Les criatures de Sasha

Sasha Waltz presenta amb la seva darrera creació una reflexió sobre el poder i la impotència, sobre el domini i la feblesa, sobre la llibertat i el control, sobre la llibertat i l’aïllament. I bé, passats els fets de l’1-O, no hauria pogut ser més eloqüent presentar Kreatur a Barcelona aquests dies: mai no hauria dit que les escenes violentes que representava la peça podrien haver succeït a Barcelona un dia després, fora del marc d’una representació.

Amb Kreatur, que es va poder veure el passat cap de setmana al TNC, Sasha Waltz & Guests (fundada a Berlin al 1993) retorna als orígens de la seva companyia motivats per la interacció de les diferents formes artístiques: moviment, paraula, música, arts plàstiques, escenografia, etc., tot fent-ho coincidint amb el seu 25è aniversari. Per l’ocasió, Waltz compta amb el talent de la dissenyadora Iris van Herpen, l’il·luminador Urs Schönebaum i el grup musical Soundwalk Collective.

L’inici de la creació ens mostra un naixement on éssers encapsulats en una boira de teixit semitranslúcid , com un entramat de petites venes blanques, es mouen inhumanament per l’escenari alhora que surten i entren dels seus refugis. L’escena genera un ambient inquietant impulsat també pels sons ambientals de música electrònica que acompanyen els seus trajectes. Les criatures han despertat.

La intenció de la peça és endinsar-se en el fenomen de l’existència a través del naixement d’una societat pertorbadora, una metàfora evident de la nostra societat. Les criatures semblen formar part d’una tribu impulsada al moviment per la música electrònica més berlinesa: el que seria portar el club Berghain al TNC. A partir d’aquest moment comencen a sorgir les tensions entre els membres, el seu desmembrament, la lluita, la unitat i inclús l’amor més sensual quan irromp Je t’aime, moi non plus. No obstant això, les imatges més suggerents són les que mostren les escenes de sumisió, com quan un ésser negre amb el cos ple de pinxos metàl·lics arremet contra els cossos nus i indefensos dels ballarins; o quan s’arrossega un cos per tot l’escenari repetidament tirant per totes les articulacions possibles. Exactament com ahir vam poder veure la policia nacional espanyola tractant a alguns votants de Catalunya: de l’universal al particular.

Malgrat que Waltz hagi declarat en alguna ocasió que els seus veritables referents estan en la dansa postmoderna americana (que va descobrir estudiant a Àmsterdam i seguidament a Nova York) la seva connexió amb el Tanztheater és més que evident, i sobretot a Kreatur. La Dansa-Teatre està absent de narració i sol treure a la llum conflictes humans amb l’objectiu que l’espectador s’hi reconegui i així generar una reflexió. També es propi del Tanztheater utilotzar la paraula i altres formes artístiques. Sens dubte Kreatur està marcada per la interdisciplinarietat, més enllà del moviment, el disseny de vestuari i la il·luminació tenen un gran protagonisme. És un espectacle eclèctic amb molt moments interessants, alguns poètics i d’altres transgressors, tot i que personalment que m’ensenyin un cul ja no em causa cap tipus d’impressió. Cal destacar, però, a part de la qualitat de la concepció, el bon treball dels intèrprets.