Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Crític i cronista d'arts escèniques. Cap de L'Apuntador.

L’Antic Teatre no es toca

Barcelona, “la millor botiga del món” s’està convertint, literalment, en la millor botiga del món.

El passat mes de desembre servidor de vostès escrivia sobre platees mig buides i teatres tancats, i si llavors eren el Clup Capitol i La Vilella que havien anunciat que abaixaven la persiana, la setmana passada es va fer públic que l’Antic Teatre també es troba en perill. Barcelona, “la millor botiga del món” s’està convertint, literalment, en la millor botiga del món. Però ben guapa, això sempre.

“Vaig de reunió en reunió i d’entrevista en entrevista”, va dir Semolina Tomic, directora de l’Antic, a la taula rodona organitzada per Entreacte i Recomana, dilluns passat al Cincómonos. I és ben veritat: últimament hem pogut llegir dues extenses entrevistes, a mitjans tan diferents com CRÍTIC i El Nacional, on Tomic relata de meravella el seu (fascinant) periple vital i la història d’aquest teatret del carrer Verdaguer i Callís. A la taula rodona de dilluns, la “Semo” (així se la coneix dins del món del teatre modernu) ens va explicar com l’Antic Teatre va passar de ser un espai autogestionat a acabar en un judici amb el seu propietari. Després de rebre guardons tan prestigiosos com el Premi FAD Sebastià Gasch d’Arts Parateatrals, la sala es va reformar durant quasi deu anys (del 2005 al 2014) per tal d’adequar-se a totes les regulacions (escala nova, ascensor, sortides d’emergència, etc.), i del milió d’euros que van costar les obres, uns 600.000 van ser aportats per l’Ajuntament de Barcelona. Ara, el propietari de l’immoble vol apujar el lloguer de l’Antic dels 1.500 euros al mes que paguen actualment fins als 7.500. “Nosaltres podríem pagar aquest increment amb el que guanyem amb el bar”, afirma Tomic, “però llavors no ens quedarien diners per a la creació”. Recordem que de l’Antic han sortit o hi han passat algunes de les companyies que més volten pel món, i que és un espai de resistència cultural al barri de Sant Pere, al costat del Palau de la Música i a quatre passos de la Francesca Bonnemaison.

El crític Juan Carlos Olivares recordava, a la taula rodona de dilluns, que el teatre sempre ha ocupat els marges de la societat (el Paral·lel va néixer fora muralla), i que les institucions van voler que els projectes del Teatre Lliure i el TNC tinguessin lloc fora del centre de Barcelona: a la muntanya (Montjuïc) i a Les Glòries (que el 1996 era poca cosa més que un gran descampat). La nova Sala Beckett es troba al Poblenou (“llunyíssim”, segons molts barcelonins) i La Caldera es va instal·lar a Les Corts. Tomic va explicar que, aquell mateix matí, un polític li havia proposat que l’Antic es traslladés a L’Hospitalet de Llobregat. “El Brooklyn de Barcelona”, com l’han batejat a La Vanguardia. Olivares, germanòfil d’esperit, compara l’Antic Teatre amb el teatre berlinès Ballhaus Ost (similar en proporcions i en línia programàtica), i ens fa venir ganes de plorar: la sala de Berlín rep una subvenció anual de 600.000 euros, i això que no es considera un teatre “públic”. Però, és clar, l’ajuntament de Berlín inverteix 600 milions d’euros a l’any en cultura. Igualet que aquí. El crític és taxatiu: Barcelona ja no la controlen ni els ciutadans ni les institucions, sinó el mercat; no hi ha un sentiment de col·lectiu dins del gremi cultural (“Com és possible que aquestes batalles s’hagin de fer una a una?”); i el debat cultural no es troba, desenganyem-nos, al centre de cap debat. Com a mostra, només cal veure el pressupost destinat a Cultura de la Generalitat o dels nostres ajuntaments. Sort que, quan siguem independents, tot això canviarà.

L’Antic Teatre, a part d’acollir una de les millors terrasses de la ciutat, té una programació de teatre públic. Dins dels paràmetres que s’utilitzen a l’hora de repartir subvencions (suport a la creació, presència de talent local, paritat, sostenibilitat, treball comunitari…) la sala obté cada any les millors notes de la ciutat, per indignació d’altres grups i teatres molt més mediàtics (i enfocats). O d’altres, que tenen sales tancades mentre demanen rescats públics. A l’Antic s’hi poden veure propostes tan rabiosament actuals com Gentry, dels Mos Maiorum, creacions absolutament lliures com Catalina, d’Iniciativa Sexual Femenina, espectacles fets per les iaies de l’Antic (capitanejades per Marta Galán), el cabaret mensual El desplume! o les imprescindibles Mandonguilles de frenillo de Roger Peláez, l’home que mai veurem a un programa de Toni Soler. A la xerrada de dilluns, Daniel Granados (representant de l’ICUB i de Cultura Viva), aguantava els embats com podia i parlava de la futura Oficina d’Assessorament contra l’Assetjament Immobiliari, o del catàleg d’equipaments en risc. Oficines, mapes, catàlegs, llistes… I qui dia passa, any empeny. “Per què la intervenció institucional arriba sempre tan in extremis?”, li preguntava l’artista de circ Jorge Albuerne, al (brevíssim) torn de preguntes. “És possible practicar la desobediència des de l’administració?”. Silenci a la sala.

Si l’Antic Teatre no és “salvat” per les institucions, l’últim que apagui el llum. Les comparacions són odioses, ja ho sabem, però si l’Ajuntament de Barcelona va salvar el Tantarantanta (el propietari hi volia fer pisos turístics) no s’entendria que ara no ajudés l’Antic Teatre. I encara menys, després d’haver invertit una pastarrufa en la seva reforma. Aquell pati interior és un bombonet per a qualsevol restaurador, no d’art, sinó del ram de l’hostaleria. De moment, el pròxim dilluns 17 de febrer l’Antic ha convocat una roda de premsa per explicar quatre coses. Servidor de vostès no se la perdrà. Esperem que les prediccions (via bibliomància) de Roger Peláez no es facin realitat. O sí. O no. En resum: “Reubicació del pipican JA!”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació