La patinada de Nao Albet i Marcel Borràs

Nao Albert i Marcel Borràs han suposat una alenada d'aire fresc. Han tingut l'oportunitat de treballar en els millors teatres públics de Barcelona. Ara han presentat Los Esqueiters a Girona i s'han encès les alarmes. Aquests enfants terribles són genis o les criatures consentides del teatre català?

Algú sap què se n’ha fet de la Marta Galán? Un dels noms insigne de l’escena catalana de creació contemporània de principis de segle, autora i directora de Estamos un poco perplejos, El perro o Protégeme, instrúyeme? entre d’altres. Espectacles estrenats al difunt festival de Sitges, al Mercat de les Flors i als també difunts (i enyorats) Radicals del Teatre Lliure. Divendres, veient Los Esqueiters de Nao Albet i Marcel Borràs vaig pensar en ella.

Los esqueiters, de Nao Albet i Marcel Borràs. Foto Felipe Mena

I no pel tipus de teatre, ja que la Marta tirava més que al document i l’acció social, sinó per trajectòria. Em fa por que els succeeixi el mateix i que, de cop i volta, s’esvaeixin del panorama teatral. Albet i Borràs, com Galán en el seu moment, van començar a dirigir molt aviat i actualment, amb només 25 anys, han aconseguit crear una marca. Són els enfants terribles del teatre català, dos creadors amb un món propi i una intuïció i intel·ligència escènica admirables. Potser per això programadors, periodistes i públic els hem aplaudit tots aquests anys i grans teatres, com el Lliure o el Nacional, han confiat en ells. S’ho mereixien.

“Necessiten aturar-se a pensar, acabar-se de formar” em deia, a la sortida de l’espectacle,  una coneguda programadora. Los Esqueiters és una peça conceptualment interessant, ja que, d’entrada apropa al teatre un món tan allunyat i sovint desconegut com el dels skaters, i a més, s’atreveix a treballar amb actors no professionals. Fins i tot a nivell coreogràfic és estimulant, ja que converteix en dansa els moviments habituals a l’hora de patinar. El problema és que més que un muntatge acabat és un work in progress. Un conjunt d’anècdotes sobre l’skate i el concepte de llibertat sense pràcticament consistència ni profunditat. De ben segur que quan arribi el Festival Grec s’haurà convertit en un bon muntatge però no és una mica arrogant atrevir-se a estrenar-ho així al Temporada Alta? I tenint en compte que no tots els espectadors dominen els quatre idiomes que parlen els skaters (anglès, italià, francès i noruec) de debò creuen que els subtítols no són estrictament necessaris? Si l’actor (no professional) no es vol aprendre el text, potser cal trobar una altra fórmula i no pensar que el públic ja ho entendrà.

En skateboarding, tant en street com en vert, una mala caiguda pot tenir conseqüències fatals. Esperem que de cara el Festival Grec Nao Albet i Marcel Borràs s’aixequin i baixin la rampa amb més força i seguretat que mai. Estem convençuts que llavors sí que superaran i amb nota el Hail Sky.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació