments de memòria), un text brillant que no ha tingut la sort ni ha rebut l’atenció que de ben segur mereixia —va patir fortes retallades abans d’estrenar-se, no va poder representar-se a la Sala Tallers i potser va quedar a l’ombra del muntatge de la sala gran que, ai las, també parlava de la guerra. Mireia Gubianas, integrant de l’equip teatral del 2013, recuperava No parlis amb estranys per al curs de lectura dramatitzada que ha impartit durant els mesos d’abril a juny a l’escola Eòlia, Escola Superior d’Art Dramàtic. Per aquest motiu, teniu l’oportunitat de tornar a sentir-la el proper divendres 19 de juny a les 22 h (més info aquí).

No parlis amb estranys és un collage històric i social que vol fer bandera d’una memòria esborrada que encara espera ser reconstruïda, una catarsi col·lectiva d’un tema que no tenim ni assumit ni digerit. Helena Tornero explica que és “una obra que vol remoure consciències, que se’n parli en arribar a casa” i precisament per això utilitza els “fragments de memòria”. Cada escena es configura com una peça d’un trencaclosques que no veurem completat perquè hi haurem d’encabir la nostra pròpia història. Personatges que apareixen i desapareixen, records evocats en monòlegs interiors, converses escapçades, frases lapidàries, cançons, escenes i fotografies a través dels quals l’autora calca la realitat. Una temàtica essencial i un argument realista que es reforcen amb una voluntat estilística a l’altura de les circumstàncies. Cada fil argumental d’aquest trencaclosques s’enfoca des d’un subgènere diferent: el conte de fades, el documental, la tragèdia, però també la comèdia. Al contrari del que pugui semblar, hi ha molt d’humor, a No parlis amb estranys, perquè, com en la vida, de vegades riem quan voldríem plorar.

Aquest és el gran encert d’Helena Tornero, el triomf de No parlis amb estranys: que ens asseiem per veure’ns reflectits al mirall de la «memòria del poble» que de vegades volem arraconar per tapar-lo, perquè no es pot oblidar. Ei, no us n’oblideu, el proper divendres teniu una cita amb estranys.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació