Nit de Reis (o el que vulgueu)

Júlia Vernet ha vist la reposició de 'Nit de Reis', de Shakespeare, interpretada per la companyia Els Pirates al Teatre Akadèmia

La companyia Els Pirates Teatre reprèn la producció Nit de reis (o el que vulgueu), estrenada a la Biblioteca de Catalunya en el marc del Festival Shakespeare, i la porta a escena en una nova versió revisada al Teatre Akadèmia.

Avui que és la vigília de Reis i del tancament de les festes de Nadal, és un bon dia per parlar de l’obra que William Shakespeare va escriure per ser representada en aquesta data, Twelfth Night, or What You Will (1602). Una comèdia que arrenca autèntiques riallades alhora que mostra certes veritats de l’esdevenir social en la seva cruesa; riure i desenganys, coses que passen en èpoques de festa i temps lliure per passar amb el nostre entorn més proper. En l’època de l’autor, la noblesa celebrava aquesta nit disfressant-se, jugant a intercanviar-se el rol amb aquell que no era el seu habitual.

El Teatre Akadèmia l’ha retornat aquests dies a escena fins al 13 de gener amb la interpretació d’Els Pirates Teatre sota la direcció d’Adrià Aubert,  versió que ja es va estrenar el 2014 i que va participar en el Festival Schakespeare im Neuss (Alemanya). Una interpretació de l’obra que posa l’accent en com raó i bogeria s’intercanvien els papers contínuament, com els vestits d’una són la disfressa de l’altra.

Lluny de donar peu a dues vies de comportament nítidament identificables, ambdós mòbils de l’acció confonen tant la vida psicològica com fàctica de cada personatge. O, és que no titllaríem de boig aquell qui duu la raó per bandera en totes les seves accions? I, al seu torn, no veuríem la més bella lucidesa si fos en boca d’algú considerat un boig? Malgrat la senzillesa de la dicotomia, hi trobem una qüestió radicalment humana, precisament articulada en boca de la bufona anomenada Festa, que articula amb els seus versos la reflexió que els personatges, amb els seus comportaments, interpreten. Aquests mateixos individus, més enllà de la trama que els uneix i entrelliga, estan immersos en la voluptuositat dels seus desigs, siguin racionals o no. De fet, cadascun d’ells és mogut per una voluntat particular, que precisament allò que els identifica com a éssers irreductibles (quelcom que, en l’època del capital ha quedat –o això sembla– sobrepassat pels interessos).

La virtut de la proposta d’Aubert és precisament mostrar com la dialèctica irresoluble entre la raó i la bogeria –les dues veus interiors que es disputen les regnes de tot individu–, segueix el fil conductor del desig dels personatges; un desig que sembla haver de disfressar-se per ser satisfet. Fins i tot, s’han introduït o modificat elements de l’obra que tenen la funció d’incloure identitats i rols típicament exclosos (que no cal explicitar precisament per preservar-ne l’autenticitat), però que a la vegada posen de relleu reflexions col·laterals igualment genials del text shakespearià. En aquest sentit, la tasca de les actrius i els actors gaudeix d’una riquesa interpretativa que aporta els matisos necessaris per fer-les lluir partint de la particularitat de cadascun dels personatges.

Així doncs, aquesta nit de Reis, que no és una nit qualsevol, preguntem-nos pels desigs, per les il·lusions i la bogeria, per les raons irrenunciables. Però sobretot, aprofitem per preguntar-nos per les disfresses, les que duem sovint i les menys habituals, les que ens agraden i les que potser canviaríem; perquè demà al matí, que podria ser un matí qualsevol, puguem lluir la nostra millor disfressa (o el que vulgueu).

Trobeu més informació al web del Teatre Akadèmia. 

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació