La Sílvia és una dona molt afortunada

Existencialisme, guerra i alegria en un cant a favor dels inadaptats: 'La fortuna de Sílvia' arriba al TNC.

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Crític i cronista d'arts escèniques. Cap de L'Apuntador.

Dimarts s’estrena La fortuna de Sílvia a la Sala Petita del TNC. Amb direcció de Jordi Prat i Coll i protagonitzada per Laura Conejero, aquesta és una de les obres “europees” de Josep Maria de Sagarra, escrita i estrenada el 1947. Existencialisme, guerra i alegria en un cant a favor dels inadaptats.

Laura Conejero protagonitza 'La fortuna de Sílvia' al TNC. © David Ruano

La presentació a la premsa es va iniciar, com sempre, amb unes paraules de Xavier Albertí, que va explicar l’emoció que va sentir en assistir a un assaig d’aquesta producció. Un Sagarra exiliat a París, que rebia sobres regularment de Cambó per a traduir La Divina Comèdia de Dante, va entrar en contacte amb la modernitat europea i això vol dir, sobretot, amb l’existencialisme francès. Un exili estrany, certament, amb viatge de nuvis inclòs a la Polinèsia (d’on en sortiria el llibre de viatges La ruta blava) i un retorn a la pàtria on la resistència cultural li va girar l’esquena en veure’l acceptar fer cròniques en castellà a La Vanguardia. L’enorme èxit de Sagarra en els temps anteriors a la Guerra Civil (amb La corona d’espines, L’hostal de la Glòria o El cafè de la Marina) no es va traduir, teatralment parlant, en un èxit similar al seu retorn a finals dels anys quaranta. La fortuna de Sílvia (1947) és, juntament amb El prestigi dels morts (1946) i Galatea (1948) una de les obres d’inspiració més existencialista de Sagarra, però la més aviat tímida recepció de públic (va durar un parell de setmanes al Teatre Romea) van relegar aquesta obra al circuit del teatre amateur, on sí que s’ha anat representant amb regularitat.

Aquesta “comèdia filosòfica” arriba ara al TNC de la mà del director Jordi Prat i Coll, que després de fer Liceistes i cruzados de Pitarra (“no queden més dramaturgs acabats en -arra”, bromejava) ara es posa al davant d’un repartiment encapçalat per Laura Conejero, on també hi actuen Anna Alarcón, Muntsa Alcañiz, Albert Baró, Berta Giraut i Pep Munné. “Europa torna a estar en crisi”, afirma el director, per tant aquesta obra ens parla de l’ara i l’aquí. Ambientada –en els seus tres actes– als anys 1935, 1940 i 1945, l’obra ens mostra una Europa en crisi, atacada per les guerres i la destrucció moral. Sílvia no segueix la corrent, no és la vídua que se suposa que ha de ser (i no es comporta de la manera que se suposa que s’ha de comportar) i se sent més propera als “inadaptats”, dels quals Prat i Coll fa una aferrissada defensa. “Em faig càrrec de la infinita imbecilitat de la gent”, diu Sílvia en un moment de l’obra, però tot i les circumstàncies segueix fidel a la seva conducta, intentant ser feliç.

L'escenografia de Bibiana Puigdefàbregas recorda un quadre de Piet Mondrian. © David Ruano

Una disposició “fins ara mai vista a la Sala Petita del TNC”, segons el seu cap tècnic, converteix l’escenari en passarel·la dissenyada per Bibiana Puigdefàbregas, on lluiran de meravella els figurins de Míriam Compte i on a la vidriera com un Piet Mondrian en blanc i negre s’hi projectaran documents audiovisuals sobre aquells anys d’una Europa en procés de descomposició. L’espai sonor de Lucas Ariel Vallejos consta, a petició de Prat i Coll, principalment de Ludwig van Beethoven (“la novena en vena”, paraules textuals) com a idea d’Europa. Els clàssics són clàssics perquè ens parlen d’avui, segueix el director, confessant a continuació: “Fa molta por pensar que aquesta obra va ser escrita el 1947”.

Laura Conejero, la Sílvia afortunada del títol, ho és també per treballar sota les ordres de Prat i Coll (de qui només va tenir bones paraules), en un procés d’assajos on han pogut provar i investigar amb calma i amb un equip on tot ha sigut bon enteniment i convivència. “Potser la Sílvia no és una activista, però és una dona molt conscient i lúcida”, afirma Conejero, que vol ser lliure i es qüestiona constantment el món on viu. La “fortuna” de Sílvia és la seva independència econòmica (aquests sobres que van apareixent màgicament) o bé la seva llibertat?

Laura Conejero i Anna Alarcón a 'La fortuna de Sílvia'. © David Ruano

Amb una ocupació del 80% abans i tot de la seva estrena, sembla ser que el públic té ganes de recuperar o descobrir aquesta obra de Sagarra, de la qual l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) en va fer un muntatge a mitjans dels anys cinquanta i Mercè Vilaret una versió televisada al circuit català, amb Montserrat Carulla com a protagonista. En el marc de les activitats paral·leles a La fortuna de Sílvia, el 2 de desembre hi haurà un col·loqui amb Marta Pessarrodona i també un parell de xerrades a biblioteques per part de Jordi Prat i Coll, Míriam Compte i Núria Aragonès. Igualment, i formant part de Teatres en Xarxa, el muntatge farà una gira per onze municipis de Catalunya.

Podeu consultar tota la informació aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació