L’amor a l’era d’Instagram

Arriba al Lliure de Gràcia 'This is Real Love', del VVAA Col·lectiu

Irene del Val

Irene del Val

Estudis literaris

Què entenem per amor avui en dia? És encara vigent l’ideal romàntic i cristià d’amor compassiu i no materialista? Després d’haver passat amb èxit per la Sala Beckett la temporada passada, arriba al Teatre Lliure This is Real Love, del VVAA Col·lectiu, amb una nova lectura de l’amor des del capitalisme i la seva exposició i mercantilització de les emocions a les xarxes socials. L’espectacle es podrà veure al Lliure de Gràcia del 12 al 29 de desembre. 

Elena Martín i Max Grosse Majench a una escena de ‘This is Real Love’

Segons Juan Carlos Martel Bayod, director del Teatre Lliure, “el col·lectiu VVAA recupera l’esperit jove que va fundar el Lliure. Volem allargar la vida dels espectacles de qualitat per fer-los sostenibles i professionalitzar-los”. El VVAA Col·lectiu no es concep com a companyia perquè els seus integrants –Anna SerranoClara AguilarMarc SalicrúElena Martín i Max Grosse Majench– volen separar-se de la idea institucionalitzada. No es volen presentar com un grup tancat sinó que la direcció és compartida i fluctuant i a mesura que avancen els projectes ells mateixos van descobrint en què consisteix un col·lectiu. 

This is Real Loveparteix de l’interès que va generar en els creadors la idea de les power couple, les parelles poderoses on la societat s’emmiralla. De fet, el mateix títol de l’obra és un escrit que BeyoncéJay Z –els màxims exponents del poder del matrimoni i del patrimoni– projectaven al final dels concerts que van fer en la seva gira conjunta. Després d’exposar el seu amor i fer-ne un producte van veure la necessitat de reivindicar que allò no era un muntatge, sinó amor real (This is real love). A l’obra es reivindica l’amor com qualsevol intercanvi entre éssers humans, ja sigui econòmic, social o professional. Elena Martín posa l’exemple de la simbiosi entre el periodista i l’actor. En l’intercanvi que es dona en una roda de premsa ells hi veuen amor: l’article que escrivim ajuda a que l’obra tingui visibilitat i les declaracions interessants fan que l’article sigui millor. 

En la power couple convergeixen les dues grans ficcions d’occident, la parella i l’empresa, que a la vegada són les dues grans pors de quedar-te sol i de ser pobre. La reflexió està feta des d’una mirada occidental, on les grans institucions, físiques i socials, etiqueten els ciutadans segons el seu èxit o valor. Els creadors de l’espectacle viuen connectats i accepten que són còmplices i víctimes de la mercantilització de les seves emocions a les xarxes socials. Accepten que els encanta generar dades, en una societat en què els sentiments generen data i les dades generen diners. Quan veiem la vida d’una power couple a les xarxes socials, tant ens fa si de portes cap endins no s’estimen. El que ens arriba és un símbol sociocultural que afecta els nostres ideals romàntics i la nostra concepció de l’èxit i el fracàs, atansant-nos perillosament a l’epidèmia de trastorns psicològics que afecta el primer món. Posen l’exemple de Kanye West, marit de Kim Kardashian, que va tenir una crisi psicològica enmig d’un concert i es va apoderar del moment de debilitat per mercantilitzar-lo i fer-ne art.

Amb tot això en ment, l’equip va estar tres mesos fent treball de taula i dues setmanes creant el muntatge de la que diuen ha estat la seva obra més fàcil. L’espai blanc és un dels punts a remarcar de la peça que presenten aquest grup de joves. Prescindir de les grades els permet crear un joc immersiu de 360º per formar espais com un museu, una església, un concert amb música en directe, etc. Reivindiquen un teatre experiencial en la recerca de formes d’arribar al públic. No és un espectacle participatiu sinó que l’espectador forma part de l’espai comú i decideix fins on s’implica i participa. A imatge i manera de la societat capitalista en què vivim, la participació serà recompensada i la idea de llibertat serà parcialment falsa; els espectadors podran moure’s lliurement i parar atenció on decideixin, però les accions dels actors faran que el focus d’atenció vagi una mica on els interessa. L’espai blanc museístic crea cert escepticisme i permet observar amb perspectiva els inputs discontinus: estímuls sonors i visuals, power couples, exparelles dels actors i més, serviran per crear l’ambientació i fer-nos pensar en l’amor, les ruptures i el poder. 

Els membres d’aquest col·lectiu diuen que fan teatre des d’aquesta interconnexió de les xarxes socials i que tant si els agrada com si no, són una generació compulsiva i pop. Estan molt dins del sistema i a l’obra se’n beneficien. “Vivim connectats i no fem veure el contrari, estar desconnectats és una fantasia. Els centres de ioga i de meditació mindfulness formen part de la roda capitalista”. El Teatre Lliure i el club efímer Hivernacle s’uneixen en una col·laboració que posa a la venda un pack especial pel cap de setmana del 13 i 14 de desembre, que inclou una entrada per l’espectacle teatral a la sessió de les 20h i una entrada per a la nit de música electrònica Tale Of Us “All Night Long” que programa Hivernacle Pop Up Club el dissabte 14 de 22h a 4h. Podeu trobar més informació i comprar les entrades a la web del Teatre Lliure.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació