Margarida Xirgu és més que un pàrquing

S'ha presentat una part de la programació del Grec 2016, que enguany celebrarà el seu quarantè aniversari.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Cronista i crític teatral. Cap de L'Apuntador.

Aquest matí s’ha presentat al Palau de la Virreina una part de la programació del Festival Grec, que enguany celebrarà el seu quarantè aniversari. L’epicentre estarà situat a la Plaça Margarida Xirgu, espiral tel·lúrica mai prou aprofitada, i Ramon Simó recalca que aquest any el Grec creix, s’estén i inclou més activitats gratuïtes. El cartell mostra uns caps superposats que conformen un ésser humà difuminat i amb múltiples cares. Tota una declaració de principis.

La Plaça Margarida Xirgu, amb el Teatre Lliure al fons

Berta Sureda (Comissionada de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona) ha presentat el festival, que aquest any arriba a la seva quarantena edició. És un bon moment moment per recordar quin és l’origen del Grec, com recalca Ramon Simó al text de presentació del web del festival: “Els artistes, tècnics i d’altra gent del món de l’escena que, ara fa quaranta anys, van irrompre a l’escenari del Teatre Grec de Montjuïc, potser no imaginaven que aquella temporada d’estiu autogestionada que inauguraven el 1976 havia de convertir-se en el que és avui: un festival de les arts escèniques que és un referent del seu gènere al sud d’Europa i que ha aconseguit projectar-se als cinc continents”.

El Grec segueix creixent (en aquesta edició “només” hi haurà quinze espectacles més que l’any passat) i Simó dirigeix per cinquena ocasió un festival que en el seu cartell hi podem veure escrites les paraules “hibridació”, “conflicte” i “creació”. La hibridació d’idees, gèneres i formes, el conflicte com a única possibilitat perquè sorgeixi la reflexió artística, i la creació com el lloc on tot es materialitza. Simó entén l’art com una àgora, l’espai on els conflictes es poden (i s’han de) expressar. La imatge del cartell d’enguany mostra una imatge humana, que no sabem si és home o dona, vell o jove, però que queda clar que és un ésser humà. I en la qual potser tots plegats ens hi podem sentir representats. Poques vegades un cartell explica (i s’explica) tan bé.

Amb motiu del 40è aniversari hi haurà una sèrie d’espectacles gratuïts a la Plaça Margarida Xirgu: el concert/festa d’inauguració de l’Orquestra Plateria, que també celebra els 40 anys de trajectòria (30 de juny); la instal·lació Maibaum, de Jordi Galí i la Cie. Arrangement Provisoire (5 de juliol); representacions de circ i arts plàstiques organitzades per La Central del Circ (7 i 8 de juliol); La partida, l’espectacle de Vero Cendoya que uneix el futbol amb la dansa contemporània (21 i 22 de juliol), i el concert de Chico Trujillo (Xile) i els Sense Sal (Sabadell) com a fi de festa, el 31 de juliol.

La inaguració al Teatre Grec serà l’1 de juliol, amb l’espectacle Les bruixes de Salem, d’Arthur Miller. Amb traducció d’Eduardo Mendoza i dramatúrgia i direcció d’Andrés Lima, l’espectacle és una coproducció del Grec i el Centro Dramático Nacional, i permetrà veure Lluís Homar com a John Proctor, acompanyat per un ampli repartiment amb noms com Borja Espinosa, Nora Navas, Nausicaa Bonnín, Albert Prat, Carme Sansa, Anna Moliner o Joana Vilapuig. La dansa arribarà al Teatre Grec de la mà de la Kibbutz Contemporary Dance Company, una de les companyies més importants d’Israel, on el coreògraf Rami Be’er presentarà If at all, una celebració de la vida en comú. També podrem veure la companyia Alonzo King Lines Ballet, d’Estats Units, que presentarà les peces Writing Ground i Biophony, a partir de poemes de Colum McCann, la primera, i dels sons de la natura i les composicions de Richard Blackford, la segona.

Pel que fa a la música, Albert Puig ha destacat l’actuació d’Estrella Morente, que “sempre és garantia d’un bon concert” (10 de juliol), el pop poètic de Benjamin Clementine (12 de juliol), el soul britànic i elegant de Myles Sanko (17 de juliol), amb tota l’esplendor d’una banda formada per nou músics, Mayte Martín que presentarà Tempo rubato acompanyada d’un quartet de corda (22 de juliol), o els Manel, que presentaran el seu darrer disc Jo competeixo, formació que tot i reinventar-se aconsegueix ser el número 1 a les llistes de descàrregues, i a més a nivell de l’estat espanyol.

Els Manel | Arnau Valls Colomer

Jordi Andújar, actor i membre de Teatre Obligatori, ha presentat el MiniGrec, que s’iniciarà amb una festa als Jardins del Teatre Grec (el 26 de juny, potser dia d’eleccions generals). El 2 i 3 de juliol podrem veure Loo, de Ponten Pie, al Teatre Lliure de Montjuïc, espectacle que reflexiona sobre les catàstrofes naturals de forma poètica. A la Sala Fènix (al Raval) podrem veure Ubuntu, de la companyia Olveira-Salcedo, un espectacle d’aventures que tracta temes tan candents com el bullying, en un alegat a la diferència (del 2 al 24 de juliol). La programació per als més petits també inclou Vuelos, de la companyia madrilenya Arcaladanza (al SAT! Del 5 al 7 de juliol ), espectacle amb autòmats, videoprojeccions, titelles i dansa sobre els somnis de Leonardo da Vinci. I Andújar ha destacat la companyia basca Marie de Jongh i el seu espectacle Amour, un muntatge de teatre infantil per a adults o de teatre d’adults per a nens, que explora totes les possibilitats de l’amor.

El circ també serà present al Grec amb, de moment, la presència de Circus Klezmer, muntatge que porta més de 12 anys girant per tot el món i pel qual “hi ha passat gran part de la professió”, segons Ramon Simó (21 de juliol al Teatre Grec), i l’Institut del Teatre organitzarà, un any més, IT Emergents, on podrem veure un parell de produccions protagonitzades per professionals sortits de l’Institut del Teatre: Barcelona (Contra la paret), de la Companyia LaPública, amb dramatúrgia i direcció de Lali Alvárez, sobre els casos que han embrutat Barcelona aquests darrers anys, com ara el 4-F, l’operació policial Pandora o el cas d’Ester Quintana (20 i 21 de juliol); i Kohlhaas, una discussió festiva sobre la idea de revolució, espectacle de creació de la Companyia Ignífuga a partir de la novel·la de Heinrich Kleist, que es va poder veure el passat mes de març al Cicló del Tantarantana (23 i 24 de juliol).

A més, és clar, les activitats paral·leles o relacionades amb el Grec seran múltiples i variades: el Barcelona International Dance Exchange (BIDE), una trobada internacional de ballarins, coreògrafs i performers a la La Caldera de les Corts (8 de juliol); les Converses a les Biblioteques, presentades pel periodista (i actor) Xavier Graset; o el cicle No t’ho perdis, on el director del Grec explicarà els espectacles que podrem veure a la programació d’enguany. Agost Produccions organitzarà un Taller de creació destinat a espectadors, acompanyats de la Marta Galán, i del 5 al 8 de juliol tindrà lloc l’International Performing Arts Meeting (IPAM), cita professional adreçada a artistes, productors, i programadors internacions i destinada a generar nous projectes escènics. No ens oblidem, tampoc, del XI Obrador d’Estiu de la Sala Beckett, que tindrà lloc a la nova seu del Poblenou de l’11 al 16 de juliol, amb dramaturgs reconeguts com Neil Labute (EUA), Martin Crimp i Simon Stephens (Anglaterra), Gabriela Izcovich (Argentina) o Marco Calvani (Itàlia). Ni del Festival PIIGS, que del 21 al 23 de juliol reunirà a la Nau Ivanow autors dels països més afectats per la crisi (Portugal, Irlanda, Itàlia, Grècia i Espanya), que des de l’any passat s’ha obert a autors de tota Europa (coses de la crisi).

Finalment, el Grec acollirà per primera vegada els actes de lliurament del Premi Memorial Margarida Xirgu, un premi que ja té una llarga trajectòria i que distingeix les millors interpretacions femenines vistes als escenaris catalans. Si van a la plaça que duu el seu nom, busquin les plaques amb els noms de les guanyadores, i hi trobaran Núria Espert, Rosa Maria Sardà, Anna Lizaran, Julieta Serrano, Rosa Novell o Mercè Arànega, per esmentar-ne algunes.

El dia 20 de maig es presentarà la resta de la programació, de la qual sabem, de moment, que ens tornarà a visitar el Tonelgroep d’Amsterdam, dirigit per Ivo van Hove, en aquest cas amb The hidden force. De moment, les entrades ja estan a la venda, i poden consultar el blog del Grec que s’anirà alimentant periòdicament amb notícies i vídeos nous.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació