Les Big Bouncers es constel·len al Mercat de les Flors

Aquesta és ja la segona temporada que el Mercat de les Flors inclou en el seu programa les constel·lacions.

Aquesta és ja la segona temporada que el Mercat de les Flors inclou en el seu programa les constel·lacions, unes programacions que giren al volant de l’obra d’un o més artistes i que permeten que el públic s’endinsi al seu univers creatiu d’una manera profunda. Boris Charmatz i el conjunt format per Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol, ja han tingut l’oportunitat de constel·lar-se a la Casa de la Dansa, i de l’11 al 14 d’abril serà el torn de les Big Bouncers. Aquest col·lectiu, format per Cecilia Colacrai, Anna Rubirola i Mireia de Querol, es constel·laran conjuntament amb un grup d’artistes amb qui ja havien compartit altres projectes, i presentaran 4 peces.

El col·lectiu Big Bouncers va néixer l’any 2012 com a grup de pràctica i de formació. Cecilia Colacrai explicava que es van erigir com a col·lectiu perquè, als espais de formació, a totes tres artistes els mancaven llocs de prova i de joc per posar de cap per avall tot allò que havien après. I de la pràctica en van acabar sorgint tot un conjunt de creacions pròpies. “Som una generació que ha tingut poca formació com a coreògrafs. Juntes ho vam aprendre de forma autodidàctica”, apuntava Anna Rubirola. Big Bounce va ser la seva primera peça, i d’ençà que es va estrenar, no han deixat de jugar amb els nous llenguatges escènics.

Sense tenir cap referent clar i definint-se com una “esponja de diferents fonts i disciplines”, les peces de les Big Bouncers versen sobre temàtiques que sorgeixen de l’acció i el treball. La seva trajectòria “ha estat anar encaixant les oportunitats que ens donava el present”, deia Rubirola, i és que les Big Bouncers no pensen massa en el futur. El que sí que tenen clar, però, és la seva forma d’actuar. Perseguint un llenguatge fresc i viu, aquestes tres ballarines pugen a l’escenari amb la idea que el seu cos ha de resoldre uns conflictes, però no saben amb quins moviments ho aconseguiran. “Saps què has de fer però no com ho faràs”, explicaven. D’aquesta manera i jugant amb l’espai, introdueixen l’error i el diàleg constant entre cossos en les seves peces.

Tenint en compte que en aquesta constel·lació no s’hi presentarà cap obra nova, Àngels Margarit, directora del Mercat de les Flors, ha definit el seu programa com a ecològic. En un món com el de la dansa contemporània, on no abunden companyies estables ni grans escenaris, és important “retornar a allò que ja coneixem perquè hi hagi un creixement comú entre el públic i els artistes”, afirmava. És per això que s’ha apostat per presentar Wallflowering, d’Iris Heitzinger i Françoise Boillat; Modrer la lengua, de Joao Lima, Cecilia Colacrai i Anna Rubirola; i O.V.N.I, de les Big Bouncers. Aquest col·lectiu, però, també presenta Si estiguéssim soles a l’univers, seria una gran pèrdua d’espai, una reinterpretació de la seva primera obra que podria considerar-se, perfectament, una estrena.

Aquestes 4 peces fan una aposta pel treball col·lectiu i per la integració de múltiples mirades sobre els cossos i els objectes. D’acord amb Margarit, d’aquestes emana “la idea que no estem sols, i la consciència d’on estem i amb qui hi estem”. Reflexionen sobre com ens relacionem amb el món, sobre el significat que donem a les coses, i qüestionen allò que ens envolta i allò que fem. A través d’una mirada irònica, la relació entre el cos i el llenguatge, i la importància de la imatge i de la representació del cos, també són posades en qüestió. A més a més, en tot moment busquen incloure la mirada de l’espectador, que s’espera que entri en el seu joc.

Amb O.V.N.I, les Big Bouncers exploren la relació entre els objectes, el cos i els seus contextos i  significats, que van evolucionant constantment. A través de múltiples imaginaris que sorgeixen d’aquesta relació, es qüestionen aspectes com la sobreproducció, la utilitat dels objectes, la importància que tenen i la seva duració. Aquesta relació entre objectes i cos també està present a Wallflowering, que explora la cerca de la identitat femenina. Amb dues dones que compleixen amb estereotips extrems i oposats sobre l’escenari, aquesta peça qüestiona la representació de la feminitat i l’objectivació del cos de les dones. 

A Si estiguéssim soles a l’univers, seria una gran pèrdua d’espai es posa en dubte la idea de l’existència d’un origen comú a través de l’aparició d’universos diferents. En aquests espais els cossos es transformen, es contradiuen i conviuen amb un text que és igual d’immediat i present que l’acció. Aquesta peça ha aconseguit multiplicar el format i donar una volta a Big Bounce, i tot i que utilitza les seves eines, introdueix un text, una música i uns intèrprets nous. A Morder la lengua, en canvi, el que es qüestiona són les possibilitats d’expressió a través del cos entès com a material lingüístic.

En definitiva, aquesta constel·lació de l’obra de les Big Bouncers ens recorda que al món de la cultura no tot haurien de ser estrenes. Que els espais per tornar a gaudir de peces que ja coneixem són necessaris, i que el treball col·lectiu és essencial. 

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació