L’arxiduc i la pagesa

El TNC estrena un programa doble, provinent de Mallorca, dedicat a Lluís Salvador i Catalina Homar.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Crític i cronista d'arts escèniques. Cap de L'Apuntador.

El TNC estrena un programa doble provinent de Mallorca. La nit de Catalina Homar, de José Carlos Llop, i Les darreres paraules, de Carme Riera. Dues visions del llegendari arxiduc Lluís Salvador, l’aristòcrata austríac que va passar llargues èpoques estudiant la societat i la natura de Mallorca, i que a l’illa s’ha convertit en una figura quasi mítica. I també de Catalina Homar, una dona que fins fa molt poc només era coneguda per ser “l’amant de l’arxiduc”. El díptic escènic és una producció del Teatre Principal de Palma, i les peces estan dirigides per Rafel Lladó i Rafel Duran.

Dies mallorquins al Teatre Nacional de Catalunya. Xavier Albertí iniciava la presentació de l’espectacle deixant clar que el TNC és “la casa de tots”, i que per tant no es pot oblidar del teatre fet a les Illes Balears o al País Valencià. La Sala Petita acull aquest espectacle que en realitat en són dos, un programa doble al voltant de la figura de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, en alemany Ludwig Salvator von Österreich-Toskana. L’aristòcrata va dedicar bona part de la seva vida a l’estudi de la natura i les llengües (en parlava, diuen, un total de catorze), i va poder mantenir correspondència en català amb figures com ara Miquel Costa i Llobera o Jacint Verdaguer. El director del Teatre Principal de Palma, Carlos Forteza, destacava el suport que la institució fa als autors mallorquins, destacant que Llop i Riera són dos dels escriptors vius més importants de l’illa, i que en aquest projecte ens presenten la seva visió d’un dels personatges fetitxe de Mallorca.

Catalina Homar va ser una dona que encara avui en dia és recordada, i molt a l’illa, però que fins ara havia quedat molt en segon terme, a l’ombra de la figura de l’arxiduc. D’origen humil (era filla d’un fuster) i analfabeta, la trobada amb l’arxiduc li va suposar aprendre a llegir i a escriure, i a parlar en diferents idiomes, fet que demostra, com a mínim, la seva gran intel·ligència. “L’amant de l’arxiduc” era, en realitat, molt més que tot això, una dona molt curiosa que es va convertir en la “madona” (masovera) de la finca S’Estaca, on va poder aprendre a fer malvasia, producte que va guanyar premis a exposicions internacionals de tot el món (París, Barcelona o Chicago). Catalina és interpretada per Catalina Solivellas, que veu en l’Homar l’emblema de la dona empoderada. Gran coneixedora de la terra i de la mar, Catalina Homar va portar la finca endavant, va renovar convenis i va apujar els sous als pagesos, convertint-se en el que actualment en diem una emprenedora. Com tots els perdedors de la història, continua Solivellas, va quedar sempre a l’ombra, quedant relegada a ser recordada únicament amb l’epítet “l’amant de l’arxiduc”. Va arribar a conèixer l’Emperadriu Sissí, cosina de l’arxiduc, i segons sembla la pagesa i la gran aristòcrata es van entendre molt bé.

Rafel Duran dirigeix Andreu Benito (un actor que es caracteritza per no anar mai a les rodes de premsa) en la versió de l’arxiduc que ha escrit Carme Riera. A mig camí entre un excèntric i un bohemi, Lluís Salvador pràcticament vivia com un nòmada, passant la major part de l’any en el seu vaixell, sempre acompanyat del seu seguici. Com una colla de hippies, o com una estrella de rock amb el seu seguici de fans i assistents, la colla de l’arxiduc es movia pel Mediterrani oferint imatges pintoresques allà per on passaven. Com a bon aristòcrata en decadència, diuen que quan al seu uniforme arnat hi apareixia un forat nou, ell s’hi posava una nova medalla. La llegenda diu que l’arxiduc era, en realitat, un espia de l’Imperi Austrohongarès –que tant agradava a Berlanga— i que en realitat els seus viatges sempre es devien a missions secretes. La Primera Guerra Mundial representa, com sabem, la fi de l’imperi, i l’arxiduc va poder viure aquella època tan estimulant, la segona meitat del segle XIX i el primer quart del XX, morint en plena gran guerra.

La idea romàntica de la Mediterrània, l’erudició i l’interès per la cultura i la ciència, una vida despreocupada i un seguici d’amants i admiradors va convertir el seu vaixell en una mena de casa de bojos (o boges), on entraven molts visitants i on devia haver, cada nit, moltes corredisses pels passadissos. Ecologista avant la lettre, l’arxiduc prohibia que es talessin els arbres de l’illa. Aventurer de mena, va travessar tota Amèrica en ferrocarril. La seva fascinant vida ha fet ombra, també, a la seva obra literària, amb més de vuitanta llibres (tres d’ells escrits en català). Rafel Duran explica que, fins que no va arribar la televisió a Mallorca, tothom parlava de l’arxiduc gairebé cada dia. Aquest programa (escènic) doble és, per tant, una ocasió ideal per conèixer les riquíssimes figures de Lluís Salvador i Catalina Homar, l’arxiduc i la pagesa. Com “el príncep i la corista”, però en versió balear.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació