La tardor catalana de Sergio Blanco

Aquells que encara no coneguin l’obra del dramaturg uruguaià Sergio Blanco, ara no podran dir que no tindran l’ocasió de fer-ho. Aquesta tardor el TNC ha programat tres textos de l’autor: Tebas Land, Kassandra i Cartografía de una desaparición. Al petit teatre de Gràcia La Badabadoc s’hi està representant, aquests dies, La ira de Narciso, un muntatge provinent de la sala Timbre 4 de Buenos Aires. I el pròxim 18 de novembre, al Temporada Alta de Girona es podrà veure El bramido de Düsseldorf, un muntatge dirigit pel mateix autor. Blanco també va passar, el darrer juliol, per l’Obrador d’Estiu de la Sala Beckett, on va impartir un curs d’autoficció. Que algú li posi un pis a aquest senyor, si us plau.

Sergio Blanco és un dels noms d’aquesta tardor teatral a Catalunya. Això és indubtable. Al Temporada Alta ja el coneixen, ja que s’hi va poder veure els muntatges argentins de Tebas Land (2014) i La ira de Narciso (2016). Enguany hi tornarà amb El bramido de Düsseldorf, el relat de la mort del pare de l’autor en una clínica de la ciutat alemanya. De la capital d’Eslovènia a una de les ciutats germàniques més industrioses i treballadores, Blanco continua el seu camí per l’Europa occidental, afincat a París. Europa als peus de Blanco i la seva autoficció.

Aquest dimecres s’ha estrenat Tebas Land a la Sala Petita del TNC. El muntatge ve del Pavón, Teatro Kamikaze, i està dirigit per Natalia Menéndez. El parricidi, a partir del mite d’Edip, és el punt de partida on Blanco col·loca un dramaturg i un parricida, a la pista de bàsquet d’una presó. La pregunta “Com és possible matar algú?” acabarà desembocant en la pregunta “Com és possible representar algú?”. Llenguatge, teatre i autoficció són els ingredients d’un text escrit el 2012 pel Teatro San Martín de Buenos Aires, que revisita textos sobre el parricidi com el mateix Edip rei de Sòfocles, Els germans Karamàzov de Dostoievski, Un parricida de Maupassant i Dostoievski i el parricidi de Sigmund Freud. Com molt bé recorda Ana Prieto Nadal a la seva crítica de La ira de Narciso, cal no oblidar que Blanco és filòleg clàssic, i la mitologia grega recorre tots els seus textos com una corrent subterrània. Natalia Menéndez, feliç de retornar al TNC (“Una de les millors programacions, no del país, sinó de tota Europa”, afirma), defineix Tebas Land com una de les millors tragèdies del segle XXI. El pas de la tardor a la primavera és també el desig de llum d’una obra que, tot i parlar del parricidi, reivindica la tendresa, l’humor i el bon tracte entre les persones. Sense voler donar massa detalls sobre el muntatge, Menéndez explica que l’espectador de Tebas Land se sentirà voyeur i objecte de desig al mateix temps, i que podrà veure l’obra des de diferents punts de vista.

El 24 d’octubre s’estrena a la Sala Tallers del TNC, després de passar pel Temporada Alta, Kassandra. Es tracta d’un monòleg per a una actriu, que interpretarà Elisabet Casanovas sota la direcció de Sergi Belbel. El mite de Cassandra, que tenia el do d’endevinar el futur acompanyat de la condemna de no ser mai compresa, és el punt de partida d’un text que Blanco ha escrit en un anglès macarrònic (broken english) que es pot entendre a tot al món. És a dir, que aquest text no es tradueix a la llengua del país on es representa, sinó que sempre s’interpreta amb aquesta mena de llenguatge universal que s’ha convertit l’anglès més precari. A partir dels textos d’Èsquil i Eurípides, Blanco converteix la seva Kassandra en una prostituta transsexual, immigrant allà on es trobi. A la seva estrena a Atenes, els grecs van definir Kassandra com una stand up tragedy. I és que la seva protagonista interactua amb el públic, assegut en taules que imiten un bar de carretera, cosa que fa variar lleugerament la durada de l’espectacle. La intenció és que Kassandra, que s’estrena al Temporada Alta el dissabte 20 d’octubre i al TNC el dimecres 24, giri després per tota Catalunya. Belbel assegura que és un muntatge que es pot representar a espais no teatrals, on només cal que hi hagi una barra de bar: un local social, un casal popular, un ateneu… De moment, Elisabet Casanovas és Kassandra les 24 hores del dia, ja que porta unes ungles vermelles llarguíssimes, que l’han obligat a reaprendre a fer servir les seves mans. “Com la Rosalía, trà trà!”.

El 10 i l’11 de novembre serà el mateix Sergio Blanco qui visiti la Sala Petita del TNC, per interpretar el seu text Cartografía de una desaparición. Es tracta de la seva lectura personal (com no podia ser d’altra manera) sobre la figura de Joan Brossa, un text que es va poder veure fa un parell de temporades al TNC i que aquells que el van veure em diuen que no ens podem perdre. Reflexió, autoficció, erudició i ironia són els ingredients amb els quals juga Blanco en aquest text, com a tota la seva obra.

Finalment, el 18 de novembre arribarà al Temporada Alta l’espectacle El bramido de Düsseldorf, un text dirigit pel mateix autor. La mort del pare del protagonista (Blanco, qui si no?) és el punt de partida per parlar de Déu i la representació de la sexualitat a les arts. La funció d’El bramido de Düsseldorf a El Canal de Salt serà, de moment, l’única ocasió que tindrem a Catalunya de veure aquest text. De moment, l’autor francouruguaià podrà dir pel món que ha viscut una tardor ben catalana.