Les bruixes del Lliure obren la #TardorPapitu

Juan Carlos Martel Bayod recupera 'Revolta de bruixes' de Josep Maria Benet i Jornet a l'Espai Lliure

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Ahir es va estrenar al Teatre Lliure Revolta de bruixes de Benet i Jornet. El Lliure donava així el tret de sortida de la Tardor Papitu, que arriba carregada amb tres recuperacions de Benet a la cartellera barcelonina. L’habitació del nen al Teatre Almeria i La desaparició de Wendy a la Sala Beckett se sumaran a aquesta Revolta de bruixes que Juan Carlos Martel Bayod dirigeix a l’Espai Lliure de Montjuïc fins al 4 de desembre.

Revolta de bruixes de Benet i Jornet al Teatre Lliure | © Ros Ribas

Revolta de bruixes és el text que més m’agrada de tots els textos de Benet i Jornet”, deia de manera categòrica Lluís Pasqual l’altre dia durant la roda de premsa. “Amb Benet i Jornet passa una mica com amb Pedro Almodóvar”, pensa el director del Lliure. “El seu univers femení és més potent que el dels homes”. I Revolta de bruixes n’és una prova fefaent. L’autor no la va donar per bona i acabada fins que la Montserrat Roig la va haver llegit i beneït, explica el mateix Pasqual.

Mentre els nois de la jove Kompanyia Lliure fan In memoriam a la sala Fabià Puigserver, Pasqual ha posat les noies a les ordres de Martel Bayod per fer una obra de repartiment majoritàriament femení, que compta amb quatre actrius joves de la Kompanyia Lliure i dues incorporacions sensacionals, Àurea Márquez i Chantal Aimée. Àurea Márquez encarna la Sofia, el món de les idees. “Ha estat molt difícil de muntar aquesta obra, però un cop la tens apamada és un plaer, i és molt dinàmica, perquè estàs tota l’estona a escena”, ens diu Márquez. Chantal Aimée és l’Aurora, una dona amb un passat gloriós que encara confia en els seus encants sexuals i necessita demostrar-s’ho amb el vigilant. Les actrius més joves, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Andrea Ros i Júlia Truyol tenen encara espai per créixer al costat de les seves companyes més veteranes, per bé que tenen rols més discrets, excepte Truyol, que encarna la Rita, l’autèntica antagonista de Sofia. Totes elles afronten els seus papers amb la certesa i la responsabilitat d’estar fent una obra de repertori, que ja han representat abans altres actrius que avui són referents, com Rosa Maria Sardà, Mercè Managuerra, Maife Gil, aquí, o Carmen Maura, Marisa Paredes i Julieta Serrano a Madrid. No debades Revolta de bruixes és una de les obres més representades en l’àmbit amateur.

Són sis actrius acompanyades d’un únic actor, Xicu Masó, que encarna el vigilant d’una empresa, un pobre home obligat a bregar amb tot un equip de dones de neteja que han decidit treballar a mig gas per protestar contra les males condicions de treball. Masó dibuixa un vigilant còmic però precís. L’actor gironí arriba a aquest personatge de Benet havent passat per Harold Pinter i ha sabut rendir-lo amb moments d’estranyesa i silencis inquietants. En lloc de fer-lo pintoresc, l’ha fet pinteresque, i això s’agraeix.

Xicu Masó és el vigilant a 'revolta de bruixes' a l'Espai Lliure | © Ros Ribas

Una peça dels setanta

L’obra planteja la insubmissió laboral de sis dones. Escrita i ambientada als anys setanta, però estrenada als vuitanta, la producció del Lliure respecta l’ambientació original, amb una escenografia que ens situa en aquella època. Traslladar-la al moment present hauria estat un error, i probablement hauria perjudicat la versembança de la peça, perquè avui dia la majoria de dones que treballen en aquest sector són immigrants i tenen tot un altre univers mental i lingüístic.

Algunes de les reivindicacions de les bruixes de Benet, però, són encara plenament vigents, causes pendents del feminisme d’avui. En aquest sentit, la distància respecte als anys setanta és en certa manera inútil i per això encara fa més mal. Al pessimisme que el pas del temps confereix a la peça (hem avançat poc després de tants anys), s’hi suma el pessimisme de l’autor, que mostra de manera demolidora la incapacitat de sis dones de posar-se d’acord a l’hora de dur a terme una protesta orquestrada a l’uníson. La racionalitat de Sofia, autèntica heroïna de l’obra, es veurà desbancada, tant per l’afany de seducció/submissió de l’Aurora com per la superxeria de la Rita i les seves companyes, que són incapaces de veure el seu veritable enemic, aquell que s’amaga darrere la figura del pobre vigilant.

Com deia Rodolf Sirera en un article publicat a Els Marges, “Benet no es proposa a Revolta de bruixes experimentar res, sinó constatar -o poetitzar- alguna cosa en què, conscientment, creu: la raó, sola -l’individu- fracassa enfront del mite -l’inconscient col·lectiu, la desraó, el grup-; hi ha una absoluta incapacitat per integrar-se en la col·lectivitat per part de l’individu ‘raonable’, i integrant-se, contribuir a transformar-la”.

“Potser és l’obra més brechtiana de Benet i Jornet, la que més bé permet trencar la quarta paret”, diu Martel, que ha dirigit la peça com una partitura, amb la precisió d’un metrònom, superposant veus i diàlegs allà on el text de Benet ho demana. El guirigall de converses, perfectament executat, ens ajuda a fer-nos càrrec de la relació caòtica d’uns personatges que no arribaran a posar-se mai d’acord. Més enllà del virtuosisme textualista, tant dels setanta, aquest recurs escènic ens fa més comprensible que les bruixes no puguin arribar mai a una entesa enraonada.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació