Marilyn Monroe i Hedy Lamarr a la Sala Tallers

Després de dues estrenes frustrades, Carles Batlle estrena finalment 'Monroe-Lamarr' al TNC.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Crític i cronista d'arts escèniques. Cap de L'Apuntador.

Tornen les estrenes. Finalment. I en alguns casos, com el que ens ocupa, estrenes d’espectacles que han intentat treure el caparró una i dues vegades. Monroe-Lamarr, el text de Carles Batlle que inicia funcions aquest dimecres al TNC, fa nou mesos que ho prova. El 2020 serà recordat com un any estrany. També com l’any en què Carles Batlle va abraçar el teatre més popular. Sergi Belbel dirigeix un muntatge protagonitzat per dues estrelles ben nostrades: Laura Conejero (Hedy Lamarr) i Elisabet Casanovas (Marilyn Monroe). Veient les fotografies amb les actrius caracteritzades, podem afirmar que el càsting no podia ser més encertat.

Laura Conejero i Elisabet Casanovas a ‘Monroe-Lamarr’. © May Zircus / TNC

Carles Batlle és dramaturg, novel·lista, traductor i professor de l’Institut del Teatre des de fa una pila d’anys. A la institució de la Diputació de Barcelona, Batlle és actualment director de Serveis Culturals i de la revista acadèmica Estudis Escènics. Fortament vinculat a la Sala Beckett, l’autor ha dirigit l’Obrador de Dramatúrgia (2003-2009) i la revista (Pausa.) des del  2003 fins al 2017. Les seves primeres obres van ser descrites amb l’etiqueta –creada per ell mateix– “drama relatiu”, i el mes de juny passat Batlle va publicar l’assaig El drama intempestiu (Per una escriptura dramàtica contemporània), aAngle Editorial. Ara estrena Monroe-Lamarr a la Sala Tallers del TNC: un text que ficcionalitza una trobada entre dues actrius de Hollywood que han marcat època. La Monroe és un mite, no cal dir-ho, una icona pop immortalitzada per Andy Warhol i present, en forma de pòster, a milions de cases de tot el planeta. La Lamarr, intèrpret que recordaran sobretot aquells de més edat, va ser un dels rostres més bells del setè art i és una figura que aquests últims anys s’ha reivindicat com a inventora. Si vostès estan llegint aquesta notícia –sigui al mòbil, a l’ordinador o a la tauleta–probablement estan fent servir el wi-fi, invent imprescindible del qual gaudim gràcies, en gran part, a la Lamarr. Mil gràcies, Hedy. Tots els adolescents del món haurien d’adorar-te. Hedy Lamarr, santa patrona dels internautes.

El text va sorgir de l’encàrrec que Xavier Albertí va fer a Carles Batlle, fa uns tres anys, i per aquelles coses que passen al món del teatre no es va acabar estrenant. Posteriorment, el dramaturg va presentar-lo al Premi Frederic Roda, concedit per l’ADB, que va acabar guanyant. Batlle m’explica per telèfon que és un dramaturg a qui li agrada, si és possible, assistir a tots els assajos: reuneix d’aquesta manera la faceta de dramaturg amb la de dramaturgista, adaptant, retallant i canviant el text a mesura que es va assajant. Això comporta que l’edició del text que va publicar Arola en el seu moment no estigui actualitzada a allò que veurem en escena, però sí que ho estan la versió inclosa al Teatre reunit dedicat a Batlle (també d’Arola) i les versions en castellà (que ha traduït el mateix Batlle), en anglès (traduïda per Sharon Feldman) i en francès (traduïda per Laurent Gallardo).  

“Em volia demostrar a mi mateix que també podia fer una obra comercial”, diu Batlle. Si en obres anteriors havia parlat de l’experiència del seu avi en camps de concentració, aquesta és la primera ocasió que Carles Batlle escriu un text dramàtic basat en personatges reals. Així i tot, no renuncia a l’experimentació formal que el caracteritza, amb exemples com ara la fragmentació del temps i l’espai. L’autor defineix Monroe-Lamarr com una obra pensada per arribar a públics molt diversos, i en què tracta temes que l’han acompanyat al llarg de tota la seva trajectòria: la memòria, la fama, la condició de la dona, la decadència física… “No és un text tan diferent dels altres que he escrit”, confessa.

‘Monroe-Lamarr’ és un text de Carles Batlle. © May Zircus / TNC

L’origen del text rau en l’afició cinèfila que hi havia a la seva família (“A casa meva miràvem molt cinema clàssic”), i el dramaturg confessa que al seu pare li agrada molt la protagonista de Samsó i Dalila. Quan la faceta enginyera i inventora de Hedy Lamarr va arribar als mitjans, fa un temps, Batlle va prendre apunts en una llibreta, com fa en tantes altres ocasions amb altres temes. “Com més dades tenia sobre ella i la seva apassionant biografia, més creixia el meu interès”, afegeix. Lamarr i Monroe van tenir amics comuns (Frank Sinatra) i amants comuns (cert president dels Estats Units d’Amèrica) i fins i tot van viure al mateix apartament, totes dues en èpoques diferents. “Però aquesta no és una obra que expliqui la biografia de les dues actrius”, clarifica, volent deixar clar que no ha fet allò que popularment es coneix com una “obra de Viquipèdia” (almenys a casa les anomenem així).

Sobre les dues actrius protagonistes, Batlle confessa que no venien amb l’encàrrec, però reconeix que “la Conejero és la Lamarr Catalana”. Té una retirada física amb l’actriu vienesa, l’edat, el físic i l’experiència que toca. Amb la Monroe va costar una mica més, continua, perquè tothom té la seva imatge fixada, és una icona pop. Sergi Belbel ho va tenir clar: després de treballar amb ella a La senyora Florentina i el seu amor Homer i Kassandra, sabia que la Monroe havia de ser Elisabet Casanovas. Tot i que l’actriu sabadellenca és deu anys més jove que la Monroe que retrata l’obra, només cal veure les fotografies o el tràiler de l’espectacle per veure que, almenys pel que fa a l’aspecte físic, és l’actriu ideal.

Després de dues estrenes frustrades (la segona, amb tota l’escenografia muntada al Teatre Principal d’Olot), Monroe-Lamarr finalment arriba a la Sala Tallers del TNC. El muntatge compta amb escenografia de Max Glaenzel, vestuari de Mercè Paloma i il·luminació de Kiko Planas, i ja té assegurada una gira posterior per diverses poblacions catalanes. Sergi Belbel confessava a la presentació de l’espectacle que les seves tres pel·lícules preferides mostren les vicissituds d’actrius d’una certa edat (estupenda): All about Eve (Joseph L. Mankiewicz, 1950), Sunset Boulevard (Billy Wilder, 1950) i Opening Night (John Cassavetes, 1977). Totes tres tracten el tema de l’actriu madura, i de com unes dones que havien sigut ojecte de desig han deixat de ser-ho. “La Laura Conejero també és una icona de la meva vida”, confessa Belbel. Era clar que havia de fer de Hedy Lamarr. El repartiment el completen David Vert, en el paper del biògraf de Monroe, autor del llibre Converses amb Marilyn, i amic de l’actriu. El jove actor Eloi Sànchez interpreta el fill de Lamarr, una dona enigmàtica que es definia a si mateixa com a “senzillament complicada”. L’obra està ambientada –en un dels seus marcs temporals– l’any 1962, en plena crisi dels míssils de Cuba, un dels accidents més sonats de la Guerra Freda. Batlle imagina allò que aquestes dues actrius mítiques podrien haver tingut a veure en aquest conflicte internacional.  

“Esperem que l’arrest domiciliari de cap de setmana canviï i puguin venir els espectadors de fora de Barcelona”: així rematava Albertí la roda de premsa. Monroe-Lamarr es representarà a la Sala Tallers del 25 de novembre al 20 de desembre. Esperem que la pugui veure, d’una manera o altra (de forma presencial, virtual o com a bolo a la seva població) el màxim de públic possible. Des d’aquí els ho explicarem.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació