Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Cronista i crític teatral. Cap de L'Apuntador.

Make America Grec again

El Grec va donar el tret de sortida amb un concert dels Kronos Quartet: música contemporània, quartet de corda i folklore americà.

Nit d’estrena al Teatre Grec. Vestits llargs, camises estampades, morenors de Costa Brava i ventalls vermells (cortesia de Prensa Ibérica). El Grec va donar el tret de sortida amb un concert dels Kronos Quartet. Música contemporània, quartet de corda i folklore americà. I Maria Arnal as guest star. Els de San Francisco són post-hippies i esquerranosos. I això encanta els barcelonins. Tothom hi era, tothom. Menys Manuel Valls.

Els jardins del Grec s’obrien a quarts de vuit, i alguns, els més puntuals (o despistats) ja hi eren. Quatre quartets de l’ESMUC, disseminats per l’espai, amenitzaven la vetllada (Quartet Atenea, Quartet Vivancos, Nina Quartet i Airum Saxophone Quartet). I dic “amenitzaven” expressament, perquè la gent estava més pendent de saludar que d’escoltar la música. La síndrome del pianista de bar, en diuen. Petons sorollosos i abraçades suades arreu. “Estàs estupenda”, “T’has fet alguna cosa?” i “Aquest any no pujarem a Cadaqués”, deien uns. “Si saps d’alguna habitació, avisa’m”, “Últimament m’estic centrant en la pedagogia” o “Almenys cobrarem”, deien uns altres. Tots units, fent força.

Una temperatura ideal (ni fred ni calor, zero graus) i un públic expectant van rebre la primera cançó de la nit. L’himne dels Estats Units, l’Star-Spangled Banner que hem sentit a absolutament totes les pel·lícules ianquis, interpretat a la manera de Jimi Hendrix i amb un toc sorollista i desafinat deliciós. (Em va recordar a una seqüència antològica del film Shortbus, però no poso l’enllaç perquè és massa verd). “O sigui que això serà música moderna?”, deia una senyora al meu darrere. “Espero que aquesta interpretació hagi arribat fins a la Casa Blanca”, afirmava David Harrington, violí i presentador de cada peça. La nit va estar protagonitzada pel repertori americà, des de George Gershwin (amb aires de Janis Joplin), fins a Peter Seeger, passant per les inevitables La casa del sol naixent o La vall del riu vermell. A les projeccions, Alba G. Corral punxava en directe els visuals, que en alguns moments s’acostaven perillosament a la il·lustració naïf (papallones grogues) i en d’altres al salvapantalles del Windows 97. El Teatre Grec té un fons escenogràfic natural (paret de pedra i arbres), que destaca molt més quan s’il·lumina de forma senzilla, crec. Més llum i menys videomapping a les nostres vides.

L’estrella de la nit va ser, sense cap mena de dubte, la badalonina Maria Arnal. Si això va servir perquè molts dels quasi dos mil assistents la descobrissin, benvinguda sigui la idea de Cesc Casadesús. La cantant va interpretar tres temes, i la seva fantàstica veu va demostrar, un cop més, que és una de les nostres millors cantants: sense afectacions ni refilets, sense exhibició ni excés d’aire, l’Arnal és una intèrpret excel·lent, que fa que tot sembli natural i fàcil. La seva interpretació de la cançó tradicional El quinto regimiento i del Jarama Valley va ser, simplement, deliciosa. Gran final amb el Quartet Saz de Philip Glass, amb els Kronos i els tres quartets de corda de l’ESMUC (els del saxo, castigats): minimalisme com a final de festa, pas mal. Aplaudiments i bravos, i un bis de propina: Purple Haze, de Jimi Hendrix. Més aplaudiments i cap als jardins (o cap a casa) falta gent. Molta coca (de llardons o fruita, malpensats), cava i gintònics aigualits. Un altre Grec, un altre estiu, un altre any. Més petons sorollosos i abraçades suades. Sembla que hagi passat una eternitat des de la inauguració de l’any passat, plena de sorra. Hi ha hagut canvis a alguns teatres de la ciutat. Alguns han marxat, alguns han arribat. I tal dia farà un any.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació