La Mercè amb ulls d’infant

“Que una nit qualsevol, passejant per les quadrícules de l’Eixample, els laberints del Raval, els carrers de Sant Andreu, Sarrià, Sants o la Trini, puguem mirar-nos i trobar-nos. Crec que les festes majors de les ciutats són una bona excusa per fer-ho. Podem aprofitar les festes de la Mercè per sortir al carrer a retrobar-nos amb les nostres veïnes, veïns, amigues, familiars o amb gent desconeguda de la nostra ciutat. És més, pararé de llegir per mirar-vos”. L’actriu Leticia Dolera va interrompre uns instants el pregó de la Mercè per mirar els ulls del públic que omplia el Saló de Cent de l’Ajuntament. Probablement va veure-hi espurnes de brillantor i alegria. És el que tenen les festes majors, que ens retornen la mirada d’il·lusió i màgia dels infants.

A la sortida del metro, majestuós, l’Arc del Triomf i just darrere, pràcticament igual d’imponent, l’escenari musical on divendres van actuar Nil Moliner, Animal, Ramon Mirabet i Buhos. Però si en tarda calorosa de diumenge el passeig de Lluís Companys és ple de gent no és pas per la música. Durant tot el cap de setmana no hi ha cabut ni una agulla; el parc de la Ciutadella s’ha omplert d’activitats i espectacles organitzats dins del MAC (Mercè Arts de Carrer). De divendres al vespre fins avui, el Parc de la Ciutadella, l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm, el palauet Albéniz, el Parc de la Trinitat, la Plaça Major de Nou Barris, el Castell de Montjuïc i un nou escenari, la Llera del Besós, han esdevingut un aparador de circ, dansa, teatre i de noves tecnologies. Com la música de carrer, les arts escèniques ‘han vingut a encendre el foc a la plaça’, dirien els Txarango.

Passejants que a cada activitat s’aturen, gent asseguda a la gespa i llargues cues als food trucks del Van Van Market, que des de fa anys ja són una aposta fixa a la Ciutadella per aquestes dates, omplen la postal de moviment. La flaire de menjars d’arreu sura per l’aire i es confon amb l’olor de fum, de gespa de parc i de les primeres cerveses de la tarda. Mescla d’aromes, edats, idiomes, procedències i sorolls; tothom és benvingut a la Mercè i tothom pot fer-se-la seva. Per això és una Festa Major atípica, diferent de totes les altres que tenim, que conserva la tradició dels gegants, el correfoc, el piromusical i els castells, però que també incorpora actes moderns, que unifiquen cultures. “La Mercè té com a caràcter bàsic la capacitat d’autotransformació i de generar noves activitats festives”, escriu Jordi Pablo, estudiós de les festes tradicionals de Catalunya, a La Mercè il·lustrada.

El festival la Mercè Arts de Carrer, però, és un símbol de la festa dels barcelonins que evoca en el record pinzellades de quan érem petits. D’aquelles Mercès, a la meva memòria només hi guardo imatges d’enormes bombolles d’aigua i sabó; d’un seguici de pares, germans i amics que acompanyava els gegants al cercavila, i del passeig de tarda per les activitats que hi havia a la Ciutadella. Com si el temps no hagués passat, al Passeig de Lluís Companys encara avui hi ha jocs ambulants  (un billar rodó, jocs de miralls, baldufes…) per als més menuts.

Dins del parc, com a altres indrets de sis districtes de Barcelona, la màgia i la il·lusió captiven un nombrós –inacabable– públic familiar. Tot són agrupacions de gent davant dels escenaris, rialles i corredisses. De tant en tant passen nens dins de carrusels amb forma d’animal que amb el moviment emeten música. Formen part de ZANIMAL le carrousel éclaté, una activitat que la companyia Théâtre de la Toupine ha portat de França. De tants espectacles que hi ha –i que hi ha hagut al llarg del dia–, malauradament és impossible veure-ho tot i fer-se una idea general de la proposta tan variada que ofereix el MAC. Amb un passeig de tarda però, des de titelles i teatre fins a màgia i circ, n’hi ha prou per fer un tastet de cada disciplina.

En la vessant teatral criden l’atenció la tendresa d’Un teatre al jardí, de la companyia teatral catalana Minimons o l’expressivitat del duo coreà I moment: Go back, que mitjançant una coreografia impol·luta amb només un banc i una maleta com a objectes, reflexiona sobre la indecisió que genera voler marxar o quedar-se a un lloc. Per altra banda, pel que fa a la dansa, l’alegria de les danses africanes que Avelino Chantre ha portat de Lisboa –ciutat convidada a la Mercè d’enguany– ha omplert d’energia el públic mentre que,  per segon any consecutiu, el plat fort han estat les dancing partners. La companyia barcelonina Thomas Noone Dance coordina actuacions de companyies de procedències i estils diversos, com l’espectacle RE_Involve, que aplega un nombrós grup de ballarins catalans, suecs, italians i britànics amb una coreografia de dansa contemporània que parla sobre la identitat.

Tanmateix, d’entre tota l’activitat val la pena destacar, per originalitat, màgia, simplicitat, estètica i surrealisme, l’espectacle Kinotheatre. La companyia suïssa Panorama trenca la quarta paret amb una cabina rotatòria situada just davant la cascada del parc on els espectadors, des de dintre, perceben el món real com si fos una pel·lícula. Per a ells, el que passa fora de la cabina (o el que els actors de la companyia fan que hi passi) sembla ficció.

Si la meteorologia ho permet, aquesta nit el Piromusical tancarà la porta d’una Mercè multitudinària i exitosa. A diferència de la resta de nits de Festa Major, la Ciutadella ja no s’il·luminarà de música, festa i espectacles. Punt final, també, al MAC. Segons dades de l’ICUB, pràcticament 300.000 espectadors han gaudit enguany de les 61 propostes artístiques nacionals i 25 d’internacionals que oferia, dues terceres parts dels quals han assistit a les del Parc de la Ciutadella.

Jordi Pablo escrivia l’any 2000 que “sovint es té la sensació que els barcelonins aquests dies simplement surten al carrer pel plaer primari d’ocupar-lo, d’esperar la sorpresa, reproduint aquella magnífica sensació  que a finals de la dècada dels setanta significava la recuperació de la democràcia, l’ocupació de les places i carrers trobant per atzar un petit espectacle, un ball o un concert. Aquesta és possiblement l’autèntica tradició que en aquestes dues dècades s’ha construït i que cada any es repeteix”. Jo també hi afegiria la voluntat de viatjar en el temps i tornar a veure la Mercè amb ulls d’infant.