Muscheln, Muscheln, Muscheln

Una dramaturga que canta. Una directora que actua. Un pianista que es despulla. I un actor que fa de tot. El Círcol Maldà acull els assajos oberts de Kabarett Protokoll, un espectacle que reivindica el cabaret literari i polític regalant-nos estratègies per afrontar el present de forma combativa i amb alegria.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Cronista i crític teatral. Cap de L'Apuntador.

Una dramaturga que canta. Una directora que actua. Un pianista que es despulla. I un actor que fa de tot. El Maldà acull els assajos oberts de Kabarett Protokoll, un espectacle que reivindica el cabaret literari i polític regalant-nos estratègies per afrontar el present de forma combativa i amb alegria.

Kabarett Protokoll | Fotografia de David Ros

El cabaret literari és un gènere poc freqüent als nostres escenaris. Una altra cosa és si parlem del teatre de varietats, els omnipresents monologuistes o les companyies que es dediquen a la improvisació. El cabaret entès com a espai de crítica, reflexió i divertiment podem dir que va tenir la seva edat d’or amb els espectacles de la companyia Ca, barret!, que amb textos de Maria Aurèlia Capmany i sota la direcció de Josep Anton Codina es van representar a La Cova del Drac durant la segona meitat dels anys seixanta. Xavier Albertí ha conreat el gènere del cabaret literari en diverses ocasions, creant espectacles tan rodons com Crónica sentimental de España, on tots i cadascun dels elements que hi intervenien estaven en absolut estat de gràcia i que un programador amb vista hauria de recuperar immediatament. El Maldà ofereix la categoria “Cabaret” dins la seva programació, tot i que la majoria dels espectacles inclosos són més aviat concerts o recitals, en canvi l’espectacle Aquellos días azules de Marc Artigau, que trobem dins la secció “Teatre i dansa” quedaria molt millor al calaix del cabaret literari (en aquest cas també nostàlgic i sentimental).

Kabarett Protokoll és un espectacle work in progress on el públic assisteix a l’assaig d’un muntatge que s’estrenarà al final de les representacions, si la cosa va bé i la consulta que la companyia La Bacanal fa als espectadors obté els resultats satisfactoris. La dramaturga Helena Tornero i la directora Ester Nadal ens expliquen què és el cabaret, què és un protocol i què pretenen amb aquest espectacle, el pianista Oscar Machancoses hi posa la música i l’actor Oriol Genís posa tota la carn a la graella. Aquest cabaret ens fa passar una vetllada agradable, ens explica coses i al mateix temps reflexiona en veu alta sobre el propi gènere, sobre la dificultat de començar un espectacle de manera satisfactòria o sobre les semblances entre l’Alemanya dels anys trenta i el moment actual. Helena Tornero és una dramaturga compromesa que actua i canta i balla i es despulla, i tot ho fa amb el mateix rigor intel·lectual i la mateixa passió crítica. Ester Nadal és una directora andorrana molt graciosa que ens explica que aquest espectacle no és un work in progress sinó un “work in pobres”, que a més funciona amb el sistema de “estrena inversa”, i es pregunta en veu alta com és que els actors segueixen acceptant anar a taquilla quan treballen en teatres que reben subvencions. Oscar Machancoses s’ho mira tot amb un mig distanciament brechtià però la clava amb cada comentari que deixa anar, regalant-nos igualment un striptease musical deliciós. I Oriol Genís mereix un comentari a part.

Genís (“una fàbrica constant d’idees”, segons el programa de mà) porta anys construint-se una carrera sòlida i coherent, amb muntatges que ens demostren que és un actor que tria allò que fa i que fa allò que li ve de gust. El seu nom és indestriable del de Xavier Albertí, amb el qual ha treballat en nombrosíssimes ocasions, ja sigui posant-se en la pell de Pier Paolo Pasolini, Boris Vian o Serafí Pitarra, fent un Sagarra o cantant sarsuela, i és un dels actors “veterans” que recordem més especialment (així com Àngels Poch) de les darreres dues temporades de la companyia T6 del TNC, on sempre va destacar en textos de Josep Maria Miró, Marc Angelet, Jordi Faura o la mateixa Helena Tornero. Oriol Genís és un actor amb personalitat, un actor que no s’assembla a ningú i un actor intel·ligent. Qualitats difícils de trobar avui en dia, que s’uneixen a les seves aptituds musicals, la seva excel·lent dicció i un sentit de l’humor que li permet riure’s d’ell mateix quan li ve de gust. Es nota que Genís és una fàbrica constant d’idees, que el cap li bull, i els resultats els podem veure cada cop que surt a escena. I en el cas de Kabarett Protokoll això ha tornat a succeir. De veritat, facin-me cas, no es perdin cap espectacle on vegin que hi participa Oriol Genís.

I facin-me el favor d’anar a veure Kabarett Protokoll, si us plau. D’aquesta manera es familiaritzaran amb els noms de Kurt Tucholsky, Friedrich Holländer i Carl von Ossietzky, es divertiran i es podran desfogar i, si tenen sort, potser una dramaturga catalana contemporània se’ls asseurà a la falda per reivindicar les bondats del contacte físic sobre el món virtual. Això són coses que no passen cada dia, per tant cal aprofitar-les. Al Maldà fins al 15 de març.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació