L’Auditori arrenca la temporada amb un homenatge a Martha Graham

El compositor Ramon Humet (Barcelona, 1968) inaugura aquest dijous el Sampler Sèries i Escenes amb un homenatge a la ballarina nord-americana.

El compositor Ramon Humet (Barcelona, 1968) inaugura aquest diumenge 6 d’octubre el Sampler Sèries i Escenesl’aposta més radicalment trencadora de l’Auditori-, i ho fa amb una proposta de luxe: l’estrena mundial d’un cicle de 80 minuts per a soprano, piano, shakuhachi —una flauta japonesa considerada tradicionalment com a instrument de pràctica religiosa pels monjos Fuke Zen, seguidors del budisme zen—, quartet de percussió i dansa basat en el poema Homenaje a Martha Graham, de Mario Lucarda.

Fent un petit recorregut per les trajectòries de dues sensibilitats tan potents, una té la sensació que la simbiosi entre el compositor i la ballarina, mestra i coreògrafa nord-americana esdevé d’allò més natural, lògica. Ambdós comparteixen, sobretot, la recerca, en l’acte creatiu, de la comunió entre allò més radicalment físic, corporal, terrenal i allò que s’eleva al món espiritual, místic. Música i dansa, les dues arts dionisíaques/efímeres per excel·lència -no en va ambdós creadors comparteixen un fort interès pel món mític, un anhel orientat cap a allò originari, natural- dialoguen i es retroalimenten en aquest viatge d’anada i tornada del cel a la terra.

Extraordinari exemple d’una de les generacions de músics més fecundes dels últims anys, Ramon Humet és, juntament amb Pablo Carrascosa, un dels compositors convidats d’una nova temporada que comença i que promet.

El plaer i la importància de rememorar Marta Graham

L’any 1993, dos anys després de la mort de la que molts han considerat la mare de la dansa moderna, es publicà Creating Minds, de Howard Gardner (traduït en castellà com a Mentes creativas). El llibre portava com a subtítol:“Una anatomia de la creativitat vista a través de les vides de: Sigmund Freud; Albert Einstein; Pablo Picasso; Igor Stravinsky; T.S. Eliot; Martha Graham; Mahatma Gandhi.” (la traducció al català és meva). La inclusió de Marta Graham en el treball de Gardner no és “només” remarcable pel fet de ser-ne l’única dona, sinó també perquè els coreògrafs, encara ara, rarament són tinguts en compte en les llistes de grans artistes i pensadors. Això ja ens dóna una pista de la immensa importància d’una creadora la vida de la qual atravessà gairebé tot el segle XX.

Nascuda a Alleghany, Pennsilvània, l’any 1894, Martha Graham s’inicia en el món de la dansa de la mà de Ruth Saint Denis (uns anys abans Graham havia quedat hipnotitzada al veure una peça de la ballarina que evocava el misticisme de la Índia i de l’antic Egipte); Amb ella es formà i realitzà el seu debut com a ballarina professional. L’abril de 1926, amb només trenta dos anys, estrena el seu primer treball com a coreògrafa al New York’s 48th Street Theatre. Amb aquest primer treball es dona per fundada la companyia de dansa que porta el seu nom i que encara perviu. Influïda per Mary Wigman pel que fa a la sobrietat de moviments, així com l’acompanyament percussiu, i la utilització del terra de Ronny Johansson, clara transgressió a l’ideal vertical del ballet clàssic, Martha Graham ideà un sistema propi al que donà el nom de “contraction and release”, basat en el moviment imparable de la respiració. Com a ballarina se l’ha descrit com “una força de la natura”, com a coreògrafa, complexa i prolífica -més de 180 peces conformen el seu repertori. Treballant incansablement canvià la manera com els intèrprets eren percebuts a l’escenari, ideà noves formes d’estructurar el moviment i creà un sistema d’entrenament que continua ensenyant als ballarins a convertir els seus cossos i ànimes en instruments al servei d’un compromís ferotge amb ells mateixos, amb la societat i, sobretot, amb la dansa. Quan el president nord americà li feu entrega de la Medalla de la Llibertat, digué: “En la vida, com en l’art, es lluita per l’èxit, pel sentit de ser i per la satisfacció de l’esperit. Un esdevé un atleta de Déu.”

La gestació del projecte o Com els astres es van alinear

L’any 2006 arribà a les mans de Ramon Humet el poema Homenaje a Martha Graham del poeta Barceloní Mario Lucarda. Al poema hi apareixien tot de conceptes que tenien a veure amb la tècnica de la creadora i que sintonitzaven clarament amb la manera que Humet tenia d’entendre la música, així que decidí compondre una sèrie de cançons per a soprano i piano que intercal·là amb uns interludis meditatius per a conjunt instrumental (percussió i shakuhachi) pensats per a ser ballats, per a tenir coreografia. Les composicions foren gravades en CD i enviades a la Martha Graham Dance Company. Onze anys més tard, a l’altra banda de l’oceà, Virginie Mècène, coreògrafa i exballarina principal de l’esmentada companyia, buscava la música ideal per a la seva nova creació inspirada en Ekstasis, un solo de Marta Graham perdut des de l’any 93.

“De seguida vaig sentir una forta connexió entre la música, la poesia i la meva intuïció personal sobre el moviment del solo”, ha dit Mècène. “Semblava que els tres —compositor, poeta i coreògrafa— ens haguéssim submergit en la mateixa font d’inspiració: alguna cosa del fons de les nostres memòries ancestrals emocionals—la font que Martha Graham va reconèixer com una pedra angular de la creativitat” La connexió de què parla Mècène es fa palesa a l’escenari gràcies a la participació de primeríssimes figures. La formació clàssica de soprano i piano la conformen Sarah Maria Sun i Alberto Rosado, considerats dos dels intèrprets més extraordinaris de l’escena musical contemporània. El refinament del piano i el cant líric, producte de segles de tradició clàssica occidental, es veuran fortament contrastats per la sonoritat dels instruments que Humet anomena “els nostres ancestres”: la percussió, interpretada per l’històric quartet madrileny Neopercusión i el shakuhachi, a càrrec del mestre japonès Kaoru Kakizakai. Completa l’elenc l’artista de dansa contemporània Peiju Chien-Pott “la ballarina Graham més atrevida dramàticament i més camaleònica físicament de la seva generació”.

80 minuts de meditació

Humet i Mècène ens proposen una nova manera de concebre l’experiència d’un espectacle. Ni la música ni la dansa busquen l’evocació de res que els sigui extrínsec, sinó que volen ser en el moment present. Tots els elements de l’espectacle caminen en la mateixa direcció: la recerca d’allò inexpressable, de la vida mateixa.

Podeu comprar entrades al web de L’Auditori. 

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació