Los Santos presenten Los Santos

Dimarts és l'última oportunitat per veure Los Santos a l'Antic Teatre. Teatre d'objectes i humor absurd.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Cronista i crític teatral. Cap de L'Apuntador.

Durant els dimarts del mes de maig a l’Antic Teatre s’hi han pogut veure Los Santos. Una combinació irresistible de circ contemporani, clown i teatre físic. O com ells mateixos prefereixen dir: “Teatre d’objectes, circ minimal, humor absurd i velles tendències”. Dimarts 31 és l’última oportunitat per veure’ls.

Los Santos, a L'Antic Teatre

Un inici senzill, ben fet i quasi màgic: dos homes en roba interior vintage entren, lentament, a la sala, i molt a poc a poc es converteixen en personatges davant nostre: el més petit es clenxina amb fruïció i es posa un batí d’estar per casa, com un Clark Gable en miniatura, i el més gros es posa una faldilla, un davantal i una perruca esparracada i es converteix en una dona. Una dona grossa, nassuda i grotesca, gairebé un transvestit sortit dels còmics de Ralf König, que atraurà totes les mirades durant l’hora que dura l’espectacle.

Los Santos és una companyia formada a Barcelona el 2009 per Claudio Inferno i Eleazar Fanjul, dos artistes de circ argentins amb experiència i taules a diferents companyies, països i festivals. El mateix any de la seva creació van presentar Algo de vidrio, el seu primer espectacle, dirigit (com el que ens ocupa) per Karl Stets, i els dos porten anys embarcats en diferents projectes que tenen a veure amb el circ, amb el Trapezi de Reus, amb l’espectacle Llits que va dirigir Lluís Danés al TNC i tantes altres coses.

Un moment de l'espectacle de Los Santos

Els gots i les ampolles són el material preferit de Los Santos, i els seus equilibris sobre botelles de cava o els seus jocs amb gots i vasos són simples i poètics, efectius sense ser efectistes. Precisament la crònica de Melcior Casals i la de servidor de vostès del darrer Trapezi de Reus van destacar la presència dels equilibris sobre ampolles, i aquí el talent de Claudio Inferno se’ns mostra en la seva justa mesura, sense allargassar massa el número ni convertir-lo en mera exhibició. Els dos personatges (marit i muller? hostalera i client? mare i fill?) (o potser tot al mateix temps) construeixen una relació de poder, amor i odi, bevent un estrany líquid espès i verdós que surt de les ampolles, en una fantàstica i hipnòtica competició de resistència alcohòlica, amb rots inclosos. Les ampolles són llançades, intercanviades i lliscades sobre la taula, creant una coreografia silenciosa de vidre mòbil, i de vegades el més simple acaba resultant el més espectacular: un got ple de líquid és passat de l’un a l’altre, i en el moment que està a l’aire no perd ni una gota. Uau.

Tenen una última (i darrera) oportunitat de veure Los Santos el proper dimarts 31 de juny a l’Antic Teatre i jo faria cas d’aquesta crítica i hi aniria, creguin-me. Després de l’espectacle un surt amb molta set, i la terrassa de l’Antic Teatre és definitivament el lloc ideal per fer la post-funció i gaudir d’un amarg líquid que va d’una ampolla a la nostra gola. Quin pla millor hi pot haver per un dimarts al vespre? De res.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació