La vida des de la finestra

'Desde mi ventana. A través de los ojos de Pasek and Paul' és una recopilació de temes musicals

Benj Pasek i Justin Paul són dos joves lletristes estatunidencs que, en els darrers anys, han revolucionat el gènere del musical en el cinema, el teatre i la televisió. Seves són les lletres d’algunes de les produccions més sonades de Hollywood, com A Christmas Story, La la Land i The Greatest Showman, entre d’altres. Unes cançons intemporals farcides de crides a la llibertat, l’autenticitat, la diversitat o el poder de l’amor són el motor de la seva abundant creació. Només per un dia, el teatre Condal va retre un homenatge a aquesta parella artística oferint un recull del més destacat de la seva trajectòria.

Desde mi ventana. A través de los ojos de Pasek and Paul és un muntatge que es limita a la simple recopilació de temes musicals, sense una connexió aparent entre ells. Els sis intèrprets –Jana Gómez, Laura Enrech, Marina Pastor, Dídac Flores, Marc Flynn i Adrián Salzedo– canten, amb unes dosis d’interpretació descontextualitzades, una cançó rere l’altra, sense diàlegs ni intervencions parlades. Per a cada tema, hi ha una història nova deslligada de l’anterior i la posterior; és com començar des de zero. És per això que, l’absència d’un fil narratiu, dificulta entrar dins de la peça i sentir-nos atrapats pels personatges.

Malgrat tot, si evites veure-la com un tot i, simplement, l’observes de forma fragmentada, el seu seguiment resulta més fàcil, perquè no hi ha res a seguir amb una certa continuïtat. La falta d’ambició i un mínim de pretensió sana els ha portat a optar per l’opció més còmoda, però hauria resultat més atractiva una construcció més teatral i menys concertística, en la qual tot quedés mínimament enllaçat. D’altra banda, la intenció interpretativa per a cada cançó resulta, en alguns casos, confusa i sense sentit. I és que falta entendre el perquè d’alguns moviments i expressions que, només amb tres minuts de cançó i sense una història al darrere, és impossible de conèixer.

El millor, per tant, és deixar-se portar per unes cançons, algunes conegudes i altres no tant, que utilitzen temes universals per interpel·lar al públic. Els seus autors van dotar-les d’un esperit trencador per encabir-les dins de les diverses produccions per les quals van ser concebudes, en aquell cas sí formant part d’un tot més gran. Tanmateix, ens parlen del desig a ser lliures, de comportar-nos fidels a nosaltres mateixos, de lluitar contra les aparences, del ressentiment, de la por, la solitud o, per sobre de tot, de l’amor en tots els seus vessants.

L’obra acaba sent més volguda que aconseguida, amb més intenció que resultat, però és correcta per passar una estona agradable a través del viatge que proposen els sis joves actors de l’elenc, que fan un treball satisfactori i potent. A més, un d’ells, el Dídac Flores, també es dedica a tocar el piano durant tota la proposta, sent aquest l’únic instrument que es fa sonar. Sota la direcció de Víctor González i l’adaptació de les lletres al castellà de Daniel Anglès -director artístic del Condal- i Marc Gómez, tot té una mirada diferent si veus passar la vida Desde mi ventana.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació