Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Cronista i crític teatral. Cap de L'Apuntador.

La passió de Narcís Cordelira

Xavier Albertí sempre ens ha fet pensar en el director suís Christoph Marthaler: ambdós són músics i directors escènics.

Una fotografia de Rubén de Eguía omple les banderoles de Barcelona: a pit descobert, ens mostra els seus pectorals peluts i ens mira de forma desafiant. És Guillem Bofill, l’hereu de la família de L’hort de les oliveres, l’obra escrita per Narcís Comadira que es podrà veure a la Sala Gran del TNC fins el 28 de juny. Una família que, pel que sembla, ha decidit vendre’s un trosset de Catalunya als russos.

L'Hort de les Oliveres de Narcís Comadira | © TNC

Un retrat de família musical és el punt de partida d’un muntatge altament poètic i simbòlic, d’una bellesa d’aquelles que deixa petja a la retina de l’espectador durant dies. La família Bofill té mitja casa guardada en caixes, i és la minyona, Angeleta Rabert (una esplèndia Mont Plans) l’encarregada de fer-nos cinc cèntims de la seva vida i de la família Bofill, que es reuneix a la casa després de la mort del pare. Narcís Comadira ha partit de L’hort dels cirerers de Txèkhov, la tragèdia de Hamlet i el ritual del Dijous Sant per construir un text sobre la família, l’herència i la identitat catalana. “Una òpera de Catalunya”, tal i com molt encertadament indica en el subtítol de l’obra. La casa com a temple, refugi i símbol d’un llinatge, els arbres com a testimoni d’un passat (per tant, d’una identitat) i el futur incert, que es debat entre la venda (per tant, la desaparició) o bé la conservació (per tant, la pèrdua econòmica) d’un patrimoni immoble i immaterial com és una casa i un tros de terra.

Xavier Albertí signa una de les seves posades en escena més memorables, on culmina i porta fins a extrems de vegades insospitats tot allò experimentat al llarg de la seva carrera com a director escènic. La concepció musical de l’espectacle, la plasticitat de l’escena, la cura en la dicció i en la musicalitat de les paraules i els referents estètics i intel·lectuals de cadascun dels elements que intervé en el muntatge és quelcom marca de la casa. Una certa fredor (molt catalana, d’altra banda) envaeix tots els membres de la família Bofill i els seus satèl·lits, excepte la minyona Angeleta i el poeta Narcís Cordelira (Oriol Genís) els dos únics éssers que mostren una mica més de vida (terrenal la primera, lúdico-transcendental el segon), o almenys més vida (i més sang) que els components de la família.

El difunt pare Bofill (cognom molt ben triat per Comadira) era el propietari d’una casa amb un hort d’holiveres al davant, però sembla que els que l’han sobreviscut no tenen massa miraments a l’hora de vendre-se-la per tal que els russos hi construeixin un resort amb hotel, camp de golf i spa de luxe. Però l’hereu Bofill (que no Riera) s’hi oposa, conscient del grau de sacrifici personal que això comporta, paper que accepta de bon grat. I a més, en el sopar de Dijous Sant.

Xavier Albertí sempre ens ha fet pensar en el director suís Christoph Marthaler: ambdós són músics i directors escènics, i ambdós construeixen espectacles on la música no es limita a ser un complement o comentari al text sinó que és l’eix vertebrador de la posada en escena. Si bé Marthaler s’ha especialitzat, en certa manera, en retratar de manera un xic nostàlgica uns mons propers als anys setanta (amb la inestimable col·laboració de l’escenògrafa i dissenyadora de vestuari Anna Viebrock) Albertí s’ha centrat en explorar la identitat catalana, ja sigui a partir de textos teatrals, adaptacions literàries o espectacles de creació. L’element musical, d’altra banda, permet a Albertí la reivindicació d’un repertori, popular i culte, i la construcció d’una imatge de país connectada amb el nostre patrimoni més sentimental. Perquè que ningú ho dubti ni un sol moment: L’hort de les oliveres és teatre popular, encara que les referències a Txèkhov, Shakespeare o a la Passió de Crist puguin provocar el recel de l’espectador més insegur. L’hort de les oliveres és un espectacle que pot veure públic de totes les edats i procedències, amb tots els bagatges culturals i extraccions socials. I en podem donar des d’aquí una prova fefaent: vam assistir a una funció de dijous a les cinc de la tarda, amb un públic format bàsicament per adolescents i persones de la tercera edat, i el grau de silenci i atenció van ser, gairebé, sepulcrals durant tot l’espectacle (a part de la inevitable, explosiva i ocasional rialla hormonal, s’entén). Si afirmem el caràcter popular d’aquest muntatge és perquè conté nombrosos nivells de lectura, capes que com el propi text passen d’un gènere a un altre, del costumisme més nostrat a la poesia més elevada, i la posada en escena d’Albertí juga amb tot allò que un escenari teatral ens pot oferir.

És inestimable la col·laboració del gran repartiment del muntatge, amb una Mercè Arànega que s’alça elegant i impassible com el pal de paller de la família i de l’espectacle, la matriarca que ha fugit a París (buscant el seu paradís) i que torna a casa per tancar un passat que ja no reconeix com a seu. Rubén de Eguía és Guillem, l’hereu, que al seu torn ha fugit als Estats Units, a estudiar Shakespeare a la universitat de Yale, i que comparteix amb la seva mare una sensibilitat i una visió del món. La relació de complicitat que s’estableix entre la mare i el fill és un dels elements més commovedors de l’espectacle, essent tots dos personatges que es rebel·len contra el paper que els ha tocat jugar en aquesta comèdia familiar (catalana). Oriol Genís (actor fetitxe, còmplice i musa d’Albertí) és Narcís Cordelira, el “poeta de la família” que ens explica allò que passarà a continuació i que es plany per un país, el nostre, que maltracta la llengua (i que en una Catalunya independent encara la maltractarà més) i on hi ha massa cuiners, escriptors, empresaris i polítics sense talent. Antoni Comas, el tenor-músic-actor fetitxe de Carles Santos (i cada cop més de Xavier Albertí) és el mossèn Agustí Relats, que tant ens toca el piano, el teclat electrònic o l’harmònium com ens canta Il mondo de Jimmy Fontana, i que beneeix la venda de la casa a canvi d’una contrapartida, si més no, cultural: la restauració de la seva església, un festival i una Passió escrita per Cordelira (amb uns quadres plàstics i uns efectes ben especials, és clar). Carles Canut és el notari Frederic Riu, home pragmàtic que ha dedicat la vida al partit (que rima amb el seu cognom) i que creu que l’economia és més important que la llengua. La seva filla Amèlia, interpretada per Aina Sánchez, és l’amiga d’infància amb la qual Guillem jugava a fer teatre i que estava destinada, ni que sigui per costum i/o proximitat, a ser la dona de la seva vida (“Jo t’ho hagués donat tot, però tu no em vas demanar res”). A Marta Ossó (Esperança, la germana de Guillem), Robert González (Bruno, el seu xicot) i Ricard Farré (Fidel, l’amic-company-camarada de Guillem) els toquen els papers més breus, però tot i així els resolen amb eficàcia i veritat, i Mont Plans, ja ho hem dit, està fantàstica amb un monòleg que resum la vida d’una part molt important de les dones d’aquest país, que sempre s’han dedicat a cuidar els altres.

L'Hort de les Oliveres de Narcís Coamdira | May Zirkus TNC

El text de Narcís Comadira es mou entre la prosa poètica i la descripció botànica del paisatge (i dels estats d’ànim), entre la cita shakesperiana i la reflexió identitària, i es torna en quelcom dens i lleuger al mateix temps, fent que l’espectador surti del teatre amb ganes de llegir-lo. Les seves màximes i reflexions, així com les bellíssimes imatges de la posada en escena de Xavier Albertí, ens acompanyaran els dies següents d’haver vist la funció. Un teatre que ens representa, ens emmiralla, ens fa pensar i ens emociona… No hauria d’haver estat sempre això, amics, el TNC?

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació