Llegir i compartir teatre: ‘L’hort de les oliveres’

“A la posada en escena s’han deixat una de les últimes frases del text!”, em deia la Margarita, una dona que assisteix regularment al club de lectura de teatre de la biblioteca de Palafrugell. Ens reunim el segon dilluns de mes, no és obligatori venir amb l’obra llegida. La meva feina és traslladar part de la informació sobre l’obra i l’autor que l’Albert Arribas del TNC ens ha facilitat als conductors dels clubs “Llegir el teatre”, un projecte per a la promoció de textos dramàtics impulsat pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el TNC.

Després, entre tots contrastem idees, conceptes i fem inferències sobre la posada en escena. Quan acabem la sessió, el comentari general és que volem tornar a llegir l’obra, aquell a qui no li havia agradat gens diu que potser la tornarà a llegir o que, fins i tot, aniria al teatre a veure-la. Els clubs de lectura de teatre són espais on l’espectador pot fer una preparació prèvia del visionat de l’obra. A la biblioteca de Palafrugell, trenta-cinc persones han passat pel club aquesta temporada.

En el cas de L’hort de les oliveres, vam llegir l’obra, la vam comentar i la vam veure el dia de la trobada anual dels clubs de lectura “Llegir el teatre” de Catalunya. L’experiència va ser enriquidora i necessària. D’una banda, la celebració —amb cava inclòs— va servir per prendre consciència de la magnitud del projecte i, de l’altra, el fet d’anar a veure l’obra ens va permetre contextualitzar-la i constatar que cal fer l’esforç intel·lectual de llegir-la, assistir al club i treballar-la. De camí de tornada, tothom va estar d’acord amb el mateix: és molt més ric i interessant anar a veure una obra de teatre quan n’has llegit el text i te l’han comentada perquè gaudeixes de l’espectacle amb més profunditat.

L’hort de les oliveres és un text que s’articula a partir de tres obres: La Passió, L’hort dels cirerers i Hamlet. Què els va semblar la lectura? Alguns van dir que l’excusa de les tres obres produïa un text forçat, d’altres van arribar el dia del club amb un buidatge de les referències bíbliques i les pàgines on les podíem trobar, i hi va haver qui va quedar tocat per la crítica de Comadira vers la nostra cultura, una cultura i una llengua en estat moribund que ho tindrà molt complicat per sobreviure. Vam debatre si cal o no conèixer les obres de referència de L’hort de les oliveres en profunditat per poder entendre l’obra.

I què van dir de l’obra del TNC? “Quan vaig veure l’escenografia i els espais em vaig preguntar: I com s’ho faran per resoldre l’escena de la banyera?”. La posada en escena els va agradar encara més que la lectura. Van lloar la contenció i la mesura justa dels actors, la lentitud d’alguns moments que permet gaudir d’un text poètic, de la bellesa de les paraules ben dites. Van destacar el virtuosisme musical i fins i tot van debatre sobre els actors que encarnaven els papers del notari i del capellà, sobre com se’ls havien imaginat i si coincidia o no amb el que havien vist a l’escenari. Jo conduïa el cotxe, no la tertúlia, i mirava pel retrovisor aquell grup de dones que potser es coneixien de vista o potser només del club i que ara estaven compartint una experiència col·lectiva i generant coneixement. Estaven encantades d’haver anat a veure l’obra i el proper dia al club la van recomanar a tothom qui no va poder-hi anar: “Teniu fins al 5 de juliol per acostar-vos a la sala gran del TNC i veure-la”.