Les muses desballestades

La Zaranda retorna al Teatre Romea amb 'El desguace de las musas', un cant a l’oblidat (i denigrat) gènere de la revista i les varietats.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Cronista i crític teatral. Cap de L'Apuntador.

La Zaranda, Teatro Inestable de Ninguna Parte, és una de les companyies en actiu més longeves de l’estat Espanyol. Fundada el 1978 a Jerez de la Frontera, va néixer com a Teatro Inestable de Andalucía la Baja i fa més de quaranta anys que gira pel món amb els seus espectacles. Defensors d’una concepció poètica i artesanal del fet escènic, La Zaranda retorna al Teatre Romea amb El desguace de las musas, un cant a l’oblidat (i denigrat) gènere de la revista i les varietats. La companyia incorpora, en aquesta peça coproduïda pel Romea i el Teatro Español, l’actor Gabino Diego a la seva troupe, una colla de còmics fracassats que s’inspira en la mítica Bodega bohemia dels anys setanta a Barcelona.

Un teatret dins d’un teatre. Una tarima a manera d’escenari, telons de lluentons i lamé daurat, unes quantes cadires a tall de (precària) platea. La Zaranda ha muntat la seva barraca a l’escenari del Romea, mentre el fantasma de la Xirgu s’ho mira, divertida, des de dalt de les pintes. Maquillatges grotescos i vestuari llampant dibuixen uns personatges a mig camí entre l’esperpent i la sordidesa, retrat d’una colla de vells còmics oblidats al fons d’un bagul que ningú recorda on para. “La existencia de La Zaranda en la España de 2019 es, sencillamente, un milagro”, afirmava el crític d’El Mundo José Luis Romo, a l’estrena de l’espectacle a Saragossa. I és que les peces de la companyia andalusa segueixen reivindicant la nuesa formal i la poètica dels símbols, amb espectacles crítics, còmics i sempre polítics, com ara El régimen del pienso, El grito en el cielo o Ahora todo es noche.

Eusebio Calonge, l’autor de la companyia, afirma que El desguace de las musas no és una evocació nostàlgica dels (idealitzats) cabarets i antres de mala mort de la Transició, on actuaven cantants de tercera i transformistes de comarques. Calonge vol recuperar la crueltat i la violència amb què aquests artistes havien de tractar amb el seu públic, envoltats, a dins i fora del cabaret, d’un ambient encara ple de molta violència. El dramaturg té molt clar que les catifes vermelles, els premis i els saraus de les arts escèniques són falses promeses d’una realitat que no existeix, en un món precari i sempre al límit del desnonament. La companyia manté una llarga relació d’amistat amb la ciutat de Barcelona, i a part de la Bodega bohemia l’autor de La Zaranda parla de quan el Raval encara era el Barri Xino, i que va conèixer a través de les fotografies de Joan Colom i els poemes de Gabriel Ferrater.

Com l’inestable teatret de la companyia que protagonitza El desguace de las musas, calen pals i vigues que apuntalin la delicada situació del teatre i la poesia al nostre país, sempre a punt de l’enfonsament. El Paco de La Zaranda, director i actor de la companyia, afirma que és impossible separar la vida del teatre, i explica la història del canó de llum que es veu a la funció, que fa molts anys que tenen al magatzem i que, finalment, ha pogut sortir en escena. Aquest gust pels objectes trobats i la poètica de les deixalles conviu amb el traç gruixut a l’hora de descriure els personatges, amb una dignificació de la bohèmia en un món “saturat d’avantguarda i modernitat”.

El desguace de las musas es podrà veure al Teatre Romea fins al 24 de març.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació